La ministra espanyola d'habitatge, Isabel Rodríguez, ha presentat aquest dijous el nou Pla Estatal d'Habitatge i la seva forma de finançament. Les comunitats autònomes no estaran obligades a cofinançar el pla l'any que ve, sinó que poden finançar la part que els correspon fins al 2030 conforme al 40% que han d'aportar. En aquest context, el ministeri ha fet públic també com es repartiran els 7.000 milions a repartir fins al 2030: Catalunya és la tercera comunitat que més fons rebrà, amb 1.015 milions d'euros, 473 milions més que en l'anterior pla.

Es tracta de la comunitat que menys creix en comparació al pla 2022-2025, malgrat que va ser l'única que va aportar més del 40% de recursos propis a la convocatòria anterior. 

Andalusia gairebé duplica els fons que rebrà en rebre una assignació de 1.197 milions que suposa 876 milions més que en el pla 2022-2025, mentre que la Comunitat de Madrid s'apropa molt a aquestes xifres amb 1.113 milions que suposen 815 milions més. 

La Comunitat Valenciana rebrà 798 milions (557 més), Galícia 399 (292 més); Castella i Lleó, 378 milions (276 milions més); Canàries, 371 milions (271 milions més); Múrcia, 308 milions (257 milions); Castella-la Manxa, 280 milions (205 milions més); i l'Aragó, 266 milions (195 milions més). Per a Astúries aniran 231 milions (174,7 milions més que al pla anterior); per a Extremadura, 210 milions (153,7 milions més), a les Balears li corresponen 168 milions (123 milions més); a Cantàbria, 133 milions (97,3 milions més) i la Rioja, 119 milions, (85,4 milions més).

Atenent els percentatges d'increment, el més gran correspon a Múrcia (606 %) i el menor a Catalunya (187 %). En aquest sentit, en el cas de Catalunya, va ser l'única comunitat que va aportar més del 40% de recursos propis a la convocatòria anterior i aquesta projecció s'ha fet situant l'aportació autonòmica.

El nou pla d'habitatge, amb una dotació econòmica el triple que l'anterior, és el primer emparat per la nova Llei d'Habitatge. Té com a objectius principals l'increment del parc d'habitatge assequible, la rehabilitació de l'existent, reduir l'edat d'emancipació, la rebaixa de l'esforç financer per accedir a l'habitatge i revertir les zones de mercat tensionat. 

El 40% dels recursos aniran destinats a augmentar l'habitatge protegit i els ajuts a la construcció d'Habitatge de Protecció Oficial. I un 30% anirà a la rehabilitació, per tal de "dignificar i donar una segona vida a aquells habitatges ja construïts". 

Els ajuts al lloguer i al lloguer amb opció a compra, així com els avals joves i el foment de la construcció industrialitzada són altres de les prioritats del pla d'habitatge.

La ministra va expressar les seves prioritats: "Estem treballant en tres vies fonamentals: la d'incrementar l'oferta per aconseguir un parc assequible en aquest país que pugui controlar els preus del mercat i pugui donar resposta a les famílies de classe mitjana que avui veuen l'accés a l'habitatge impossible. En segon lloc, abordar la regulació per tal de controlar especialment els abusos en el lloguer. En tercer lloc, mentre avancem en aquests dos objectius, anar ajudant als qui pitjor ho passen, a les famílies i a la joventut espanyola a través de més ajuts".