Catalunya viu una transformació demogràfica de magnitud excepcional. Més del 26% de la població resident al país ha nascut a l'estranger, un canvi profund en la composició social del territori produït en un període de temps molt breu. Malgrat aquesta realitat, el país no ha afrontat encara un debat públic estructurat, rigorós i serè sobre les implicacions econòmiques, socials i institucionals d'aquest fenomen.
Aquesta és una de les principals conclusions d'un document d'anàlisi elaborat per Economistes pel Benestar, que posa de manifest que la immigració és, avui, un element estructural del present i del futur de Catalunya. L'informe arriba en un context marcat per una de les taxes de fecunditat més baixes del món i un envelliment accelerat de la població. Sense immigració, la població catalana ja estaria en retrocés, i el sistema de benestar i l'activitat econòmica es veurien greument afectats. L'estudi, però, alerta que la immigració per si sola no garanteix resultats positius i que la seva gestió requereix una visió estratègica que, de moment, brilla per la seva absència.
L'anàlisi assenyala que el model econòmic actual, amb una forta presència d'activitats de baixa productivitat i baixos salaris, ha absorbit majoritàriament mà d'obra immigrant en ocupacions precàries. Aquesta dinàmica, agreujada per un sistema de finançament autonòmic insuficient que no acompanya el creixement poblacional efectiu, contribueix a perpetuar una dualització del mercat de treball.
D'una banda, hi ha ocupacions estables i ben remunerades, generalment ocupades per població autòctona; de l'altra, feines precàries, amb pitjors condicions salarials i laborals, on la presència de treballadors immigrants és molt més elevada. Aquesta situació no només posa en perill la sostenibilitat de l'estat del benestar, sinó que també limita la millora de la productivitat i la cohesió social. La manca de polítiques actives d'integració laboral i de formació agreuja encara més aquesta realitat.
La desconnexió entre els fluxos migratoris i les necessitats reals del mercat
Un dels aspectes més destacats de l'informe és la constatació d'una desconnexió evident entre els fluxos migratoris i les necessitats reals del model productiu català. Malgrat que Catalunya registra una de les taxes de migració neta més grans d'Europa, el mercat de treball continua patint elevades taxes d'atur compatibles amb importants demandes de perfils científics, tècnics, industrials i sanitaris. Les empreses manifesten una creixent dificultat per a cobrir les seves vacants laborals en determinats sectors, la qual cosa indica que els treballadors que arriben no sempre corresponen als perfils que el teixit productiu necessita.
L'estudi destaca que aproximadament un de cada dos immigrants amb estudis superiors treballa per sota del seu nivell de qualificació, una situació que representa una pèrdua de talent per al conjunt de l'economia catalana. Les taxes d'atur de la major part dels col·lectius són substancialment més grans que les de la població autòctona, i la infrautilització del capital humà immigrant és especialment greu en sectors on la demanda de treball qualificat és més elevada.
L'informe identifica també reptes rellevants en matèria d'integració social. Les dades mostren elevades taxes d'atur i risc de pobresa entre la població immigrant, pitjors salaris i condicions laborals, així com dificultats en la mobilitat social de les segones generacions. Aquestes dificultats s'evidencien especialment en les altes taxes d'abandonament escolar dels joves d'origen estranger, l'escletxa en el seu rendiment escolar, el menor accés als estudis superiors i la perpetuació en perfils laborals de baixa qualificació.
Paral·lelament, la pressió sobre serveis públics com l'habitatge, l'educació o la sanitat evidencia la inadequació del model de finançament i la manca de planificació dels fluxos migratoris en relació amb la capacitat d'acollida del país. La manca d'habitatge assequible és un dels problemes més greus, especialment a les àrees metropolitanes, on la demanda supera amb escreix l'oferta.
Davant d'aquest escenari, el document conclou que la immigració ha de ser gestionada com una política pública troncal, i no com un fenomen reactiu. Això implica integrar-la dins d'una estratègia més àmplia de potenciació del model productiu, basada en la innovació, l'augment de la productivitat i la millora del capital humà. L'estudi defensa la necessitat d'una nova política migratòria explícita, coherent i alineada amb els objectius que interessen al present i al futur del país.
Aquesta política hauria de prioritzar la planificació dels fluxos, l'adequació als perfils professionals necessaris, la lluita contra la precarietat laboral i una aposta decidida per la integració educativa, cívica, laboral i lingüística. En paral·lel, caldria promoure la transformació profunda del model productiu cap a més valor afegit. La conclusió és clara: la immigració pot ser una gran oportunitat per a Catalunya, però només si es gestiona amb una visió estratègica. Sense una política migratòria ordenada, els riscos en termes de desigualtat, fragmentació social i debilitat econòmica poden superar els beneficis. Amb ella, en canvi, pot esdevenir una palanca clau per al progrés i la cohesió social.