La llei d'habitatge establirà un límit al lloguer del 3% el 2024. Les formacions polítiques ERC i EH Bildu han aconseguit un acord amb el govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos, tal com han anunciat aquest divendres en roda de premsa al Congrés dels Diputats. Es preveu que la llei pugui ser aprovada abans de les eleccions autonòmiques i municipals, la cita de les quals serà el proper 28 de maig.

Els principals socis parlamentaris de l'executiu espanyol han anunciat el desbloqueig de l'acord, després de 13 mesos de negociacions al Congrés. El límit permanent a les pujades del lloguer en el 3% era un dels punts més conflictius de les negociacions i que des de la part socialista del govern s'oposaven inicialment a limitar-ho més.

Es pot destacar que el govern espanyol ja va aprovar un límit del 2% temporal en les renovacions de rendes de lloguer per fer front a la inflació i evitar que els llogaters apugessin els preus al nivell de l'IPC. Amb aquesta nova mesura, que s'implementarà el 2024, es pretén evitar augments descontrolats dels preus.

També es crearà, a partir del 2025, un nou índex més estable i inferior a l'evolució de l'IPC que topi els augments de la renda per la renovació anual. Aquest nou índex substituirà l'IPC com a referència per actualitzar els contractes. En aquest sentit, per a ERC i Bildu, l'IPC "ha demostrat ser un índex que pot generar en pocs mesos fluctuacions enormes amb augments absurds". Situació que encareix "sense límit" les rendes de lloguer.

Declaració de zones tensionades

Els grups parlamentaris han explicat en roda de premsa que tots els lloguers seran regulats i topats en totes les àrees tensionades. Una mesura que serà efectiva tant per a grans com petits propietaris, així com per a contractes d'immobles que ja estiguin en el mercat de lloguer i per a nous contractes. Aquest límit s'establirà en funció de la modalitat de contracte i propietat, posant el focus en la renda anterior en vigor per als petits propietaris i mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus per a les grans propietaris.

El diputat d'EH Bildu Oskar Matute ha celebrat aquest divendres un acord "important, d'enorme transcendència en el terreny social i polític" i que "per fi intervé el mercat de l'habitatge". Per part seva, la diputada d'ERC Pilar Vallugera ha assegurat que "aquestes mesures contindran i reduiran els preus de manera efectiva", i ha explicat que la declaració de zona tensionada per limitar els lloguers "pivotarà sobre dues condicions disjuntives", és a dir, que no necessàriament s'han de complir al mateix temps per aplicar-se.

D'aquesta manera, ha assenyalat que, només que es compleixi un de les dues, aquest territori podrà ser declarat "zona de contenció de rendes". Una de les dues condicions és que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer, més les despeses i subministraments bàsics, superi el 30% de la renda mitjana de les llars. L'altra serà que el preu de compra o lloguer de l'habitatge hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l'IPC en els cinc anys anteriors a la declaració d'àrea tensionada.

Rebaixa de grans propietaris a 5 habitatges

Així mateix, un altre dels acords aconseguits és el de la modificació de la polèmica definició de "grans tenidors". En el text original que va sortir del Consell de Ministres s'establia que eren aquells que posseeixen més de 10 immobles. Segons la nova llei, els propietaris que posseeixin 5 o més habitatges en àrees tensionadas es consideraran com a grans propietaris.

Per tant, seran les pròpies comunitats autònomes les que podran, en funció de les seves competències, rebaixar aquesta condició per als grans propietaris. De la mateixa manera, han explicat que s'aplicaran les mesures i especificitats concretes per a aquesta mena de propietari, amb l'objectiu d'evitar l'especulació i l'acaparament d'immobles dels "fons voltor" i altres fons d'inversió.

Pròrrogues en els desnonaments 

Quant als desnonaments, segons ERC i EH Bildu, es prohibiran aquells sense data i hora predeterminada, ja que era una "demanda històrica dels moviments per l'habitatge per acabar amb la incertesa i indefensió dels inquilins". La llei també inclourà noves pròrrogues per als procediments de llançament, que ajornaran els processos més de dos anys.

Així mateix, s'estipula l'accés obligatori als procediments de solució extrajudicial per a les persones vulnerables. D'altra banda, les comunitats autònomes podran establir mecanismes propis de mediació i alternativa residencial que considerin oportuns.

A més, es reconeixerà la capacitat de poder utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge a oferir alternatives residencials per a persones en risc de desnonament mitjançant lloguers socials bonificats, reallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat o qualsevol altra política similar.

Les despeses de les immobiliàries seran a càrrec del propietari

Un altre dels punts anunciats per ERC i EH Bildu aquest divendres té a veure amb les immobiliàries. D'aquesta manera, l'acord contempla mesures de protecció als inquilins, fent que les despeses i honoraris immobiliaris produïts pel lloguer d'un immoble correran sempre a càrrec del propietari.

Els diputats també han explicat que la llei d'habitatge prohibirà augmentar les rendes de lloguer per la via de noves despeses, que obligarien els inquilins a abonar despeses de comunitat, taxes d'escombraries o qualsevol altra despesa no atribuïble que no estiguessin acordades prèviament entre les parts. Així mateix, s'eliminaran les clàusules que permetien la no aplicació de les mesures que conté la llei en cas d'existir un acord entre les parts.