L'Ibex-35 ha finalitzat la sessió d'aquest divendres amb un increment acumulat del 2,06% en el conjunt de la setmana, la qual cosa ha permès a l'índex situar-se en els 17.985,3 punts. En la jornada d'avui, el selectiu ha registrat una pujada testimonial del 0,06%, insuficient per a superar la barrera psicològica dels 18.000 enters, que ha arribat a trepitjar en diversos moments de la sessió. El gruix de l'avanç setmanal es va concentrar el passat dimecres, quan l'Ibex es va anotar una pujada de gairebé 400 punts en un sol dia, impulsat per les expectatives al voltant de les decisions monetàries i per una certa recuperació de la confiança inversora.

La resta de principals places europees també han tancat aquest divendres en positiu. Londres ha pujat un 0,22%; París, un 0,37%; Frankfurt, un 1,15%; i Milà, un 0,70%. El comportament de les borses del Vell Continent ha estat influenciat per l'evolució del preu del cru, que ha tornat a pujar lleugerament després de dies de correcció. El barril de Brent ha tancat la sessió europea en 103,64 dòlars, amb un avanç de l'1,03%, mentre que el West Texas Intermediate ha assolit els 97,04 dòlars després d'apujar-se un 0,69%.

Puig lidera les caigudes després de trencar les negociacions amb Estée Lauder

En el terreny empresarial, la notícia més destacada de la jornada ha estat l'anunci de Puig. Després del tancament del mercat d'ahir, la companyia de perfums i cosmètica va comunicar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors que havia posat fi a les converses que mantenia amb el gegant nord-americà Estée Lauder per a una potencial fusió dels seus respectius negocis, sense haver arribat a un acord. En el comunicat remès a l'organisme regulador, Puig va insistir que aquesta decisió "no altera el full de ruta estratègica" de la companyia.

Tot i aquest missatge de calma adreçat als inversors, l'acció de Puig ha patit un fort càstig en la sessió d'avui i s'ha deixat un 13,44%, convertint-se en el valor amb pitjor comportament de l'Ibex-35. La correcció reflecteix la desil·lusió d'un mercat que havia especulat amb les possibles sinergies d'una operació que hauria creat un dels grans conglomerats mundials del sector de la bellesa. Per darrere de Puig, els principals descensos han estat per a Repsol, que ha caigut un 2,75%; Cellnex, amb un -1,44%; Rovi, que ha retrocedit un 1,25%; Mapfre, amb un -1,14%; i Amadeus, que ha cedit un 0,89%.

A l'extrem contrari, els valors que han liderat les pujades han estat ArcelorMittal, amb un avanç del 3,96%; Solaria, que ha pujat un 2,50%; Indra, amb un increment del 2,25%; Acerinox, que ha guanyat un 2,14%; Acciona, amb un 1,92%; i IAG, que ha tancat amb un 1,55%. El bon comportament de les siderúrgiques i de les renovables ha permès compensar en part el desplom de Puig i ha donat un cert equilibri a l'índex. El sector energètic, tant el vinculat al petroli com el de les renovables, ha estat un dels focus d'atenció després de les declaracions de Christine Lagarde i de les darreres dades macroeconòmiques publicades a Europa.

L'FMI avala el creixement espanyol però reclama ajustos fiscals

En l'àmbit macroeconòmic, el Fons Monetari Internacional ha destacat el sòlid acompliment de l'economia espanyola malgrat l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà. L'organisme ha assenyalat que es preveu que el creixement es mantingui en el 2,1% el 2026 gràcies a la força de la demanda interna. No obstant això, l'FMI ha insistit que el govern espanyol hauria d'aprofitar aquesta situació per a accelerar la consolidació fiscal. Entre les mesures recomanades, l'organisme esmenta l'eliminació de les recents ajudes a l'energia, una reforma més profunda del sistema de pensions i l'harmonització dels tipus de l'IVA, a més d'impulsar l'oferta d'habitatges mitjançant la reducció de traves burocràtiques.

Paral·lelament, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha advertit els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona que l'ús d'ajudes generalitzades per a fer front a la crisi energètica derivada del conflicte a l'Orient Mitjà tindria conseqüències sobre la política monetària de la institució. Lagarde ha defensat que les mesures fiscals han de ser temporals, específiques i adaptades. Qualsevol desviació d'aquests principis, ha sentenciat, acabaria perjudicant l'estabilitat de preus i podria forçar l'emissor a adoptar postures més restrictives. Les declaracions de Lagarde han estat interpretades com un avís als governs que no confiïn en el BCE per a finançar dèficits mitjançant una política monetària laxa.

En el mercat de renda fixa, el rendiment del bo espanyol a deu anys ha caigut fins al 3,463%, des del 3,531% de tancament de la jornada anterior. Com a conseqüència, la prima de risc respecte al bo alemany s'ha moderat en quatre dècimes, fins a situar-se en els 42,9 punts bàsics. La relaxació del deute perifèric reflecteix la recuperació de la confiança en els actius espanyols després d'una setmana de certa estabilitat en els mercats. Al mercat de divises, l'euro s'ha depreciat un 0,14% enfront del dòlar, fins a un tipus de canvi d'1,1603 dòlars per cada euro. La moneda única continua pressionada per la fortalesa del bitllet verd i per les diferències en les expectatives de política monetària entre el BCE i la Reserva Federal.