El Govern ha fet oficial aquest dimarts el nomenament de Marta Morera com a nova directora general d'Energia, un mes i un dia després que dimitís el seu antecessor, Josep Maria Serena, i tres setmanes després que es fes oficial la seva sortida i que el càrrec quedés sense responsable. Morera era fins ara directora de l'Institut Català d'Energia, una de les potes energètiques del Govern que feien nosa a Serena, que volia ser una veu única al sector.
El departament d'energia del Govern, que abans de Serena i durant el mandat de Pere Aragonés va ser dirigit per Assumpta Farran, és un dels més complexos de gestionar davant l'endarreriment en renovables de Catalunya i la urgència que té de posar-se al dia mentre avança el calendari de tancament de les centrals nuclears de Tarragona, que s'han de culminar l'any 2035. Sense un augment significatiu de renovables, combinat amb l'elevada dependència actual de les nuclears, el tancament podria suposar un augment de dependència en l'energia importada i en el gas, que podrien fer augmentar els preus de l'electricitat. Des de Foment i la indústria alerten també que la competitivitat de la indústria se'n ressentiria d'aquesta pujada de preus.
La nova directora d'Energia, que quedarà al capdavant també de l'ICAEN fins que nomenin una successora, segons apunten fonts del Govern, té 46 anys i és llicenciada en Ciències Ambientals i especialitzada en Gestió i Planificació Ambiental per la Universitat de Girona. Va estudiar també un màster en Energia pel Desenvolupament Sostenible, energies renovables i estalvi i eficiència energètica (UPC). Abans de ser directora de l'ICAEN, va ser responsable d’Acció Ambiental a l’Ajuntament de Rubí, on també havia exercit com a tècnica de Medi Ambient.
Tant Farran com Serena van reconèixer quan estaven al capdavant d'Energia les dificultats per fer avançar les renovables a Catalunya, que va ser territori pioner i s'ha estancat en els darrers anys sense arribar al 20% de generació elèctrica mentre Espanya s'enfila cap al 50%. Farran va lamentar que centenars de recursos endarrerien la construcció de parcs de renovables, mentre que Serena un any després directament va dir que la transició es faria a Catalunya "amb gas" al ritme que avançaven les renovables. Empreses desenvolupadores com Enerside lamenten que es pot trigar més de 4 anys a encetar un projecte.
Des que va arribar al Govern, Salvador Illa va posar l'acceleració en tramitació de renovables com a prioritat de l'executiu, però també ho havia fet abans el Govern de Pere Aragonés, que no se'n va en sortir malgrat alguns avenços. Durant el seu primer any de mandat, es van autoritzar 1.104 MW (els primers vuit mesos amb Aragonés al poder), una xifra similar a les de 2023, i només es van instal·lar 79,65 MW, xifra superior als 32 MW de 2023 però inferior als 101 MW de 2022.
Catalunya té uns 4.600 MW de renovables instal·lades, que permeten tan sols generar el 16% de l'electricitat, en contrast amb un estat espanyol que arriba al 57% i al 67% si se'n descompta el mal rendiment català. Si s'afegissin els 8 GW pendents de desencallar, es podria arribar aproximadament al 29,7% del mix. Els plans catalans de cara a 2030 (PROENCAT) preveuen arribar a 15.408 MW de renovables, per sobre del triple de la capacitat instal·lada actual. Falten 12.000 MW.
Però Espanya, en el seu PNIEC, preveu que pel percentatge que ha de representar Catalunya en el total de renovables, hauria de generar el doble de renovables, fins a 30.000 MW.
A més, Catalunya ha incrementat la seva dependència de l'electricitat importada i el 2023 en va importar el 14%, gairebé el doble que l'any anterior, de forma que va perdre sobirania energètica.