Mesos abans que comencessin els atacs entre Israel i l'Iran, i marcats per la proximitat geogràfica de la guerra de Rússia i Ucraïna i els xocs comercials i verbals amb els Estats Units, els països europeus van tancar files el passat mes de març per augmentar la seva despesa militar amb 800.000 milions en els 4 anys vinents. Espanya es va comprometre a passar de l'1,3% al 2% del P.I.B. en defensa amb 10.471 milions d'inversions aquest mateix 2025. Amb els paraigües de la tensió geopolítica i l'enfortiment industrial, la despesa en armes ja no genera el rebuig de fa uns anys. Però redueix o incrementa els riscos militars? Enfortirà l'economia? Farà augmentar el deute? 

Aquestes preguntes, com totes les que es fan a futur, tenen respostes relatives. Però menys de dos mesos després que es presentés el Plan Industrial y Tecnológico para la Seguridad y la Defensa, ja ballen algunes xifres. Si el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que la inversió provocaria un creixement de fins a un 0,7% al P.I.B espanyol, la passada setmana el director d'Economia del Banc d'Espanya el va corregir i ho va deixar només en un 0,1% d'impacte de creixement. 

"L'efecte multiplicador sobre l'activitat econòmica seria més elevat que el contemplat si en l'escenari d'aquestes projeccions si la despesa associada es concentrés, encara més que el que és habitual, en béns d'inversió d'origen nacional", afegia l'informe del Banc d'Espanya. El pla preveu que el 89% dels recursos s'inverteixin en Espanya. El director de conjuntura econòmica de Funcas, Raymond Torres, alerta que "si els diners es gasten en importar munició i armes de l'estranger, l'efecte sobre l'economia serà molt reduït". 

Més crític, l'investigador i president honorífic del Centre Delàs per la Pau, Pere Ortega, alerta que "hi ha estudis que apunten que els recursos dedicats a la indústria civil poden crear 5 llocs de treball per cada un que crea la militar i recorda que 2.000 dels 10.000 milions compromesos pel govern espanyol procediran del ministeri d'Indústria. 

Als antípodes del Centre Delàs es troba Ángel Olivares, exsecretari de Defensa i president de la Fundació Feindef, que fa poc més d'un mes va organitzar una de les més importants edicions de la Fira Internacional de Defensa i Seguretat d'Espanya, la primera en què les empreses implicades van poder abordar la nova situació amb més inversions. 

"La fira va augmentar un 60% la superfície d'exposició i va comptar amb 187 empreses presents", explica Olivares, que defensa que cada euro invertit en defensa repercuteix en 2,5 euros al conjunt de l'economia, en un sector que té una facturació directa de 7.000 milions d'euros i entre 211.000 i 220.000 d'indirectes. "La majoria d'empreses de defensa són pimes i empreses emergents i són molt innovadores, per la qual cosa aporten tecnologies trencadores que acaben transmetent-se a altres sectors", afegeix. 

Cal armar-se més?

Olivares, de Feindef, i Ortega, de Delàs, discrepen en l'arrel de la necessitat d'invertir en defensa. "Les democràcies són conquistes socials i hi ha autocràcies com la russa que no estan disposats a respectar el dret internacional i agredeixen. Cal defensar-ho amb la dissuasió. Són les autocràcies, que s'estan armant des de fa molts anys, les que generen aquests conflictes", diu Olivares. 

Ortega és contundent i respon en sentit oposat. "Ens estem armant per si Rússia envaeix un altre país europeu. Ucraïna no era OTAN ni Unió Europea i es podria haver evitat el conflicte acceptant que Ucraïna no entrés a l'OTAN, tot i que condemno fermament a Rússia, és clar. Però per a Rússia, envair un altre país europeu membre de la UE requeriria una resposta unànime i seria una Guerra Mundial. Això no passarà, és una excusa, però el camí hauria de ser el contrari, no armar-se més, perquè això fa que l'altre país també s'armi més. El que cal és desplegar la diplomàcia per recuperar la coexistència amb Rússia", reflexiona. 

L'origen dels diners

D'on sortirà aquesta gran suma de diners és una altra de les grans qüestions. Fa una setmana, els Estats Units va pressionar als membres de l'OTAN per tal que augmentessin encara més el percentatge que destinen a defensa fins al 5%, per tal d'alleujar el pes militar de la primera potència mundial. Espanya s'hi va negar i es manté en aquests 10.000 milions per arribar al 2% que ja suposen un esforç important. 

Tot i que Sánchez va prometre que no es tocaria "ni un euro" de despesa social, hi ha dubtes que això sigui possible. Espanya s'ha compromès, abans del rearmament, a una reducció de deute públic per complir les noves normes de compromís fiscal de la Unió Europea, que exigeix reduir el deute públic del 105,3% actual de l'estat a quedar per sota del 60% i passar d'un dèficit públic que voreja el 3%, topall de les normes fiscals europees. 

Cert és que Europa va obrir la via a més deute públic mancomunat quan va llançar el pla Rearm Europe que ha de mobilitzar més de 800.000 milions d'euros. "Si no es toca la despesa social ni s'apugen impostos ni s'augmenta el dèficit públic, el marge és molt petit", diu Raymond Torres, de Funcas. "Una de les opcions que ajudaria que la despesa fos més sostenible és executar en dos anys aquest increment pressupostari", apunta Torres. 

L'altra via, que va apuntar el mateix Sánchez, és fer servir diners dels Plans de Recuperació, Transformació i Resiliència post-covid no executats. Segons el pla presentat pel govern espanyol, d'aquí sortiran 1.357 milions d'euros. 2.819 sortiran de la menor necessitat de fons de liquiditat de les comunitats autònomes, 1.680 milions del reintegrament de préstecs concedits pel ministeri d'Indústria i altres crèdits disponibles, 1.396 milions dels fons de contingència, 1,744 milions de crèdits ja executats que no tenen reflex en 2025. Els ingressos de serveis prestats pel ministeri de Defensa han de generar 632 milions i les menors anualitats pel que aportarà la UE 641 milions. 

"Jo crec que hi ha alguns elements que no es poden reassignar a Defensa, com per exemple la millora de les condicions laborals de l'exèrcit. Això haurà de ser despesa corrent de l'administració pública", expressa Torres. 

Ortega del Centre Delàs recorda que dels 800.000 milions europeus en 4 anys per a armament només 150.000 surten dels Next Generation i "la resta els han d'assumir els estats com puguin". "Són recursos que en comptes de destinar-se a l'economia productiva i civil es destinen a rearmament. Ens agradi o no, això afectarà a l'estat del benestar de la població europea i farà empobrir l'economia social europea, afirma. "Si els romanents es fan servir per armament, és una forma de retallada", afegeix. 

Cinc partides i alguns beneficiats

El pla preveu repartir els fons en cinc partides: el 35% (3.712 milions) a les condicions laborals i equipaments de l'exèrcit, el 31% (3.262 milions) a noves tecnologies de comunicació i ciberseguretat, el 18,75% (1.962 milions) a instruments de defensa i dissuasió, el 16,73% (1.751 milions) a suport per a emergències i desastres naturals i un 3,14% (328 milions) a missions a l'exterior. 

Quines empreses espanyoles es poden beneficiar d'aquestes partides? Indra, que està en periode d'expansió i la seva filial Escribano, que ha d'acabar de fusionar-se, pot ser la principal beneficiada. Amb una facturació de 4.843 milions, Indra és una de les grans potències industrials espanyoles amb focus en la tecnologia i un important departament de defensa, mentre que Escribano factura per sobre dels 300 milions. 

La naviliera pública Navantia, que factura 1.400 milions, ha de ser una altra de les beneficiades. Més enllà dels gegants, les empreses emergents i pimes s'han de beneficiar de la cadena de subministrament, sempre que no s'acabi gastant en armament exterior, tot i que al mateix temps les empreses espanyoles es poden beneficiar de l'augment dels pressupostos de països veïns mitjançant exportacions. 

Per ara, en les darreres setmanes, el govern espanyol ha cancel·lat dos importants contractes de compra d'armes a Israel: un per comprar 1.700 míssils per 287 milions d'euros i un altre per modernitzar ràdios de l'exèrcit de terra.