L’Índex de Preus de Consum (IPC) va augmentar al juliol fins al 3,5% interanual, tres dècimes més que al juny, i va assolir així el nivell més elevat des del maig del 2024. Segons les dades avançades publicades aquest dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’evolució dels preus continua marcada per l’impacte de la crisi energètica derivada de la guerra a l’Iran, que ha pressionat a l’alça el cost dels carburants i de l’electricitat.

Amb aquest resultat, la inflació encadena cinc mesos consecutius per sobre del llindar del 3% i registra el seu valor més alt en més de dos anys. L’augment dels preus energètics continua sent el principal factor explicatiu de la pujada, en un context internacional caracteritzat per la volatilitat dels mercats energètics i les tensions geopolítiques al Pròxim Orient.

L’INE assenyala que l’increment dels preus dels combustibles i lubricants per a vehicles particulars, així com de l’electricitat, ha estat superior al registrat durant el mateix mes de l’any passat. Aquesta diferència respecte a la base de comparació de juliol del 2024 ha contribuït de manera decisiva a l’acceleració de la taxa general de la inflació.

Malgrat aquest repunt, el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa defensa que les mesures desplegades pel govern espanyol per fer front a les conseqüències econòmiques del conflicte a l’Iran continuen tenint un efecte moderador sobre els preus. Segons el departament, el Pla de Resposta davant l’impacte de la guerra ha contribuït a reduir la inflació en aproximadament un punt percentual de mitjana durant els últims mesos.

L’Executiu sosté que aquestes actuacions han esmorteït més del 60% de l’augment de preus atribuïble al xoc extern provocat per la guerra, especialment en l’àmbit energètic. Entre les mesures vigents destaquen els descomptes aplicats als carburants, que continuen operatius amb l’objectiu de limitar l’impacte de l’encariment del petroli sobre les llars i les empreses.

Pel que fa a la inflació subjacent —que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics per oferir una visió més estable de l’evolució dels preus—, aquesta també va mostrar una lleugera acceleració. La taxa va pujar una dècima respecte al juny i es va situar en el 3%, un nivell que evidencia que les tensions inflacionistes continuen presents més enllà dels components més volàtils.

En termes mensuals, l’IPC va augmentar un 0,2% al juliol respecte al juny. Tot i que es tracta d’un increment inferior al registrat el mes anterior, quan els preus van avançar un 0,6%, la dada confirma una tendència de creixement sostingut. De fet, la inflació mensual acumula ja sis mesos consecutius de pujades.

Paral·lelament, l’Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA), l’indicador utilitzat per comparar l’evolució dels preus entre els països de la zona euro, va elevar la seva taxa interanual fins al 3,8%, dues dècimes més que al juny. En aquest cas, la variació mensual va ser negativa, del 0,1%.

L’INE estima igualment que la inflació subjacent harmonitzada es va situar al 3,4% durant el setè mes de l’any. Les dades definitives de l’IPC corresponents al juliol es publicaran el pròxim 13 d’agost, moment en què es podrà confirmar l’abast de l’actual repunt inflacionista i la seva incidència sobre l’economia espanyola durant la segona meitat de l’any.