El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictaminar aquest dimarts que la pràctica a Espanya de convertir en indefinits no fixos els interins que han encadenat contractes temporals amb l'administració no és una mesura suficient per sancionar aquests abusos. Segons la justícia europea, canviar el tipus de contractació no "suposa mantenir una relació laboral temporal" i la situació de "precarietat" del treballador. En concret, la cort de Luxemburg assenyala que el Dret comunitari s'oposa a aquesta transformació de la relació laboral en indefinida no fixa, en el sentit que "no constitueix una mesura adequada per sancionar degudament els abusos".
A més, els jutges europeus assenyalen que el pagament d'una indemnització al treballador quan finalitza la relació laboral, el règim de responsabilitat de les administracions públiques i la convocatòria de processos selectius per cobrir les places tenint en compte l'experiència anterior del treballador tampoc "semblen sancionar degudament aquesta utilització abusiva ni eliminar les conseqüències de l'incompliment del Dret de la Unió".
A Catalunya, segons les dades de la Plataforma d'Afectats per la Funció Pública, de mitjans de 2024, estaven en situació d'interinatge uns 100.000 empleats d'un total de 800.000 interins a l'Estat espanyol.
El TJUE respon així a les preguntes formulades pel Tribunal Suprem, que buscava claredat per part de la Justícia europea per dilucidar si era obligatori per a Espanya convertir els interins en treballadors fixos per esmenar una situació d'abús per l'encadenament de contractes temporals.
Es dona el cas que Espanya té uns 627 milions d'euros del fons de recuperació bloquejats després precisament que dues sentències del TJUE emeses el febrer i el juliol de 2024 ja dictaminessin que el país no compta amb mesures efectives per sancionar la concatenació abusiva de contractes temporals amb l'Administració pública.
En aquesta ocasió, el Suprem va recórrer a la Justícia europea abans de resoldre el cas d'una treballadora que va encadenar des del març de 2016 un total de sis contractes d'interinitat com a cuidadora de nens en un centre educatiu públic de la comunitat autònoma de Madrid.
Aquesta treballadora va denunciar la seva situació i va reclamar que la seva relació laboral fos declarada fixa per compensar els abusos derivats d'aquesta successió de contractes temporals, però el jutjat de primera instància va optar per declarar-la com a indefinida no fixa, qualificació que suposa una indemnització de 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mensualitats una vegada s'extingeixi la relació laboral.
La causa va arribar al Tribunal Suprem, instància que va elevar la qüestió al TJUE perquè la Justícia europea "dissipi els dubtes" que hi ha al respecte "a la vista de la interpretació i aplicació divergent" que estan fent els tribunals espanyols en valorar casos similars.
En la sentència publicada aquest dimarts, el TJUE no es pronuncia sobre si Espanya està obligada a convertir els interins en fixos, però explica que la conversió en indefinits no fixos "no constitueix una mesura adequada per sancionar degudament els abusos", ja que "suposa mantenir una relació laboral de naturalesa temporal i, per tant, la situació de precarietat del treballador afectat".
Al mateix temps, exposa que "no sembla" que la indemnització amb "doble límit" que s'aplica en el caos de treballadors indefinits no fixos "puguin eliminar les conseqüències de l'incompliment del Dret de la Unió en totes les situacions d'utilització abusiva de successius contractes de durada determinada".
Pel que fa al règim de responsabilitat de l'Administració, la sentència apunta que tampoc constitueix una mesura adequada a causa del seu "caràcter ambigu, abstracte i imprevisible" i al fet que "no va acompanyat d'altres mesures efectives, dissuasives i proporcionades".
Finalment, el Tribunal de Justícia avalua els processos selectius per cobrir places a l'Administració i conclou que, si bé valoren l'experiència prèvia del treballador i el temps de servei, no es limiten a "aquells candidats que hagin estat víctimes dels abusos", per la qual cosa "tampoc constitueixen una mesura adequada".
Sobre aquest punt, assenyala que és possible que les víctimes dels abusos "no participin en el procés selectiu o que no el superin", així com que la valoració de l'experiència i del temps de servei "sembla afavorir tots els treballadors temporals que tinguin aquesta experiència, inclosos els que no hagin patit l'abús".