El Govern no vol deixar passar l'oportunitat d'aprofitar l'any de beneficis rècord dels bancs i les elèctriques. Amb aquest objectiu, els nous impostos extraordinaris sobre les empreses energètiques, entitats financeres i grans fortunes aprovats recentment en el Senat han entrat en vigor aquest dijous després de la seva publicació ahir al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que permetrà gravar ja l'exercici 2022 i començar a recaptar el 2023.

Aquest era un dels objectius del Govern espanyol que volia una tributació sobre els beneficis extraordinaris de les empreses d'ambdós sectors impulsat per l'augment dels seus marges. La intenció d'Hisenda és que la recaptació d'aquests impostos tingui efectes ja des de 2023 -tenint en compte els ingressos de 2022- i s'ingressi també en 2024. Així, els tres nous impostos extraordinaris, que tenen caràcter temporal, estaran en vigor durant dos anys, encara que després d'aquest període, el Govern avaluarà si els manté o no.

Abans que les Corts Generals donessin llum verda a la proposició de llei registrada per PSOE i Unides Podemos, la norma va tenir diferents modificacions en la seva tramitació. Un dels principals canvis es va produir entorn del gravamen a la banca -que aplicarà el 4,8% als interessos i les comissions de totes les entitats que facturessin més de 800 milions en 2019-, encara que finalment el tribut afectarà a l'activitat que les entitats desenvolupin exclusivament a Espanya, explica EP.

Gravamen energètic

En el referit al gravamen energètic -que recaptarà l'1,2% sobre l'import de la xifra de negoci de les companyies del ram energètic que facturessin més de 1.000 milions en 2019-, es pot recordar que finalment s'ha exclòs de la facturació objecte del gravamen els ingressos derivats de les activitats regulades. D'aquesta manera, l'impost no afecta aquells ingressos on el subministrament sigui a preu regulat, com és el cas del PVPC (preu voluntari per al petit consumidor) d'electricitat, la tarifa d'últim recurs (TUR) de gas, el GLP envasat i el GLP per canalització. Pel que les empreses energètiques només tributaran pels contractes del mercat lliure.

A més, en el seu pas pel Congrés es va incloure en l'exoneració els ingressos regulats de les xarxes de transport i distribució d'electricitat i gas natural i, en el cas de generació amb retribució regulada i retribució addicional als territoris no peninsulars, tots els ingressos de les instal·lacions, inclosos els que perceben del mercat i el despatx econòmic, respectivament. Alhora, es va introduir una altra esmena transaccional perquè l'impost s'apliqui només a l'activitat que les empreses del sector desenvolupin a Espanya.

Grans fortunes

Amb l'impost de solidaritat de les grans fortunes es pretén gravar a aquells patrimonis superiors a tres milions d'euros perquè no puguin quedar eximits de l'actual impost de patrimoni per les bonificacions dels governs regionals. Actualment no paguen l'impost de patrimoni els grans patrimonis de la Comunitat de Madrid i Andalusia, que són bonificades amb el 100% dels quotes, i els contribuents de Galícia amb el 25% que podria pujar el 50% el proper any. A més, la Regió de Múrcia també ha anunciat la seva intenció de bonificar el 100% als patrimonis l'any vinent.

Aquest gravamen serà de l'1,7% per als patrimonis d'entre 3 i 5,3 milions d'euros; del 2,1% per als patrimonis entre 5,3 i 10,6 milions, i del 3,5% per a aquells patrimonis superiors a 10,6 milions d'euros. A més, per a la determinació de la base imposable d'aquest impost, resultaran aplicables les regles contingudes en la llei de l'impost del patrimoni, de manera que s'inclou una reducció en concepte de mínim exempt de 700.000 euros.

Diverses modificacions

La norma publicada en el BOE ahir dimecres recull la modificació de diverses normes tributàries. Així, en primer lloc, es modifica la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, per incorporar la Comunitat Autònoma de La Rioja entre aquelles que tenen establert el sistema d'autoliquidació obligatòria en l'esmentat tribut.

D'altra banda, també és objecte de modificació la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l'Impost sobre el Patrimoni, per habilitar la potestat de gravamen sobre les participacions accionarials en entitats no residents amb actius immobiliaris subjacents establerts a Espanya, corregint així una discriminació injustificada respecte del resident, per tal com el no resident, pel fet d'interposar una persona jurídica no resident, eludeix el gravamen de l'esmentat impost, assenyala EP.

Règim canari

Al seu torn, es modifica la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim Econòmic i Fiscal de les Canàries, en relació amb les taxes aplicables a les entitats de la Zona Especial Canària, ja que la configuració de la taxa d'inscripció comporta nombrosos problemes derivats del seu encaix en relació amb el procediment d'inscripció en l'esmentada Zona Especial Canària. A tal finalitat, se substitueix el fet imposable i configuració de la taxa reconduint-lo a la sol·licitud d'autorització, amb independència del resultat del procediment. A més, s'incrementa l'import de la taxa d'autorització.

Finalment, es modifica la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'Impost sobre Societats, per incorporar una mesura temporal en la determinació de la base imposable en el règim de consolidació fiscal; incrementar els límits de la deducció per inversions en produccions cinematogràfiques i sèries audiovisuals espanyoles i estrangeres, i permetre l'aplicació de la deducció pel contribuent que finança els costos de la producció de produccions espanyoles de llargmetratges i curtmetratges cinematogràfics, de sèries audiovisuals i d'espectacles en viu d'arts escèniques i musicals.