Imagina que compres un cotxe i els papers diuen que es va fabricar en una jurisdicció neutral i segura com Suïssa. Però el conductor, el mecànic i la persona que té la clau de recanvi viuen en una base militar d'una potència estrangera que no respecta la teva privacitat. Tu condueixes tranquil pensant que estàs segur, però en qualsevol moment, si aquest estat ho ordena, el cotxe s'atura o grava a on vas.

Això no és una pel·lícula d'espies; passa avui al teu telèfon mòbil amb aplicacions de compres, xarxes socials i, ara, amb la nova intel·ligència artificial (IA). A aquest fenomen se l'anomena “Singapore-washing”, o rentada d'imatge via Singapur. És l'estratègia de moda de les empreses tecnològiques xineses per evitar el bloqueig d'Occident. Així, fan les maletes, mouen la seva seu legal a Singapur o als Estats Units, i diuen: “Mireu! Ja no som xinesos, som una empresa global”. Però la realitat és més fosca. I per entendre-la, no cal saber d'informàtica; s'ha d'observar com funciona la por i la llei a la Xina.

La llei que ho canvia tot: el “xec en blanc” a l'espionatge

Per entendre per què no importa on sigui l'oficina d'una empresa, has de conèixer una llei fonamental. El 2017, el govern de la Xina va aprovar la Llei d'Intel·ligència Nacional. Oblida't dels termes legals complexos. El que diu aquesta llei en l'article 7 és brutalment simple: “Qualsevol organització o ciutadà xinès ha de donar suport, assistir i cooperar amb la feina d'intel·ligència de l'Estat”. Llegeix-ho una altra vegada. No diu “pot”, diu “ha de”.

Això significa que si el govern xinès, en realitat el Partit Comunista, truca a la porta d'una empresa tecnològica i li demana les dades dels seus usuaris, el que serien els teus xats, les teves compres, la teva ubicació, per “seguretat nacional”, l'empresa té dues opcions; la primera és entregar les dades. La segona és anar a la presó o desaparèixer. No importa que aquesta empresa digui que és de Singapur o de les Illes Caiman. No hi ha jutges independents als quals apel·lar i tampoc hi ha premsa lliure per denunciar-ho. Per això, quan una app et diu: “Les teves dades estan segures en servidors dels Estats Units”, és una veritat a mitges. Les dades poden estar físicament als Estats Units, però si els enginyers que tenen la contrasenya per entrar a veure-les són a la Xina, o tenen família en aquest país, el govern xinès hi té accés.

L'anècdota de la por: el cas de Jack Ma

Potser et preguntes: “Però de veritat el govern xinès es ficaria amb empreses multimilionàries que li donen tants diners al país?”. La resposta és sí, i ho fan per demostrar qui mana. L'exemple més famós és el de Jack Ma. Ell era l'amo d'Alibaba, l'Amazon xinès, i una de les persones més riques i famoses del món; el “Steve Jobs de la Xina”. L'octubre del 2020, va cometre l'error de criticar públicament els bancs estatals xinesos en una conferència. Va dir que tenien mentalitat de “pòsit”. Dies després, Jack Ma va desaparèixer.

Literalment, va deixar d'aparèixer en públic. El govern va frenar la sortida a borsa de la seva altra empresa, Ant Group, fent-li perdre milers de milions de dòlars. Mesos després, va reaparèixer en un vídeo, molt més prim i callat. Ara es dedica a pintar quadres i viure en silenci. La lliçó per a tots els altres empresaris xinesos, com els amos de TikTok, Shein, Temu o la nova Genspark, va ser clara: no importa quants diners tinguis ni on sigui la teva seu; si el Partit et demana alguna cosa, ho fas. Si et demanen que callis, calles. I si et demanen dades, les dones.

Les coses com són