La presidenta de l'Autoritat Fiscal Independent (AIReF), Cristina Herrero, ha advertit aquest dijous que el futur marc fiscal europeu, que suposarà la tornada de les regles fiscals de deute i dèficit a partir de 2024, no és "més flexible" que el vigent fins ara "sinó al contrari" perquè, encara que atorga als països més marge sobre la seva política fiscal, també reforça el compliment i exigibilitat dels compromisos adquirits per cada país en els seus corresponents plans integrals plurianuals de mig termini. D'aquesta manera, segons la directiva comunitària que conté la proposta de la Comissió per al nou marc fiscal, si es produeix una desviació respecte al camí de despesa presentat s'obriran Procediments de Dèficit Excessiu (PDE) automàtics i es podrà reduir el termini dels plans fiscals si no es compleix amb les reformes o inversions compromeses.
D'acord amb la proposta de la Comissió, els països amb un deute públic superior al 60% del PIB o amb un dèficit anual per sobre del 3% del PIB hauran de presentar un pla d'ajustament a quatre anys amb les mesures detallades per aconseguir reduir-la de "forma plausible" o portar-la a nivells "prudents" durant l'horitzó de vida del pla. A més, se'ls imposa una retallada anual de com a mínim el 0,5% del PIB fins a situar-lo per sota de la referència del 3%. En el cas d'Espanya, això suposaria una retallada anual del dèficit de 7.000 milions, ja que el 2022 el dèficit públic va ser del 4,8% –1,8 punts percentuals de la referència– i el deute es va situar en el 113,2% del PIB.
Herrero: "Això no és com el programa d'estabilitat, que és com una declaració d'intencions; ara el que es digui que passarà, ha de passar"
Per aquest motiu, Cristina Herrero ha destacat que la "credibilitat i viabilitat" de les estratègies nacionals de mig termini serà clau i ha opinat que les sengles fiscals diferenciades per països han de comptar amb una fonamentació rigorosa, consensuada i adaptada a la realitat del país en qüestió. "Hem de tenir clara la realitat del nostre país, perquè el que de veritat està en joc la credibilitat de la senda que presentem", ha reiterat Herrero durant la seva intervenció en el seminari de l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. "Això no és com el programa d'estabilitat, que és com una declaració d'intencions; ara el que es digui que passarà, ha de passar", ha alertat la presidenta de la AIReF.
Des de la perspectiva de AIReF, la proposta plantejada per la Comissió Europea és "ambiciosa" i va en la bona direcció perquè reforça el control que exerceixen aquestes institucions de supervisió fiscal, però ha mostrat "decepció" pel fet que s'hagi optat per una directiva en lloc de per un reglament.
Dèficit asimètric per a les CC.AA.
Herrero ha destacat que serà necessària una revisió del marc fiscal a Espanya amb una "visió a mitjà termini" fins i tot encara que no hi hagi reforma a nivell europeu i ha insistit que s'hauria de contemplar l'adopció de dèficits asimètrics entre CC.AA. Sobre això, ha assenyalat que, encara que les seves projeccions sobre la liquidació del sistema de finançament autonòmic per a l'any que ve apunta que serà tan positiva que el subsector de les CC.AA no només aconseguirà l'equilibri sinó que fins i tot hi hauria superàvit, cal tenir en compte que la situació entre territoris és molt dispar, de manera que els objectius de dèficit són molt exigents per a algunes però no en para d'altres.
D'altra banda, la presidenta de la AIReF va insistir en la necessitat d'elaborar una estratègia que asseguri la sostenibilitat fiscal a llarg termini, sense descuidar el creixement econòmic. "És ja una tasca ineludible", ha remarcat.
Blindar la independència de la AIReF
La presidenta de la AIReF ha aprofitat per demanar que qualsevol reforma de la AIReF reforci la seva autonomia i blindi la seva independència davant de les temptacions a qüestionar la seva legitimitat, desprestigiar les seves anàlisis o limitar els seus recursos. Sobre això, ha explicat que la institució continua trobant certes limitacions malgrat les garanties que li atorga la llei, sobretot a l'hora de reforçar la seva plantilla, ja que no pot contractar personal funcionari que no sigui de l'Administració General de l'Estat ni altres professionals procedents, per exemple, de l'àmbit acadèmic.
Herrero ha subratllat que la independència de les institucions com AIReF és condició necessària per dur a terme un control i una supervisió creïble de les finances públiques. La independència és un dels principis rectors de la AIReF, juntament amb la transparència i la rendició de comptes. En aquest sentit, ha recordat que la proposta de la Comissió per al nou marc fiscal acompanya el reforç de les funcions de les institucions fiscals independents amb més exigències per garantir la seva independència i autonomia funcional.