El Govern ha aprovat aquest dimarts que la Generalitat refinanci 3.500 milions d'euros del seu deute amb nous préstecs amb entitats bancàries privades. Massa depenent fins ara del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), l'executiu busca així "diversificar fonts de finançament i reduir el pagament d'interessos", amb millors condicions per als préstecs. 

Ho ha anunciat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al consell executiu de govern, que ha conclòs entre altres mesures amb el primer finançament privat de deute a llarg termini aprovat per la Generalitat en els darrers 13 anys. 

Després de les pujades de tipus entre els anys 2022 i 2024 aprovades pel Banc Central Europeu (BCE), els tipus d'interès del préstec FLA per a Catalunya ha arribat a màxims del 3,497%. Ara, amb la relaxació de les polítiques monetàries, un refinançament amb entitats privades suposa millores en les condicions de devolució del préstec. 

En aquests moments, segons apunten des de l'executiu, el diferencial de tipus del Tresor respecte al FLA oscil·la entre els 60 i els 75 punts bàsics, diferència que podria afavorir al Govern un estalvi màxim de fins a 24 milions d'euros cada any. 

Les comunitats adherides al FLA poden endeutar-se al marge d'aquest mecanisme sempre que sigui per refinançar el seu deute i no per generar endeutament nou i sempre que suposi una reducció del cost del deute. "El context de reducció de tipus, juntament amb la bona salut financera de la Generalitat, permet ara tornar a adreçar-se al sector privat per aconseguir unes millors condicions de finançament", han dit des de l'executiu.

Tal com va avançar ON ECONOMIA el passat mes de març, el Govern negociava amb diferents bancs privats aquest refinançament per reduir costos del FLA, que s'ha acabat de concretar aquest dimarts.

La Generalitat necessita enguany uns 8.000 milions d’euros per pagar venciments de deute, prop de 7.000 milions, i 1.227 milions per sufragar el dèficit generat el 2024.

El Govern treballava en aquesta via al marge del que acabi passant amb la condonació de part del FLA. La condonació reduiria de cop en 17.190 milions d’euros el deute de la Generalitat, que s’estalviaria, a més, més de 1.000 milions d’euros en interessos.

Catalunya va tancar el 2024 amb un deute de 89.035 milions, uns 3.000 milions més que l’any anterior, però més baix amb relació al PIB, per la millora de l’economia catalana. En concret, va baixar al 29,8% del PIB, i cauria fins al 24% en cas de condonació del FLA.

El deute total es va incrementar a causa de la pujada del dèficit.  Catalunya va acabar l’any passat amb un dèficit del 0,4%, un punt menys que l’any anterior. Si s’exclouen les despeses financeres, Catalunya va tenir l'any 2024 superàvit corrent per primer cop des del 2007. En concret, de 338 milions d’euros. Segons les xifres d’execució pressupostària presentades al març, Catalunya va tenir uns ingressos corrents de 39.317,6 milions d’euros el 2024, un 17% més que el 2023, mentre que les despeses corrents van ser de 38.979,8 milions, un 11,1% més.

Els ingressos es van incrementar més que les despeses, en part, per una millora del 18,1% dels recursos rebuts pel sistema de finançament autonòmic. Concretament, Catalunya va rebre 4.569 milions més que el 2023 de l’Estat, gràcies a la millora de l’economia, que va apujar els ingressos fiscals a tot l’Estat, i a les liquidacions d’exercicis anteriors. El Govern també va ingressar un 11,2% més, 5.509 milions, gràcies a tributs propis i cedits.