El govern espanyol continua buscant fórmules per tal d'ampliar el parc públic d'habitatge mitjançant l'empresa pública SEPES. Amb l'objectiu de passar del 3,4% d'habitatge públic actual al 8%, aquest dimarts l'executiu ha anunciat en Consell de Ministres que fins a vuit presons de cinc comunitats autònomes passaran a acollir 1.332 habitatges gràcies a un traspàs que el ministeri de l'Interior farà efectiu al d'Habitatge. 

Es tracta de la presó de Carabanchel, a Madrid, la de la Ranilla, a Sevilla, la de Dènia, a Alacant, la presó provincial d'Osca, la presó de Torrero, a Saragossa, la presó de Segòvia i la de Briviesca, a Burgos

La presó de Carabanchel, construïda durant el franquisme i que va funcionar fins al 1998, compta amb 27.000 metres quadrats a Madrid i tindrà 508 habitatges. 

La de la Ranilla a Sevilla, amb 5.500 metres quadrats i erigida durant els anys 30, acollirà 240 habitatges. La presó va ser enderrocada l'any 2007. 

L'antiga presó de Còrdova, amb una extensió de 3.364 metres quadrats, donarà lloc a 174 habitatges, i la d'Alacant a 145 habitatges, amb 3.281 metres quadrats d'extensió. La presó d'Osca rebrà 140 habitatges en els seus 2.365 metres quadrats i la de Torrero, a Saragossa, 64 habitatges sobre una extensió de 2.216 metres quadrats. La presó de Segòvia es convertirà en 53 habitatges sobre els 1.948 metres quadrats de terrenys i la de Briviesca a Burgos tindrà 8 habitatges en 183 metres quadrats. 

Aquests habitatges se sumen als 17 immobles de Defensa i a la incorporació de 40.000 habitatges i 2.400 solars de la Sareb per tal d'incorporar-los al parc d'habitatge de lloguer públic espanyol. 

Tots aquests habitatges sumen per tal d'arribar a la promesa de fa dos anys de Pedro Sánchez de fer fins a 184.000 habitatges públics com una de les mesures principals per a combatre la crisi d'habitatge. A finals del mes passat, el govern espanyol va anunciar també un important increment d'inversió en els seus plans d'habitatge camí a 2030, amb 7.000 milions previstos, dels quals Catalunya en rebrà 1.015 milions d'euros, tercera comunitat que més rebrà, però una de les que menys creix.