La borsa espanyola ha iniciat la jornada de dimarts amb una actitud clarament prudent, marcada per l'expectació davant d'una agenda carregada d'esdeveniments econòmics de pes. L'Ibex 35 ha arrencat la sessió amb un retrocés del 0,11%, el que va situar a l'índex en els 14.922 punts, mostrant així una clara hesitació rere el tancament pla del dia anterior. Aquesta cautela inicial no va fer més que accentuar-se durant els primers minuts de negociació, moment en què les pèrdues es van ampliar amb decisió per sobre del 0,2%, portant l'índex a perdre, encara que fos momentàniament, el simbòlic nivell dels 14.900 punts. Aquest moviment reflecteix una evident falta de convicció per part dels inversors, que van optar per adoptar una posició d'espera.

La jornada es presenta crucial per als mercats, que recuperen una referència clau amb la reobertura de Wall Street després de l'aturada pel Labour Day. Tanmateix, el focus d'atenció principal se centra en la publicació, més tard en el matí, de la dada d'inflació (IPC) de la zona euro. Aquest indicador és fonamental per provar d'anticipar les futures decisions de política monetària del Banc Central Europeu (BCE), en un moment de contínua incertesa sobre l'evolució dels preus i el creixement econòmic.

A nivell nacional, l'obertura dels mercats europeus va coincidir amb la publicació de les dades d'ocupació a Espanya. Les xifres van presentar un panorama mixt, però amb ombres: l'atur registrat va experimentar un augment de 21.905 persones durant el mes d'agost, mentre que l'afiliació mitjana a la Seguretat Social va patir un significatiu retrocés de gairebé 200.000 persones. Aquesta dada estacional, típica del final de l'estiu amb l'acabament de molts contractes turístics, va ser, no obstant això, rebuda amb desànim, afegint pressió a la fràgil confiança inversora.

Al capítol de finances públiques, el Tresor Públic espanyol tenia previst celebrar una subhasta de lletres a sis i dotze mesos, amb l'objectiu de captar entre 5.000 i 6.000 milions d'euros. Aquesta emissió, que dona el tret de sortida a les operacions de finançament del mes de setembre, és observada amb interès per mesurar la gana dels inversors pel deute espanyol en el context actual de pujades de tipus d'interès.

Pel costat corporatiu, la companyia de viatges online eDreams ODIGEO aporta un buf d'optimisme en anunciar uns resultats trimestrals extraordinàriament sòlids. La firma va registrar un benefici net de 13,6 milions d'euros en el seu primer trimestre fiscal de 2026 (finalitzat el 30 de juny), un resultat que contrasta poderosament amb les pèrdues d'1,2 milions del mateix període de l'any anterior. Aquest gir cap a la rendibilitat vi acompanyat d'un creixement del 8% en els seus ingressos, que van assolir els 172,6 milions d'euros, demostrant una robusta trajectòria de recuperació postpandèmia.

L'ombra allargada de la política comercial internacional també ha planejat sobre la sessió. Els mercats continuaven digerint la notícia que un tribunal d'apel·lacions federal dels Estats Units havia dictaminat que la majoria dels aranzels globals imposats durant la presidència de Donald Trump eren il·legals. Si bé aquesta decisió suposa una victòria per als grups comercials que van impugnar les mesures, el seu efecte no serà immediat. La revocació no entrarà en vigor fins al 14 d'octubre, la qual cosa concedeix al Govern nord-americà un marge per presentar un recurs d'apel·lació, una cosa que ja ha anunciat que farà. Aquesta prolongada incertesa manté en suspens les empreses sensibles al comerç global.

En aquest complex escenari, la performance individual dels valors de l'Ibex 35 mostra divergències des de la campanada d'obertura. Els papers de Rovi i CaixaBank s'han erigit en els líders alcistes, ambdós amb una apreciació del 0,42%, seguits de BBVA (+0,26%) i Indra (+0,23%). Al contrari, el costat baixista del selectiu va estar encapçalat per Acciona Energía, que es desplomava gairebé un 1%. Després d'ella, les caigudes més importants se les anotaven IAG (-0,59%), Redeia (-0,48%), Enagás (-0,42%) i Telefónica (-0,39%).

El panorama a les altres places europees era mixt, reflectint la mateixa falta de consens que a Madrid. Mentre que els índexs de Frankfurt i Londres cauen un 0,2%, el parquet de París aconsegueix avançar amb fermesa, revaloritzant-se una mica més d'un 0,3%. Al mercat de commodities, el petroli cotitza amb guanys notables. El cru Brent, de referència per a Europa, escala un 0,8% fins als 68,68 dòlars per barril. Per la seva part, el West Texas Intermediate (WTI), referència nord-americana, puja amb encara més força, gairebé un 0,9%, fins a situar-se en els 65,17 dòlars. Finalment, al mercat de divises, l'euro manté una cotització estable davant el dòlar, canviant-se a 1,1705 USD. Mentrestant, la prima de risc espanyola mostra una lleugera tensió, amb l'interès exigit al bo espanyol a 10 anys avançant fins al 3,385%.