L'Ibex-35 ha arrencat la sessió d'aquest dilluns amb un descens de l'1,2%, un moviment a la baixa que ha situat el selectiu madrileny en els 18.262,9 punts. La jornada està marcada per una nova escalada del conflicte entre els Estats Units i l'Iran, després que la marina nord-americana ataqués i capturés un vaixell iranià al golf d'Oman. Aquest incident ha agreujat els problemes a l'estret d'Ormuz, una via clau per al subministrament energètic mundial, i ha provocat una forta pujada del preu del cru, que ha tornat a superar la barrera dels 95 dòlars per barril.
El preu del petroli Brent, de referència als mercats europeus, ha pujat més d'un 5,5% en l'obertura de les borses del Vell Continent, fins a situar-se en els 95,35 dòlars per barril. Per la seva banda, el barril de West Texas Intermediate, referència als Estats Units, s'ha negociat al voltant dels 89 dòlars amb un avanç del 6,1%. L'escalada dels preus energètics no s'ha limitat al cru. El preu del gas al mercat holandès TTF, que actua com a referència a Europa, ha escalat més d'un 5,6% fins als 40,97 euros per megawatt hora, una pujada que reflecteix les pors d'una interrupció del subministrament enmig de la creixent inestabilitat geopolítica.
Les borses europees obren amb descensos generalitzats
Les principals places financeres del Vell Continent han obert la sessió d'aquest dilluns amb descensos generalitzats, en un context marcat per l'escalada de les tensions entre Washington i Teheran. Frankfurt ha cedit un 1,1%, París s'ha deixat una mica més d'un 1%, mentre que Londres ha perdut gairebé un 0,4%. El comportament negatiu de les borses europees contrasta amb el registrat a Àsia, on els inversors han mostrat un optimisme més elevat. El Kospi sud-coreà ha avançat un 0,4%, l'índex Hang Seng de Hong Kong s'ha revalorat un 0,8%, el Nikkei japonès ha guanyat un 0,7% i el Shenzhen xinès ha pujat més d'un 0,5%.
Dins de l'Ibex-35, el comportament dels valors ha estat desigual, amb les empreses energètiques com a principals beneficiàries de la pujada del preu del cru. Repsol ha liderat els ascensos amb una revalorització del 3,45%, seguida de Solaria, que ha guanyat un 2,44%, i Endesa, que ha pujat un 1,03%. Aquest moviment reflecteix la correlació positiva entre el preu del petroli i les cotitzacions de les companyies del sector, que veuen com els seus marges de benefici milloren quan l'energia s'encareix. L'alça d'Endesa, una companyia amb un fort component de generació renovable, també s'explica per l'increment del preu del gas, que eleva el preu de l'electricitat al mercat majorista.
IAG, ArcelorMittal i Amadeus pateixen les majors caigudes
Al costat contrari, els valors més castigats per l'escalada del conflicte han estat aquells més sensibles al preu del combustible i a una possible frenada de l'activitat econòmica. IAG, el grup aeri que agrupa Iberia, British Airways i Vueling, ha liderat les pèrdues amb un desplom del 3,21%. ArcelorMittal, la siderúrgica, ha cedit un 3,18%, mentre que Amadeus, la companyia de serveis tecnològics per al turisme, ha retrocedit un 2,79%. Aquest comportament reflecteix la vulnerabilitat del sector del transport i del turisme davant un context d'encariment del combustible i d'incertesa geopolítica, que podria frenar la demanda de viatges i afectar els marges de benefici de les aerolínies.
En el mercat de divises, l'euro s'ha mantingut sense variacions significatives enfront del dòlar, intercanviant-se a 1,1763 dòlars per cada moneda comunitària. Aquesta estabilitat contrasta amb la volatilitat que s'observa en altres actius financers. En el mercat de deute, l'interès exigit al bo espanyol a deu anys ha escalat fins al 3,44%, un nivell que reflecteix la prima de risc que demanen els inversors per adquirir deute espanyol en un entorn de tensions internacionals.
La pujada del rendiment del bo, que s'ha produït de manera paral·lela a l'increment de la rendibilitat de la majoria de bons europeus, respon a la fugida dels inversors cap a actius considerats més segurs, com el bo alemany, i a les expectatives d'una possible pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu per combatre l'augment de la inflació derivat de l'encariment de l'energia.