"En arribar als 80 anys, aquesta societat ingrata en la qual vivim té una certa tendència a no només permetre que un es jubili, sinó a jubilar-lo obligatòriament", reconeixia recentment el cantautor Joan Manuel Serrat, que es considera "un ciutadà útil" a 81 anys. El seu desig de no tornar-se invisible el reconeix i reitera en una recent entrevista atorgada BBC News Mundo, en la qual reclama el seu dret a "continuar defensant" els seus valors i a "fer-ho amb independència dels gurus del futur i de les aus de mal auguri".
Molest amb la societat i el seu tracte a les persones grans, el cantautor del Poble Sec no pensa renunciar a la seva visibilitat ni al seu dret a ser útil. El seu retret és contundent: "No només li lleven la feina [la societat a les persones grans], sinó que li treu els mapes de la vida amb què un es mou. Se li retira també el dret a ser visible i s'acaba convertint en un ésser invisible que va d'un costat a l'altre".
Però els seus arguments no els emmarca únicament en l'àmbit musical, al que s'ha dedicat tota la seva vida fins que es va retirar dels escenaris 4 dies abans de complir els 79 anys, sinó al mateix sentit de la vida. Serrat es va retirar amb la gira El vici de cantar (1965-2022), amb la que va recórrer diverses ciutats el 2022, i que va culminar amb un concert a Barcelona el 23 de desembre de 2022.
Amb ganes de viure i elegir
En l'esmentada entrevista, Serrat argumenta algunes de les seves últimes declaracions públiques en les quals va insistir en les seves ganes de continuar reivindicant els seus valors. "Tinc 81 anys i penso continuar fent coses en defensa de la meva família, el meu poble, i, sobretot, en defensa pròpia", va considerar en un diàleg sobre la vellesa que va compartir amb la periodista Rosa Maria Calaf al saló FiraGran 2025, celebrat aquest any a Barcelona. "Vull dir que tinc totes les ganes de viure, i no me les trauran mentre pugui sentir aquesta meravella que és la vida", afegeix en resposta a les preguntes de Carolina Robino, per a la BBC News Mundo, a Guatemala.
Redundant en la seva idea i, en defensa pròpia, Serrat treu partit de la seva ironia i es pregunta: "Que em vulguin utilitzar per a una cosa o una altra? Doncs per a les que m'agradin, em deixaré, i per a les que no m'agradin, no em deixaré". I el que li va venir de gust va ser participar al festival Amèrica Central Compte, a Guatemala, protagonitzant una xerrada al costat de l'escriptor Sergio Ramírez, sobre l'itinerari de la seva vida i les seves cançons, i el vincle especial que ha mantingut amb Amèrica Llatina.
No hi ha joia en la jubilació
El cantant, amb una dilatada trajectòria professional i molt compromès amb la societat, sempre ha defensat la vida activa. Fa un parell de dècades, després de superar una malaltia, insistia en el fet que seguiria al peu del canó mentre gaudís de salut, d'il·lusió pel seu ofici, i el públic el reclamés. Advertia ja i desmuntava aleshores el que sempre ha cregut una fal·làcia: hi ha molt poca joia en la jubilació. "Quan la gent la jubilen, l'aparquen, i jo no tinc ganes que m'aparquin", deia llavors i sosté ara.
"He abandonat la professió, però no he abandonat a la persona i a les ganes de viure. I a aquesta persona li agrada cantar i continua cantant. Canto, escric i faig coses", reconeixia en una entrevista el digital nicaragüenc Confidencial. "Això de retirar-se, jo li ho dic a tots, és un no parar de fer coses", va sentenciar.