L'Ibex-35 ha obert la sessió d'aquest dijous immers en una atmosfera de prudència i expectació. La pantalla mostra un lleuger retrocés del 0,3%, una respiració continguda després de l'ascens eufòric dels darrers dies. Amb aquest moviment, l'índex es manté, quasi de manera cerimonial, sobre la quota psicològica dels 16.100 punts, concretament als 16.100,5. Es tracta d'un territori conquistat recentment, els tan anhelats nivells rècord que ara es posen a prova. El context no és aliè a aquesta contenció inicial. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) acaba de publicar els resultats de l'IPC per a octubre, i les dades fan saltar les alarmes amb suavitat, però de manera innegable.

La inflació interanual puja una dècima i se situa en un 3,1%, el nivell més alt des de juny. Les causes d'aquest repunt són palpables per a qualsevol ciutadà: el preu de l'electricitat, una factura que no deixa de pesar sobre l'economia familiar, i les pujades en el transport aeri i ferroviari, que encaren la mobilitat, actuen com els principals motors d'aquest increment. Aquesta xifra, encara que moderada, introdueix un sagnant dubte en el mercat sobre la solidesa de la recuperació i la futura actuació dels bancs centrals. En paral·lel a aquest escenari macroeconòmic, la borsa batega amb força gràcies als resultats corporatius que diverses companyies de l'Ibex han fet públics abans de l'obertura. Es dibuixa un panorama de robustesa, encara que amb matisos molt diferents:

  • BBVA consolida la seva posició amb un benefici de 7.978 milions d'euros, un 4,7% més que l'any passat. L'entitat financera demostra una salut de ferro, navegant amb solvència en un entorn encara complex.
  • Repsol viu un moment dolç, amb uns beneficis que es disparen un impressionant 34%, assolint els 1.177 milions d'euros. La companyia energètica sembla beneficiar-se de l'escenari de preus dels hidrocarburs i de la seva pròpia estratègia de diversificació.
  • Indra és, sens dubte, una de les grans protagonistes. La multinacional tecnològica tanca el període amb uns guanys netes de 291 milions, un salt del 58% que deixa palesa la forta demanda en el seu sector. No obstant això, en una paradoxa típica dels mercats, els inversors reaccionen amb venda després de conèixer les xifres (un fenomen conegut com "comprar el rumor i vendre la notícia"), i el seu valor cau un 2,52% en les primeres negociacions.
  • Fluidra, especialista en equipament de piscines, també presenta números envermellits, amb un benefici de 163 milions, un 33% superior, reflectint la bona marxa del sector de l'oci domèstic.

Aquesta riuada de resultats crea un eixam d'activitat. En l'obertura, les majors pujades es concentren en Ferrovial (+1,35%), Unicaja Banco (+0,94%) i CaixaBank (+0,91%), mentre que a la cua del selectiu, a part d'Indra, destaca amb baixa Inditex, que es deixa un 2,23% arran del seu pas per l''exdividend', un moviment tècnic que ajusta el preu de l'acció després del pagament del benefici als accionistes. La sessió no pot entendre's sense una mirada al context europeu, i aquí el panorama és un mosaic de colors. Les principals places europees obren amb signe mixt: Frankfurt intenta avançar amb un dèbil 0,15%, mentre que París i Milà retrocedeixen amb més decisió, un 0,47% cadascuna, i Londres cedeix un 0,41%. Aquesta manca de direccionalitat única reflecteix les incerteses compartides sobre el creixement global i la política monetària.

En el mercat de matèries primeres, el cru, sempre sensible als canvis d'humor, mostra signes de debilitat. El barril de Brent, referent a Europa, baixa un 0,72% fins als 63,86 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI), referent als Estats Units, retrocedeix un 0,73%, situant-se en 60,04 dòlars. Aquests moviments suggereixen una certa expectativa d'un alentiment en la demanda. Finalment, en el mercat de divises, l'euro es manté en una posició de relativa debilitat enfront del dòlar, amb una cotització d'1,1608. D'altra banda, el mercat de deute respon amb cert optimisme, i l'interès exigit al bo espanyol a 10 anys baixa fins al 3,159%, indicant una confiança estable en la solvència de l'economia espanyola. En conjunt, la jornada es presenta com un delicat equilibri entre els sòlids fonamentals empresarials i les ombres que projecten els indicadors macroeconòmics, un duel entre l'optimisme dels resultats i la prudència que imposa la inflació.