La Comunitat de Madrid dona empara a 6,82 milions de persones (14,3% del total nacional) i tanmateix recapta el 38,5% del que aporta a Espanya l'impost de matriculació que paguen les persones que adquireixen un cotxe nou. Catalunya, la segona comunitat per volum de recaptació, té 7,74 milions d'habitants, però es queda amb el 14,7% de l'impost. En diners, dels 585,5 milions d'euros que s'han ingressat amb aquest impost entre gener i novembre de 2022, la Comunitat de Madrid es va quedar amb 225 milions i Catalunya amb 85 milions. Andalusia, el territori amb més població, 8,54 milions, va rebre 71,8 milions d'euros, el 12,3% del total descomptant els territoris forals de Navarra i País Basc amb una legislació fiscal pròpia.
Una anomalia que creix cada any. Si ens remuntem a 2018, dels 513 milions d'euros que es va recaptar en el conjunt d'Espanya amb aquest impost, la Comunitat de Madrid va rebre 167 milions, el 32,5%, i Catalunya, en segona posició, 92,7 milions, el 18,6% del total. Per tant, en cinc anys la Comunitat de Madrid augmenta 6 punts en el repartiment dels beneficis d'aquest impost i Catalunya perd 4 punts, una minvada generalitzada en la resta dels territoris en favor de Madrid.
'Guerra' fiscal entre ajuntaments
L'impost de matriculació, el nom real del qual és Impost Especial a Determinats Mitjans de Transport (IEDMT), grava la compra de certs vehicles a motor com turismes i tot terrenys, motocicletes i quads i vaixells i avions d'esbarjo. Queden exempts els vehicles professionals com furgonetes, camions i autobusos i turismes com els taxis o els cotxes d'autoescoles. Es tracta d'un tribut cedit i gestionat per les comunitats autònomes, malgrat la qual cosa el pes desproporcionat de la Comunitat de Madrid no és atribuïble al Govern autonòmic, sinó a alguns municipis del territori com a Roureda de Chavela. Però, com és això possible?
Hi ha dos impostos directament relacionats amb l'automòbil. D'una banda està el de matriculació que com s'ha comentat es paga una sol vegada quan s'adquireix el cotxe i el gestiona la comunitat autònoma. D'altra banda hi ha el conegut com a impost de circulació (Impost de Vehicles de Tracció Mecànica o IVTM) que es paga anualment a l'ajuntament on sigui el domicili fiscal del propietari del vehicle. Es tracta, doncs, d'un impost local.
El de circulació és el causant que la Comunitat de Madrid despunti en la recaptació de l'imposats de matriculació. Els ajuntaments tenen un ampli marge per fixar quina taxa cobren pels vehicles domiciliats en el seu terme municipal. Cotxes que han hagut de ser adquirits, doncs, en la comunitat a la qual pertanyi aquest poble. Doncs bé, s'ha produït una guerra fiscal molt intensa per part d'alguns ajuntaments que han reduït dràsticament els tipus a fi d'atreure molt volum de cotxes que abonaran cada any l'impost de circulació. La principal és Roureda de Chavela a Madrid, encara que n'hi ha altres com Rajadell i Aguilar de Segarra a Barcelona.
Una rebaixa que atreu a les empreses que manegen grans flotes com les de rènting o les de lloguer que amb tenir algun tipus de sucursal (en teoria amb activitat real) en aquests pobles justifiquen domicilar els automòbils en aquest terme municipal i afavorir-se d'un impost de circulació molt baix. A aquestes empreses que busquen pagar molt poc per l'impost de circulació s'afegeixen altres empreses que estan domiciliades a la ciutat de Madrid (té tipus similars a la resta d'altres grans ciutats com Barcelona) atretes per la capitalitat de l'Estat i que han estat igualment matriculats a la Comunitat de Madrid.
Rènting i lloguer
Les dades de matriculació de les patronals de l'automòbil (Anfac, Faconauto i Ganvam) demostren la clara elecció de les empreses per la Comunitat de Madrid. Per canals, el territori és responsable del 17,3% de les compres realitzades pels particulars l'any passat i Catalunya, amb més població, es col·loca per sobre amb el 18,6%. Fins aquí tot correcte.
Les diferències salten en les compres corporatives, ja que a la Comunitat de Madrid es matriculen 6 de cada 10 turismes (60,1% el 2022) que van adquirir les empreses (s'inclou a les de rènting), mentre que a Catalunya tan sols el 8,8%. Empitjora al canal de les empreses de lloguer, ja que prop de 7 de cada 10 (69%) cotxes que van adquirir l'any passat els van matricular a Madrid. Sorprenent si es té en compte l'escàs volum de cotxes de lloguer en aquest territori davant altres de més turístics. Dels 92.607 turismes (de gener a novembre) comprats per empreses de lloguer, 63.775 es van domiciliar a Madrid, 9.464 es van domiciliar a les Canàries i 4.430 a les Balears.
Canviar la llei
Diego Martínez López, professor de la Universitat Pablo de Olavide i un dels experts més importants en finançament autonòmic, explica a ON ECONOMIA que l'impost de matriculació té poc efecte recaptatori real per a les arques autonòmiques. Primer pel baix volum de diners que aporta el tribut i segon perquè els territoris han de cedir el 75% del que ingressen al Fons de Garantia de Serveis Públics que després es reparteix entre les comunitats per garantir uns serveis públics equivalents.
No obstant això, els territoris poden ampliar fins i tot un 15% els cinc tipus de gravàmens (el més baix és zero) que es fixen en funció de les emissions de CO2 de cada cotxe, uns diners extres que no han de repartir amb el Fons de Garantia. La Comunitat de Madrid, malgrat el poder de recaptació que obté de l'impost de matriculació, no és entre les comunitats que ha aplicat la pujada (Astúries, Balears, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Múrcia i la Comunitat Valenciana).
L'economista considera que el disseny dels impostos específics de l'automòbil afavoreix una competencial fiscal especialment entre municipis. Per acabar amb això, defensa que l'impost de circulació passi a ser gestionat per les comunitats autònomes i no pels ajuntaments. Un impost la recaptació del qual és molt superior a la de l'impost de matriculació.