Glovo ha eliminat la compensació per temps d'espera en la recollida de comandes que abona als seus repartidors que treballen en règim d'autònoms, ja que aquesta espera l'atribueix al "risc i ventura" de la seva activitat, segons un comunicat intern remès als riders. "La gestió de qualsevol contingència que ocorri durant el lliurament d'una comanda és la teva responsabilitat", assenyala el missatge.
La companyia fundada per Óscar Pierre el 2014 forma part del grup alemany Delivery Hero i ha afegit en el seu missatge que comparteix amb els socis: "Et recordem que tens completa llibertat tant per no acceptar aquelles comandes que no vulguis realitzar, així com per rebutjar aquells que has acceptat prèviament". Aquesta compensació s'abona a partir del cinquè minut d'espera, a comptar des del moment en què el repartidor arriba al restaurant i fins que se li lliura la comanda. Es tracta d'una compensació fixada en cinc cèntims per minut d'espera, és a dir, tres euros per hora.
En el comunicat a què ha tingut accés EFE s'apunta que la supressió d'aquest criteri (n'existeixen altres, com una base mínima per comanda, un plus per quilometratge o extres en cas de poca demanda) en una estratègia de Glovo per provar que els repartidors són efectivament autònoms i no treballadors contractats. I és que malgrat l'entrada en vigor de la llei rider a l'estiu de 2021, i a diferència d'altres empreses del sector, Glovo continua operant amb repartidors autònoms. L'ara vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha avisat en reiterades ocasions que a Glovo "se li exigirà el compliment de la legalitat vigent", ja que, segons les seves paraules, ha optat per "rebel·lar-se davant de la llei rider".
De 'riders' a empleats assalariats
Paral·lelament, aquest dimecres el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han assolit un primer acord perquè els riders deixin de ser autònoms i passin a ser considerats empleats assalariats. En aquest sentit, han apuntat que els treballadors de les plataformes digitals veuran millorada la seva condició laboral i de protecció social a la Unió Europea en deixar de ser classificats com a autònoms.
De fet, l'acord assolit aquest dimecres inclou un parell de canvis respecte a la proposta de la Comissió Europea. D'una banda, determina quines condicions han de complir els treballadors de les plataformes digitals perquè siguin considerats assalariats i, per l'altra, estableix per primera vegada les regles sobre l'ús d'algoritmes en els seus llocs de treball. "Milions de treballadors que han estat classificats erròniament com a autònoms i privats dels seus drets bàsics es beneficiaran de la directiva sobre la feina en plataformes acordada aquest dimecres", ha indicat la Confederació Europea de Sindicats (CES) en un comunicat.
En aquest sentit, el CES va demanar als estats membres que adoptin aquest acord i garanteixin la seva completa implementació i compliment. "Els sindicats han estat als carrers i als tribunals per aconseguir reconeixement i millors condicions per als treballadors de les plataformes. Aquesta directiva donarà un important suport legal als treballadors de plataformes perquè estiguin degudament reconeguts i protegits com a treballadors", han indicat els sindicats.
Primera llei regional a escala internacional
El secretari Confederal del CES, Ludovic Voet ha assenyalat que "encara necessitem examinar de prop el text final d'aquest acord, però el que està clar és que hi ha un intent genuí d'abordar els greus problemes a què s'enfronten els treballadors". Voet ha explicat que les empreses de plataformes "han obligat els repartidors, taxistes i altres treballadors, inclosos cuidadors i netejadors, a fer falses feines per compte propi per evitar pagar vacances, malaltia o seguretat social". "Aquest hauria de ser el principi del final del salvatge oest en matèria de drets dels treballadors, però ara els estats membres tenen la responsabilitat de fer complir adequadament les mesures acordades avui si volen marcar una diferència en les vides de 5,5 milions de treballadors de plataformes", ha indicat.
Una vegada que l'acord sigui ratificat formalment pel Consell i el Parlament, un pas previ necessari per a la seva publicació al Diari Oficial de la UE i la seva entrada en vigor, aquesta llei serà la primera regional d'aquestes característiques en l'àmbit internacional, després de l'espanyola aprovada el 2021.