La CEOE està oberta a asseure's a negociar un acord salarial amb els sindicats que serveixi de referència per als pròxims convenis col·lectius que s'han d'abordar al llarg del 2023, segons confirmen a ON ECONOMIA fonts dels empresaris. Encara que no s'ha fixat data, aquestes fonts apunten que es podria reobrir la taula de negociació del V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) aquest mes de gener. La reducció en la taxa de creixement de l'IPC permet un possible acostament de les postures.
Durant les últimes setmanes s'han mantingut contactes discrets entre la CEOE i els sindicats per temptejar la possibilitat de tornar a una taula que va quedar en suspens al maig. Des de la patronal es va demanar de posposar la reobertura de les negociacions que es configurés la seva nova junta directiva, que va tenir lloc el 23 de desembre, i es van situar a un nou contacte després del Nadal. Un termini que volien fer servir per fer un "tomb" a les seves propostes i després asseure's per intercanviar les posicions de partida. Tanmateix, no s'ha produït el contacte, segons confirmen a ON ECONOMIA fonts sindicals, que remarquen que "encara no hi ha data" per reobrir la negociació. Però confien que es produeixi en aquests dies, a tot tardar, setmanes.
Acord marc
L'AENC és un acord que firmen les cúpules de la patronal i dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que serveix com a marc de referència per als milers de convenis col·lectius que es negocien cada any a Espanya. Tanmateix, en cap cas no és vinculant, ja que els negociadors dels convenis tenen absoluta autonomia per pactar el que consideren millor per a les empreses i els treballadors emparats pel conveni, sigui d'àmbit empresarial (per a una només empresa) o sectorial (diverses empreses).
Però malgrat aquesta autonomia, l'AENC sol marcar les estratègies negociadores dels representants d'empreses i treballadors als convenis col·lectius i evita molta conflictivitat laboral, incloses vagues, durant els processos de diàleg. D'aquí la importància de signar un nou Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva. L'anterior, el IV AENC, es va pactar amb validesa per als anys 2018, 2019 i 2020, però la pandèmia, primer, i els alts nivells d'inflació els anys 2021 i 2022 han dificultat la negociació d'un de nou.
Distància insalvable
De fet, a començaments del 2022 es va obrir la taula per negociar el V AENC, però al maig es va deixar en suspens en constatar la distància insalvable de posicions. Des d'aleshores, els sindicats han pressionat la patronal perquè canviï de posició amb l'objectiu d'apropar actituds. El principal escull va ser la pretensió dels sindicats que el pacte inclogués la recomanació que els convenis col·lectius incloguessin clàusules de revisió salarial que asseguressin als treballadors que si les pujades salarials pactades es quedaven per sota de l'IPC, se'ls farien pujades afegides per no perdre poder adquisitiu. A la qual cosa la CEOE es va negar en rotund, al·legant que no es podia indexar els salaris a l'IPC per l'efecte de segona ronda que tindria sobre la mateixa inflació, empenyent-la a l'alça.
Amb aquest objectiu, els sindicats van llançar una campanya de mobilitzacions sota el lema "salari o conflicte" per forçar que els convenis col·lectius que s'han negociat des d'estiu incloguin una clàusula de revisió salarial i aconseguir pujades més grans. La forta inflació, amb pujades interanuals superiors al 10% al juny i juliol, ha tensat les negociacions de molts convenis que s'han saldat amb vagues i altres pressions sindicals.
Millors condicions per negociar
Tanmateix, des dels sindicats assenyalen que les taxes més baixes de creixement de la inflació faciliten arribar a un pacte per a un nou AENC. Cal recordar que al maig, quan es va deixar en suspens la taula de negociació, l'IPC interanual era el 8,7% i una tendència creixent. El que resultava insostenible per a la CEOE. Els sindicats van oferir llavors que la compensació de la forta inflació del 2022 no es compensés de cop el següent any (2023) com és el normal, sinó que es pogués diferir entre els anys 2023 i 2024, i fins i tot el 2025. I, a canvi d'incloure clàusules de revisió salarial, els sindicats estaven disposats a pujades del 3,5% per al 2022 amb una inflació que llavors s'apropava al 9%.
Però les taxes de creixement de la inflació s'han relaxat i l'any 2022 ha tancat amb un increment del 5,8% interanual el desembre, l'índex que es fa servir per aplicar les clàusules de revisió salarial. A més, al llarg del 2023 es preveu que l'IPC continuï relaxant-se a creixements del 4%, la qual cosa facilitaria la inclusió de les clàusules de revisió salarial com demanden CCOO i UGT. A més, segons les dades dels sindicats, per a aquest any, 2023, al voltant de la meitat dels treballadors amb conveni col·lectiu comptaran ja amb la revisió salarial.
No obstant això, els sindicats segueixen molt interessats a firmar un AENC pensant en aquells sectors on la seva representació i presència és menor, la qual cosa els debilita per negociar els seus convenis. De fet, reconeixen que molts convenis que s'haurien d'haver tancat el 2022 segueixen encara en negociació, als quals se sumaran molts altres la vigència dels quals acaba al llarg d'aquest any.