Xifres positives les que dona el darrer estudi de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) sobre l’activitat de construcció i rehabilitació de tota la província referent al primer semestre de l’any 2023. Així doncs, la construcció a la província de Girona es manté i l’habitatge presenta la millor xifra des del 2008 amb una superfície total visada de 373.657 m², un 2,65% més respecte al mateix període de l’any passat.

Ara bé, darrere aquestes xifres s'amaga una realitat paral·lela: el creixement sostingut que, després de la covid, encara s'ha disparat més de tot l'Empordà, especialment del Baix Empordà, per contra d'un decreixement clar d'altres comarques. En concret, l'Alt i el Baix Empordà, i el Pla de l’Estany són les que mostren un major augment, mentre que el Gironès, la Garrotxa i la Selva pateixen un decreixement respecte al mateix període de l’any passat. 

Per metre quadrat visat

A partir d'aquí, totes les dades mostren un clar favoritisme cap a dos municipis: Lloret de Mar i Calonge amb també la part litoral de Sant Antoni de Calonge. Tot i que hi ha matisos, aquests dos sempre surten a totes les travesses. Les que més metres quadrats han visat han estat Sant Antoni de Calonge amb 26.154 m² i 13 expedients; Lloret de Mar amb 16.385 m² i 37 expedients; i Begur amb 12.280 m² i 40 expedients.

Per davant, òbviament, està Girona com a capital de província amb 41.900 m² corresponents a 56 expedients. Però el COAC matisa que "tot i la tendència positiva que a Girona ha estat gradual des del 2013, a excepció del 2020 per l’impacte de la pandèmia, cal esperar com es comporta el visat en els mesos vinents per detectar si el creixement continua en la línia que marca l’informe d’Euroconstruct", que preveu que Espanya pugui tancar l’exercici amb un creixement al voltant del 3%.

Reforma i rehabilitació

La reforma i rehabilitació es recupera a la Demarcació de Girona amb un creixement del 15,54% respecte del mateix semestre de l’any passat, i se situa en 130.146 m², augmentant així, el pes vers l’obra nova en un 36%. Aquesta xifra representa el 19,54% de la superfície total visada en rehabilitació en el conjunt de Catalunya (665.925 m²). En l’àmbit municipal, les poblacions amb més m² en projectes de rehabilitació són Lloret de Mar amb 14.556 m² i 12 expedients, Sant Feliu de Guíxols amb 8.724 m² i 10 expedients.

Pel que fa a la superfície visada d’obra nova, es visualitza un canvi en la tendència, que fins ara era positiu, amb un descens del 3,23% respecte del mateix període de l’any passat. Tot i això, l’obra nova continua representant el gran pes de la construcció a la província. En xifres absolutes són 235.596 m², el 14,97% del total de Catalunya. A escala municipal, Girona, Sant Antoni de Calonge, Begur i Castell-Platja d’Aro són els que tenen més m² d’obra nova, però si ho ordenem per nombre d’expedients, veiem que Roses, Begur, Calonge i Lloret de Mar són els municipis amb més expedients d’obra nova visats.  

Així doncs, Lloret i Calonge són les que més clarament apareixen pel que fa a superfície nova, reforma o rehabilitació i metres quadrats visats. Ambdues coincideixen en comarca, el Baix Empordà on la tendència clara de construcció són grans cases, lligades a segones residències, i lluny de la creació d'habitatge lligat a les classes mitjanes o baixes. El Baix Empordà (93.386 m²), està molt per davant del Gironès on es troba la capital de província (48.537 m²), i els segueix de ben a prop l’Alt Empordà (37.822 m²) i la Selva (23.835 m²) que continuen sent les que tenen més metres quadrats d’obra nova visada tenen.

Residències de més de 500 metres quadrats

I una altra dada meridiana de l'estudi que indica el perfil de comprador o interessat en aquests municipis és analitzar les dades segons la mida dels projectes. Aquestes mostren que 168.454 m² corresponen a obres de més de 500 m², que trobem ubicades, principalment, a les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i a la Selva, és a dir, al llarg del litoral gironí, i la gran majoria corresponen a projectes d’habitatges unifamiliars. Però també hi ha 69.701 m² a projectes d’entre 3.000 i 10.000 m², i 25.269 m² a aquells de més de 10.000 m², que aquest primer semestre corresponen a dos habitatges plurifamiliars a les comarques del Baix Empordà i el Gironès.

Les conseqüències ja són palpables i el Govern està estudiant com frenar que els preus es disparin si la demanda i el luxe continuen sent tan preponderants. L'accés a l'habitatge ha estat un dels temes de campanya principals més comentats en aquests municipis del Baix Empordà en les darreres eleccions municipals. A més, també se suma la concentració de zones tensionades on el preu del lloguer s'ha disparat i, trobar la fórmula entre la inversió estrangera i la política social dels seus residents acaba sent un joc d'equilibris. Algunes formacions municipals es plantegen limitar el nombre d'habitatges d'ús turístic (HUT), tot i que la majoria no són partidaris de fer-ho perquè consideren que representen una part important de l'oferta turística i de l'economia que sustenta el territori.