El Govern d'Espanya s'ha compromès davant de Brussel·les a rebaixar el dèficit públic al 3% el 2024, un any abans del previst. Així figura en l'actualització del programa d'estabilitat que l'Executiu espanyol remetrà a la Comissió Europea aquesta setmana, en el qual s'avancen els objectius de consolidació fiscal respecte a l'anterior senda enviada a Brussel·les.

Segons ha destacat aquest dijous la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, als passadissos del Congrés, l'augment dels ingressos per la bona marxa de l'economia permet a Espanya complir amb el límit de dèficit fixat en les regles fiscals europees just l'any en què tornaran a estar vigents després de quatre anys de suspensió per la pandèmia i la guerra de Rússia a Ucraïna.

L'anunci del Govern arriba just després que la Comissió Europea hagi presentat la seva proposta legislativa per a l'aprovació del nou marc fiscal europeu, que obligada a realitzar ajustaments pressupostaris més severs als països que, com Espanya, tinguin un deute superior al 60% del PIB o un dèficit per sobre del 3% del PIB. D'aprovar-se aquest nou marc, Espanya estaria obligada a presentar un pla d'ajustaments que garanteixi una baixada del dèficit d'almenys el 0,5% anual fins a deixar-lo per sota de la referència del 3%, el que equival a una retallada anual de 7.000 milions d'euros.

30.000 milions en dos anys

El 2022, el dèficit públic d'Espanya va ser del 4,8% i el deute, del 113,2% del PIB. Complir amb l'objectiu del 3% el 2024 implica reduir el dèficit en prop de 30.000 milions entre aquest any i el pròxim.

Segons Montero, el "bo" és que Espanya pot aconseguir la consolidació fiscal "sense practicar polítiques de retallada, intentarà ajudar tots aquells sectors que han tingut una pitjor situació i, per tant, protegirà la majoria social del país".

Per a 2023 el Govern manté la reducció del dèficit públic al 3,9 % del PIB, mentre que per a 2025 calcula que es reduirà al 2,7 % i per a 2026, al 2,5 %.

Montero ha destacat que aquest senda de reducció del dèficit més ambiciós que l'anterior és possible per "la bona marxa" de l'economia, amb un creixement superior a la mitjana dels països de la UE, i al dinamisme en la creació d'ocupació, amb xifres rècord d'afiliació a la Seguretat Social.

Aquesta situació permet aprofitar "part dels ingressos per accelerar aquest procés de consolidació fiscal" i a més fer-ho "just abans que s'activin les regles fiscals", ha assenyalat la ministra.

Noves regles fiscals

La proposta sobre el futur marc fiscal europeu presentat aquest dimecres per la Comissió ha de ser aprovada ara pel Consell d'Europa i debatuda al Parlament Europeu. La ministra d'Hisenda ha destacat que aquest debat es concretarà "justament" durant la presidència espanyola de la Unió Europea. Fonts del Ministeri d'Hisenda consultades per EFE han destacat que el creixement econòmic i de l'ocupació han permès un augment estructural dels ingressos, que el 2022 va ser del 14,4 %.

El Govern destaca que, d'aquest increment, només 5 punts es deuen a la inflació. Encara que la previsió és que l'augment dels ingressos vagi moderant-se en els propers anys, aquests es mantindran sempre un creixement superior a la previsió d'inflació, segons els càlculs del Govern. Per a Hisenda això "posa de manifest una vegada més que la millora dels recursos públics està sostinguda per l'empenta de l'economia i el dinamisme de l'ocupació".