El Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC) estableix un criteri unificat que suposa un canvi de terç en la interpretació de la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). La resolució reconeix el dret dels contribuents a deduir-se en la declaració de la renda les quantitats destinades a cancel·lar la hipoteca del seu habitatge habitual quan aquesta es ven, sempre que el préstec s'hagués contret abans de desembre de 2012. Aquest dictamen resol una controvèrsia latent entre l'Agència Tributària i els contribuents, i aclareix un escenari comú en les transaccions immobiliàries: l'amortització del préstec amb els fons obtinguts de la mateixa venda.

Fins ara, l'Agència Tributària mantenia una posició inflexible en aquest supòsit. La seva postura es basava en el fet que, en el moment de la cancel·lació del préstec, l'immoble ja no constituïa l'habitatge habitual del contribuent. El seu argument era que les quantitats satisfetes per a l'amortització "es paguen quan ja no és el seu habitatge habitual, ja que és precisament per la seva transmissió que es disposa d'aquestes quantitats, que han constituït el preu de venda". D'aquesta manera, Hisenda denegava sistemàticament aquesta deducció en les últimes declaracions de l'IRPF relacionades amb l'habitatge

El TEAC, òrgan dependent del Ministeri d'Hisenda, però amb funcions resolutòries, rebutja aquesta interpretació i ofereix una visió molt més pràctica i ajustada a la realitat de les operacions financeres. El tribunal argumenta que, en primer lloc, no és habitual vendre un habitatge amb càrregues, com una hipoteca activa. Per això, és una pràctica comuna que en l'escriptura de venda es procedeixi simultàniament a la transmissió de la propietat i a la cancel·lació del préstec hipotecari amb part dels fons obtinguts.

La resolució assenyala que el fet que el préstec es cancel·li amb diners provinents de la venda "no té cap transcendència". El que resulta rellevant, segons el TEAC, és la causa per la qual es paga, i aquesta no és altra que "extingir el préstec hipotecari que gravava la que era l'habitatge habitual fins a aquest moment, o fins a uns pocs dies abans". En altres paraules, el destí final dels diners és liquidar el deute que es va contraure per a l'adquisició de la llar, una inversió que, en la seva essència, continua sent deduïble.

Qui es beneficia d'aquesta decisió?

Aquest canvi de doctrina beneficia exclusivament els ciutadans que van adquirir el seu habitatge habitual abans del 31 de desembre de 2012. Aquesta data és crucial, ja que va ser aleshores quan es va modificar la Llei de l'IRPF i es va suprimir la possibilitat de deduir-se les quantitats invertides en l'adquisició de l'habitatge habitual per a les compres realitzades a partir del 2013.

Per a qui va comprar abans d'aquesta data, el dret a la deducció es manté amb un límit màxim de 9.040 euros. La sentència del TEAC, que unifica criteris i serveix de referència per a casos futurs, estableix que els contribuents en aquesta situació poden gaudir de la deducció per inversió en habitatge habitual, incloent-hi les quantitats obtingudes per la venda que es van destinar específicament a saldar el préstec hipotecari.

Aquesta decisió obre la porta al fet que nombrosos contribuents que van vendre la seva llar en els últims anys i van veure denegada aquesta deducció puguin presentar reclamacions. Els afectats que es trobin en aquest supòsit podrien sol·licitar una rectificació de les seves declaracions de l'IRPF dins del termini legal, o bé interposar un recurs en cas que ja haguessin iniciat una via de reclamació i aquesta els hagués estat desestimada seguint la vella doctrina.

En definitiva, es tracta d'una victòria per al ciutadà del carrer, que veu com es reconeix un dret fiscal que, segons el tribunal, sempre hauria d'haver estat seu, i s'ajusta la normativa a la pràctica comuna i a l'esperit de la llei, més enllà de les interpretacions literals que poden resultar injustes.