La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha informat aquest divendres que el Govern disposa de 10.000 habitatges públics dels 50.000 que vol mobilitzar abans del 2030. Són unitats on ja poden viure famílies i que provenen de vies com ara el tanteig i retracte, la construcció i els fons d'emancipació juvenil l'Institut Català de Finances (ICF).
En una entrevista a Catalunya Ràdio, Paneque ha afegit que hi ha en procés altres 28.000 pisos públics provinents dels diferents instruments. El Govern també ha comprat en dos anys uns 5.000 pisos per al parc protegit amb una inversió de més de 400 milions d'euros, un objectiu que, segons Paneque, estava dins els compromisos d'investidura signats amb els Comuns.
En total, els habitatges públics que ja estan disponibles o estan en diferents vies de desenvolupament per a la seva mobilització als pròxims anys són prop de 38.000 unitats.
Sobre el fons d'emancipació juvenil, que finança fins al 20% de la compra d'un habitatge a persones de menys de 35 anys amb la condició que sigui protegit indefinidament, Paneque ha detallat que s'han adscrit prop de 2.000 unitats familiars a l'instrument.
L'objectiu òptim: el 15% del parc immobiliari
Paneque ha insistit que la finalitat de l'ampliació del parc d'habitatge públic és oferir al conjunt de la ciutadania catalana una alternativa d'habitatge assequible, un objectiu que, segons ella, no s'assolirà fins a tenir al voltant del 15% d'habitatges públics del total del parc immobiliari, com passa en alguns països europeus.
La consellera ha explicat que, quan es va estrenar el Govern de Salvador Illa fa dos anys, els habitatges protegits representaven al voltant de l'1,7% del conjunt del parc, per la qual cosa, diu, encara hi ha "un recorregut de millora importantíssim" malgrat els esforços recents.
Preguntada sobre els efectes de la regulació dels lloguers, Paneque ha dit que la mesura ha tingut un efecte de "contenció de rendes" en les zones on s'ha aplicat, en comparació amb altres comunitats autònomes on, segons apunta, l'augment dels lloguers és de dos dígits o també amb municipis catalans on s'aplica el topall.