Els fills del desenvolupament econòmic dels anys 60 i principis dels 70, coneguts com la generació del ‘baby boom’, generaran un pic de despesa en pensions fins al 2050 que ha reobert el debat periòdic sobre la sostenibilitat del sistema.

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) assegura que les pensions seran sostenibles sempre que ho siguin el conjunt de les administracions públiques, ja que la seva viabilitat no només rau en els ingressos per cotitzacions socials sinó en la recaptació total de l'Estat, que és el que garanteix els diners necessaris per cobrir aquesta despesa.

Els nascuts el 1960 compleixen 65 anys aquest 2025 i ja es poden jubilar amb la pensió completa si tenen 38 anys i mig cotitzats, en un moment en què el mercat laboral està en màxims d'ocupació, fet que ha elevat a 2,34 els cotitzants per cada pensionista.

Els anys més crítics començaran el 2030, moment en què la població activa començarà a baixar, d'acord amb les projeccions de l'Airef, que preveu que al mateix temps augmenti la participació dels més grans de 60 anys en el mercat laboral, una tendència que s'estendrà durant dues dècades, fins que a partir del 2050 torni a créixer de nou la població en edat de treballar.

L'Institut Nacional d'Estadística (INE) preveu que el 2050 s'arribi als 16,6 milions de persones més grans de 65 anys, davant d'uns 27 milions de persones en edat de treballar. Per supervisar que el sistema continuï sent sostenible, la darrera reforma de les pensions va incloure un examen triennal.

Enguany s'ha aprovat la primera prova, tot i que l'Airef ha posat de manifest que la regla no té en compte si l'Estat haurà d'augmentar la seva aportació al sistema a través d'unes transferències que la institució calcula que arribaran a triplicar el seu pes sobre el PIB el 2050.

El govern espanyol estima que el pic de despesa en pensions arribarà al 14,7% del PIB el 2050, davant del 12,9% del 2022, mentre que l'Airef l'eleva al 16,1% del PIB i centres d'estudis com Fedea hi sumen fins a dos punts més.

Fedea defensa la introducció de mesures de contenció de la despesa, que afectin no només el càlcul de la pensió inicial, sinó també la seva revaloració, fixada per llei en l'equivalent a la inflació mitjana anual, però sense descartar que es consideri un recàrrec en la quota estatal de l'IRPF.

El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, que va ser l'artífex de la reforma de pensions durant la seva etapa com a ministre de la Seguretat Social, explicava recentment, en els actes pel 40è aniversari de Fedea, que les propostes que surten dels centres d'estudis haurien de tenir en compte el marc institucional al qual s'adrecen. Segons ell, a Espanya no és possible canviar el sistema de repartiment de caixa comuna en què les cotitzacions dels treballadors en actiu paguen les pensions dels treballadors jubilats.

Escrivá encara defensa que la seva reforma, de la qual encara se segueixen tancant serrells com el de la jubilació flexible, garanteix que es podrà transitar pel pic de despesa del sistema esperat el 2050 gràcies a la millora dels ingressos i als incentius a la continuïtat en el mercat laboral, que ja han elevat l'edat efectiva de jubilació per sobre dels 65 anys.

Per a la majoria de la població el futur de les pensions no està entre les seves preocupacions més grans, com reflecteix el baròmetre de setembre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), segons el qual només un 4,1% dels ciutadans el situa entre les seves inquietuds principals, gairebé un punt més que en el sondeig de gener, però encara molt lluny dels problemes econòmics, l'habitatge, la sanitat i l'ocupació que ocupen els primers llocs.