Dos jutjats del contenciós de Barcelona han dictat sentències contradictòries sobre el teletreball d’alts càrrecs de la Generalitat, concretament, dels sotsdirectors generals. Per una banda, el Jutjat Contenciós Administratiu número 14 ha avalat la decisió del Departament de Presidència de retirar aquesta modalitat de treball a distància; però, per l’altra banda, el Jutjat Contenciós Administratiu número 7 ha declarat nul·les les resolucions del Departament d’Empresa i Treball per les quals es deixaven sense efecte les autoritzacions de teletreball.

A principis del 2025, des del Departament de Presidència, liderat pel conseller Albert Dalmau, es va decidir revocar les autoritzacions de teletreball als sotsdirectors generals com a mesura per millorar l’organització. La resta de departaments del Govern van replicar aquesta decisió, però des del col·lectiu de sotsdirectors es van presentar al·legacions i, posteriorment, recursos davant el contenciós administratiu. Al final, mentre que la jutgessa M. A. Llopis Vázquez, del número 14, ha avalat la retirada del teletreball ordenada pel Departament d’Albert Dalmau, el jutge Benjamín Górriz, del número 7, ha declarat nul·les les resolucions en el mateix sentit dictades des del Departament de Miquel Sàmper. Aquestes resolucions judicials no són fermes perquè encara s’està dins del termini de recursos.

Aquesta segona sentència, dictada el 16 de novembre, estima el recurs de set sotsdirectors generals d’Empresa i Treball contra les resolucions del secretari general del departament, del 20 de març del 2025, que havia desestimat les seves reclamacions contra la retirada del teletreball. L'advocat que ha portat el cas en representació dels sotsdirectors és Benet Salellas, exdiputat de la CUP.

El Jutjat del Contenciós número 7 considera que la Instrucció 1/2025, que va ordenar la presencialitat dels sotsdirectors generals i dels llocs assimilats, va més enllà de la potestat d’autoorganització de l’Administració. Segons la resolució, la normativa que regula el teletreball per al conjunt del personal de la Generalitat, amb les excepcions que estableix expressament, no exclou els titulars de subdireccions generals.

Per això, el magistrat entén que la instrucció no es limita a interpretar la normativa vigent, sinó que introdueix una excepció que no figura en la normativa i modifica el seu contingut. En conseqüència, considera que és nul·la de ple dret perquè contravé una disposició de rang superior.

La sentència declara, per aquest motiu, la nul·litat de les resolucions d’Empresa i Treball. Tanmateix, no es pronuncia directament sobre la nul·litat general de la Instrucció 1/2025 perquè considera que no té competència per anul·lar disposicions generals de la Generalitat.

Aquesta resolució contrasta amb la dictada pel Jutjat Contenciós Administratiu número 14, que va avalar la decisió del Departament de Presidència. En aquell cas, la magistrada va considerar que el teletreball no és un dret subjectiu dels empleats públics amb responsabilitats directives, sinó una modalitat d’organització del servei que l’Administració pot revocar per necessitats organitzatives. També va descartar que la instrucció hagués de ser objecte de negociació col·lectiva.