El Banc d'Espanya ha rebaixat les perspectives recaptatòries del Govern d'Espanya en l'última reforma de pensions elaborada pel ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá. Segons els càlculs de l'entitat, la pujada de cotitzacions socials a través de diferents vies elevarà els ingressos de la Seguretat Social un 0,6% del PIB el 2030 i un 0,9% el 2050, per sota de l'1,1% estimat per l'Executiu per a aquest últim exercici.

D'aquesta manera, les projeccions de la institució que governa Pablo Hernández de Cos, coincidents amb les de l'AIReF i Fedea, no tenen en compte l'efecte que l'augment dels costos laborals podria tenir sobre l'ocupació i els salaris, per la qual cosa l'organisme adverteix que la capacitat recaptatòria de la reforma podria ser fins i tot menor. L'última reforma de pensions persegueix incrementar els ingressos de la Seguretat Social per afrontar les tensions de despesa derivades de la jubilació dels baby boomers en les dècades dels 30 i els 40.

A tal final, la reforma contempla un augment de les cotitzacions, d'implantació progressiva, per tres vies: pujada de les bases màximes de cotització per sobre del repunt dels preus entre 2024 i 2050; una quota de solidaritat per a la part dels salaris més alts que no cotitza la Seguretat Social, que entrarà en vigor en 2050, i la sobrecotització que estableix l'anomenat Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) entre 2023 i 2050.

Impacte asimètric en la distribució d'ingressos

Segons un article del Banc d'Espanya sobre l'impacte de la pujada de cotitzacions contemplada en l'última reforma de pensions, aquestes mesures tindran un impacte "asimètric" en la distribució d'ingressos, ja que els salaris per sota de la base de cotització màxima es veuran afectats únicament pel MEI, mentre que els ingressos més alts hauran d'afrontar l'augment de cotitzacions derivat de les tres vies esmentades.

Començant pel MEI, la institució calcula que l'increment dels recursos de la Seguretat Social derivat d'aquesta mesura ascendirà a alguna cosa menys del 0,5% del PIB a partir de l'any 2029, moment en què el tipus de cotització assolirà una quantia constant de l'1,2%.

Per la seva part, la cotització addicional fixada en la reforma per als salaris que excedeixin de la base màxima donarà un increment gradual dels recursos de la Seguretat Social al llarg de l'horitzó de projecció fins a situar-se en l'entorn d'una dècima del PIB, segons el Banc d'Espanya.

Finalment, estima que la pujada de les bases màximes de cotització a un ritme superior a l'IPC tindria un impacte recaptatori del 0,1% del PIB el 2030, que aniria creixent fins a assolir el 0,3% del PIB l'any 2050. D'aquesta manera, el Banc d'Espanya assenyala que la suma d'aquestes tres mesures elevarà els ingressos de la Seguretat Social un 0,6% del PIB en 2030 i un 0,9% del PIB el 2050.

En tot cas, l'organisme reconeix que existeix una "gran incertesa" sobre l'efecte precís d'aquestes mesures, ja que "l'horitzó de quantificació és molt ampli". "La materialització de canvis en el mercat de treball i la mateixa reacció dels agents obligaran a reavaluar el seu abast en el futur", apunta la institució.

Augment dels tipus efectius de cotització

Al seu article, la institució realitza una simulació per calcular l'augment dels tipus efectius de cotització el 2025 i 2050 respecte a 2022 per a diferents nivells de salari brut. Els resultats d'aquest exercici reflecteixen que l'augment del tipus efectiu de les cotitzacions socials variarà entre 0,8 punts i 1,6 punts el 2025 i entre 1,2 punts i 11,3 punts el 2050.

Els augments més elevats es concentrarien en la part alta de la distribució de la renda, de manera que els salaris bruts entorn de 60.000 euros augmentarien les seves quotes socials en una proporció major sota l'esquema de cotitzacions establert el 2025, mentre que les remuneracions entorn de 80.000 euros incrementarien en gran manera les seves quotes amb el disseny fixat l'any 2050.

En els casos en què el salari romangui per sota de la base de cotització màxima, el tipus efectiu s'acabaria estabilitzant. D'acord amb l'evolució projectada, la base de cotització màxima, que ascendeix a 53.946 euros el 2023, superaria el 2033 els 60.000 euros en termes reals. D'aquesta manera, a partir d'aquell any, els salaris de 60.000 euros, que fins aleshores haurien experimentat pujades en el tipus efectiu per l'augment gradual de la base màxima, veurien interrompre's les esmentades pujades en caure per sota d'aquesta, apunta la institució.

El 6,8% dels ocupats cotitza per la base màxima

L'organisme adverteix que la pujada de la base màxima tindrà un impacte "desigual" entre treballadors i empreses, ja que els treballadors en edats mitjanes i amb més qualificació i les grans empreses tenen de manera més freqüent bases de cotització topades pel màxim legal. Utilitzant la Mostra Contínua de Vides Laborals, el Banc d'Espanya assenyala que el nombre de persones la base de cotització del qual es va situar el 2021 en el màxim legal era de prop d'1,3 milions, el 6,8% del total d'afiliats a la Seguretat Social.

Per característiques, la base de cotització màxima és més predominant en els homes que en les dones (8,2% davant 5,1%) i en les persones en edats mitjanes en relació amb els joves. Així, el percentatge d'afiliats cotitzadors per la base màxima superarà el 8% en els treballadors d'entre 44 i 63 anys, davant menys del 3% entre els menors de 30 anys.

Per nivell educatiu, el percentatge de treballadors la base de cotització del qual hi és topada arriba al 19,3% entre aquells amb una titulació superior, davant el 7,5% i a l'1,3% entre els quals tenen una titulació mitjana o amb una titulació inferior o equivalent al graduat escolar, respectivament.

D'altra banda, els cotitzadors per la base màxima són relativament més nombrosos en les empreses grans. En particular, suposen el 2,4% en empreses d'entre 1 i 9 treballadors, mentre que assoleixen el 9,7% i el 13,8% en empreses amb entre 50 i 499 treballadors i amb almenys 500 empleats, respectivament.

Per sectors, la proporció de treballadors cotitzadors per la base màxima més elevada es troba en les indústries de serveis financers; activitats de consultoria de gestió empresarial; activitats relacionades amb serveis informàtics, i activitats sanitàries. En aquests quatre sectors, les ràtios de treballadors subjectes a la base màxima són del 54,4%, 20,2%, 19,3% i 17%, respectivament.

Les grans empreses s'enfrontarien a les pujades de costos laborals més grans

En la majoria de les empreses, especialment en les de menor dimensió, els afiliats vinculats a la base màxima de cotització representen una proporció petita del total dels treballadors. D'aquesta manera, apunta la institució, un 95% de les empreses amb entre 1 i 9 treballadors manca d'empleats subjectes al límit de cotització, mentre que la proporció d'aquest grup de treballadors és també nul·la en el 75% de les empreses amb entre 10 i 49 empleats.

No obstant això, en un grup reduït de companyies, els cotitzadors per la base màxima suposen una proporció notable de la plantilla. Així, en un 5% de les empreses d'entre 50 i 499 empleats aquest grup de cotitzadors representa entorn del 40% dels empleats, mentre que en un 5% de les empreses d'almenys 500 treballadors suposa gairebé el 75% del total.

El pes de les bases de cotització d'aquest col·lectiu sobre el total de les bases de cotització de l'empresa és més elevat. En concret, en un 5% de les empreses amb entre 50 i 499 empleats i d'aquelles amb almenys 500 treballadors, l'esmentat pes assoleix gairebé el 50% i el 80%, respectivament.

D'aquesta forma, algunes societats de gran mida s'enfrontarien als increments més grans en els seus costos laborals a conseqüència de l'augment de la base de cotització màxima i del recàrrec establert sobre la part salarial per sobre d'ella, avisa el Banc d'Espanya.