El mercat hipotecari català ha experimentat un impuls notable durant el mes de setembre, consolidant una tendència alcista que el situa en els nivells més elevats des de la crisi financera global. Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no només revelen un creixement sòlid en el nombre d'operacions, sinó també un increment substancial en l'import dels préstecs, un indicador que reflecteix les actuals dinàmiques del sector immobiliari i les decisions estratègiques de les llars davant un context econòmic encara incert.

El nombre total d'hipoteques constituïdes sobre habitatges a Catalunya va assolir les 7.864 al setembre, xifra que representa un vigorós increment del 15,3% en relació amb el mateix mes de l'any anterior. Aquest creixement interanual, però, s'ha vist superat per l'explosió de l'activitat en comparació amb el mes d'agost, amb un augment mes a mes del 36,88%. Aquesta forta disparitat evidencia l'efecte estacional propi del final de l'estiu, on es materialitzen operacions que s'havien gestat durant els mesos previs, però també pot indicar un esperit renovat de confiança entre els compradors.

Més enllà del volum d'operacions, la veritable història l'expliquen les xifres d'import. El capital total concedit pels bancs i caixes d'estalvis va ascendir a 1.469,8 milions d'euros, un 28,44% més que l'any passat. Aquest creixement, molt superior al del nombre d'hipoteques, condueix directament a l'altre gran titular: l'import mitjà per hipoteca es va situar en 186.902 euros. Aquesta xifra, un 11,42% superior a la de setembre de 2023, és la més alta registrada en un mes de setembre des de 2007, quan es va assolir el pic absolut de 188.802 euros. La proximitat a aquests nivells precrisi posa de manifest l'encariment continuat de l'habitatge a Catalunya i la necessitat per part de les llars de sol·licitar préstecs de quantia més elevada per accedir a la propietat.

La recuperació hipotecària no és un fenomen exclusiu de Catalunya, sinó que s'inscriu en una tendència estatal positiva, encara que amb matisos. A tot l'Estat es van constituir 46.120 hipoteques, un 12,2% més. És significatiu, però, que el creixement interanual català (15,3%) superi la mitjana estatal, situant Catalunya com una de les comunitats amb un comportament més dinàmic. Una altra diferència clau rau en l'import mitjà. Els 186.902 euros de mitjana a Catalunya contrasten amb els 171.612 euros de la mitjana estatal (que també va experimentar un fort augment del 14,1%). Aquesta divergència de més de 15.000 euros subratlla la prima de preus que suporta el mercat immobiliari català en relació amb altres territoris.

Les dades de l'INE també ofereixen una radiografia clara de les preferències de les famílies i de les condicions del mercat creditici. El tipus d'interès mitjà per a totes les hipoteques va ser del 2,85%, un nivell que, tot i haver pujat respecte als mínims històrics, segueix sent relativament baix en un context històric. No obstant això, la dada més reveladora és la consolidació del tipus fix com a opció preferent. El 60,6% de les noves hipoteques es van constituir sota aquesta modalitat.

Aquesta tendència reflecteix una clara aversió al risc per part dels ciutadans, que prioritzen la seguretat i la previsibilitat de les quotes mensuals davant la incertesa econòmica i les possibles pujades dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu. Paral·lelament, la durada mitjana dels préstecs es manté estable en els 25 anys, una estratègia que permet alleugerir la quota mensual a canvi de més cost total en interessos.

Economistes i analistes del sector assenyalen que aquestes dades confirmen un canvi d'etapa. Ja no es tracta només d'una recuperació quantitativa, sinó d'un canvi qualitatiu en la naturalesa del mercat hipotecari. L'augment de l'import mitjà és un símptoma directe de la inflació dels preus de l'habitatge, que obliga les famílies a endeutar-se durant més temps i per quanties més altes. La preferència pel tipus fix, per la seva banda, indica que els ciutadans han après les lliçons de la crisi passada i es mostren prudents.

Les perspectives per als pròxims mesos apunten a una estabilització dels tipus d'interès, però en un entorn de costos més elevats de finançament per als bancs, el que podria moderar lleugerament el ritme de creixement. Tot i això, s'espera que la demanda, especialment en mercats forts com el català, es mantingui sòlida, sostinguda per factors com l'escassa oferta de nova construcció i l'efecte acumulat de l'estalvi durant els anys de la pandèmia.