L'Ibex-35 ha finalitzat la sessió d'aquest dimarts amb un retrocés del 0,64%, situant-se finalment en els 17.444,3 punts, una xifra que contrasta amb el primer tram de la jornada, quan l'índex espanyol havia arribat a superar els 17.800 enters. El parquet madrileny reflecteix així la inestabilitat que domina els mercats financers europeus, tots ells en negatiu, en una setmana marcada per l'escalada de les tensions bèl·liques a l'Orient Mitjà i per la incertesa al voltant del subministrament energètic global. El teló de fons d'aquesta correcció borsària no és altre que l'enduriment del conflicte a l'àrea del Golf Pèrsic.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha executat el seu ultimàtum a l'Iran, que expirava a les dues de la matinada d'aquest dimarts hora espanyola, amb el llançament de bombardejos sobre l'illa de Jark, un enclavament de rellevància estratègica per al règim dels aiatol·làs perquè constitueix la principal via d'exportació del cru iranià. La Casa Blanca exigeix a Teheran la reobertura de l'estret d'Ormuz, la ruta comercial per on circula aproximadament una cinquena part del petroli i del gas que es consumeix al món, i que les autoritats iranianes han bloquejat en les darreres setmanes com a mesura de pressió davant l'ofensiva conjunta d'Israel i els Estats Units.

L'escalada verbal ha anat acompanyada de l'acció militar. Trump ha advertit que “una civilització sencera morirà aquesta nit”, unes declaracions pronunciades poques hores abans que expirés el seu ultimàtum a les autoritats iranianes. El mandatari nord-americà ha avançat que en les pròximes hores es viurà “un dels moments més importants” de la història mundial, una frase que ha alimentat encara més la incertesa entre els inversors. En paral·lel, el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol, ha tornat a alertar que el món s'enfronta a una triple crisi que afecta el petroli, el gas i també els aliments, una situació que qualifica de més greu que la suma de les grans convulsions energètiques del 1973, el 1979 i el 2022.

El protagonisme del petroli

El cru ha estat un dels grans protagonistes de la jornada. El barril de West Texas Intermediate (WTI), que tradicionalment ha cotitzat per sota del seu homòleg europeu, el Brent, ha aprofundit en l'anomenat 'sorpasso' i ha tancat la sessió europea en 115,73 dòlars, amb una pujada del 2,90%. En canvi, el barril de Brent s'ha situat en els 110,2 dòlars. Els analistes consultats expliquen aquesta anomalia per una combinació de factors molt conjunturals, principalment un canvi en la referència dels contractes de futurs, i no pas per una modificació estructural en la jerarquia entre tots dos tipus de cru. Sigui com sigui, l'encariment de l'energia continua pressionant les expectatives d'inflació i condicionant les decisions dels bancs centrals.

Els principals mercats del Vell Continent han tancat la sessió amb descensos generalitzats. Londres ha cedit un 0,84%; París, un 0,67%; Frankfurt, un 1,06%; i Milà, un 0,47%. En el mercat de renda fixa, el rendiment del bo sobirà espanyol amb venciment a deu anys ha escalat fins al 3,567%, enfront del 3,474% registrat al tancament de dilluns. Tot i aquest increment, la prima de risc respecte del bo alemany s'ha mantingut pràcticament sense canvis, en 48,3 punts bàsics, un indici que els inversors no penalitzen de manera especial el deute espanyol en el context actual.

Dins de l'Ibex-35, els guanyadors de la jornada han estat encapçalats per Cellnex, que ha repuntat un 1,29%, seguida d'Unicaja amb un 1,01% i Telefónica amb un 0,65%. També han tancat en positiu BBVA, amb un 0,64%, i Fluidra, amb un 0,59%. En el costat contrari, les pèrdues més accentuades han estat per a Amadeus, que ha cedit un 2,68%; CaixaBank, que ha caigut un 2,60% després de descomptar el dividend; Rovi, amb un descens del 2,18%; Puig, que ha perdut un 1,94%; IAG, amb un 1,88%; i Grifols, que ha baixat un 1,69%.

En l'àmbit macroeconòmic espanyol, el Tresor Públic ha col·locat aquest dimarts 6.439,25 milions d'euros en una nova subhasta de lletres a sis i dotze mesos, una xifra que se situa en el rang màxim previst. L'operació s'ha tancat amb una elevació de la rendibilitat fins als nivells més alts de l'últim any i mig, un indici de l'enduriment de les condicions de finançament per a l'Estat. Pel que fa al mercat de divises, l'euro s'ha apreciat un 0,28% enfront del dòlar, fins a negociar-se a un tipus de canvi d'1,1573 dòlars per cada euro al tancament de la sessió europea, una recuperació que no ha estat suficient per calmar els ànims dels inversors, que mantenen la mirada posada a l'Orient Mitjà.