El Consell de Ministres ha tancat aquest divendres una setmana marcada per l'energia amb l'aprovació de dues peces rellevants. D'una banda, l'executiu ha donat llum verda al reial decret que estableix els criteris de sostenibilitat que hauran de complir els centres de dades. De l'altra, ha aprovat la planificació elèctrica que ha de guiar les inversions en la xarxa fins a l'any 2030. A aquests dos acords cal afegir-hi la transposició del nou règim europeu de comerç de drets d'emissió per a edificis i transport per carretera, així com un conjunt de mesures pensades per facilitar l'entrada de les energies renovables al sistema. La portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha estat l'encarregada de fer públics els acords, mentre que la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha assumit la tasca d'explicar-ne el contingut i de defensar-ne l'abast.
La norma sobre els centres de dades ha estat la que més controvèrsia ha aixecat i la que ha rebut una oposició més clara per part del sector afectat. Lluny d'evitar el tema, Aagesen l'ha reivindicat com una peça que col·loca Espanya en una posició capdavantera. Segons la ministra, el país és avui un destí "atractiu per a la inversió", i aquest atractiu es tradueix també en l'interès dels operadors de centres de dades per instal·lar-se al territori. La titular de Transició Ecològica ha posat xifres a l'argument: sense aquest reial decret, els consumidors haurien hagut de fer front a un impacte de 5.000 milions d'euros a la factura elèctrica. Aquest sobrecost hauria vingut, d'una banda, per una pujada dels preus del mercat majorista i, de l'altra, per unes necessitats més grans pel que fa al cost del mecanisme de capacitat.
Aagesen ha admès que els escenaris podien variar segons el perfil del consumidor, però ha posat un exemple concret: els consumidors industrials haurien pagat un 25% més per l'energia elèctrica que consumeixen. La ministra ha aportat més dades per contextualitzar la dimensió del fenomen. Actualment, hi ha concedits quinze gigawatts de permisos d'accés per a centres de dades, repartits entre sis gigawatts a la xarxa de transport i nou a la de distribució. En els últims tres mesos, n'han aflorat tres més, un ritme que, segons Aagesen, reflecteix el "batec" del sector i l'apetit inversor que desperta el mercat espanyol. La ministra ha volgut deixar clar que el govern espanyol vol que aquests projectes arribin al país, però que ho facin subjectes als estàndards de sostenibilitat i de sobirania digital que fixa la norma.
Sostenibilitat i sobirania digital com a eixos
El text aprovat s'estructura en dos grans blocs. El primer aborda la sostenibilitat pròpiament dita; el segon se centra en la sobirania digital, és a dir, en tot allò que té a veure amb les dades, la privacitat i l'ús que se'n fa. La finalitat declarada per la ministra és que el sistema "no es tensioni", de manera que el preu que acaben pagant els consumidors no quedi pressionat pel gran consum que representen aquests centres. Amb aquest objectiu, la norma fixa que el 80% de l'energia que consumeixin els centres de dades haurà de ser d'origen renovable. Aagesen també ha explicat que el decret incorpora un règim transitori de caràcter opcional, pensat perquè els operadors disposin de "certes flexibilitats" a l'hora d'assolir els requisits que marca la norma.
La planificació elèctrica amb horitzó 2030 ha estat l'altre gran tema aprovat. Aagesen l'ha qualificada de "molt transformadora" per a la xarxa de transport i ha assegurat que suposa "la inversió més grossa de la nostra història" en aquest àmbit. La ministra ha vinculat aquest esforç inversor a la transformació del sistema energètic i a l'aposta per les renovables, dos factors que, segons ella, han demostrat que Espanya és un país "extraordinàriament atractiu" per als inversors. Un dels elements que ha volgut subratllar és el canvi de criteri que introdueix aquesta planificació: per primera vegada, el primer vector que determina les inversions és la demanda, i no cap altre factor. Amb aquest plantejament, el govern vol que les decisions sobre la xarxa responguin a les necessitats reals del sistema i dels consumidors.
