La ministra d'habitatge, Isabel Rodríguez, s'ha reunit aquest dijous amb representants de l'Aliança per l'Habitatge Assequible i Social (Alivas), que uneix els proveïdors socials d'habitatge Provivienda i Eguzkilore i les 18 fundacions que integren Cohabitac. La presidenta d'aquesta última agrupació, Carme Trilla, ha assistit a la reunió, que havia de ser a Barcelona però s'ha fet de forma telemàtica per les ràfagues de vent.
El ministeri ha rebut amb bons ulls la proposta de llei per regular i "consolidar" el paper d'aquests actors en l'impuls que el govern espanyol ha de donar a l'habitatge social i assequible en els propers anys.
"Els proveïdors socials són una figura que s'ha de consolidar per donar respota al problema d'habitatge", ha dit la ministra, que ha ressaltat que cal "un parc públic d'habitatge assequible que doni resposta a les persones més enllà del mercat". "Són proveïdors que no es limiten a promoure, construïr i gestionar, sinó que també fan atenció social quan les famílies ho necessiten", ha destacat.
Els proveïdors, que actualment gestionen 10.000 habitatges socials i assequibles i estan construint-ne 5.000 més, esperen augmentar el seu pes en la construcció i gestió de l'habitatge social i assequible i apropar-se al 30% que gestionen alguns països europeus.
"Hem contemplat el seu paper en el futur de l'habitatge assequible i social", ha dit Rodríguez, qui no obstant valorarà "la proposta reguladora perquè siguin una figura clau". El recentment presentat pla estratègic d'habitatge del Ministeri d'Habitatge preveu inversions de 7.000 milions d'euros fins el 2030, dels quals un 40% (2.800 milions) aniran destinats a l'habitatge protegit.
Actualment, un 3,4% dels habitatges a Espanya són protegits, uns 600.000 habitatges després que s'hagin construït més de 162.000 en els darrers cinc anys. Encara està a la cua europea, que recomana un parc d'entre el 15 i el 20% d'habitatge social per compensar els desequilibris del mercat i donar resposta a població amb dificultats per afrontar les pugades de preu davant el creixement desmesurat de la demanda i l'estancament de l'oferta.
El govern espanyol va prometre l'any 2023 construir 183.000 habitatges fins el 2024, però l'executiu és incapaç de concretar quantes ja n'ha entregat, dos anys després. El que té assigant són els 25.000 signades i 78.000 més que s'ha adjudicat amb diferents moviments com l'absorció total de l'estat de la Sareb, el fons públic creat després de la crisi per gestionar els actius tòxics dels bancs rescatats que ha passat a incorporar-se en la nova empresa estatal Casa 47.
Està lluny, per tant, de seguir el ritme d'arribar a un 6% de l'habitatge, objectiu marcat per Europa, que sigui de gestió pública de cara al 2030, que seria arribar a 1,6 milions. A Catalunya, el president Salvador Illa s'ha compromés a que es facin 50.000 habitatges públics fins el 2030, alguns d'acord amb l'agenda estatal i d'altres per separat.