El president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Antonio Garamendi, ha tret la seva artilleria contra el govern espanyol per una doble qüestió: la manca de pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2026 i la incertesa generada al voltant de la possible pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). El màxim representant dels empresaris espanyols ha dibuixat un panorama d'alarma per la manca de previsibilitat econòmica.
Garamendi ha recordat, amb contundència, que aquest mateix dimecres s'ha exhaurit el termini constitucionalment establert perquè l'Executiu presenti els PGE de 2026, un tràmit que no s'ha produït. El dirigent empresarial ha utilitzat una analogia contundent per a dimensionar la gravetat de la situació: "Un directiu d'una empresa estaria al carrer si en tres anys no presentés pressupostos a la seva companyia", ha expressat Antonio Garamendi.
La seva crítica, però, va més enllà del simple compliment formal. Garamendi ha emfatitzat que la Constitució "no només estableix que s'han d'aprovar pressupostos, sinó també que aquests han de ser presentats en termini", una condició que, insisteix, no s'ha complert. En un context macroeconòmic marcat per l'increment del deute públic, les tensions inflacionistes i la pressió fiscal, el líder de la CEOE ha reclamat transparència amb vehemència: "I jo crec que el mínim que hem de saber quan estem veient el deute que hi ha a Espanya, quan veiem la transferència del que és el privat al públic, quan veiem l'augment immens del qual són els impostos, les cotitzacions socials, etcètera, doncs jo vull veure les coses".
La segona gran front de batalla oberta és la reunió que la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, manté avui amb el grup d'experts que l'assessora sobre la pujada del SMI. Sobre aquest punt, Garamendi ha llançat un atac directe a la legitimitat dels assessors del govern espanyol. "El SMI és competència del govern", ha reconegut, per després afegir amb sorna: "No sé quants SMI hauran pagat alguna vegada o salaris" aquests experts de l'Executiu.
La seva denúncia s'ha estès al que percep com un estil de gestió poc democràtic per part del Ministeri de Treball. "A nosaltres no se'ns ha cridat", ha lamentat, "però el que si pensem és que hi ha una inseguretat total amb tots els plantejaments que està fent el Ministeri, que quan guanya alguna cosa al Parlament li sembla molt bé i quan perd alguna cosa no li agrada i immediatament ja planteja dir doncs ara ho faré jo. Crec que no és molt democràtic".
Aquesta afirmació és una clara al·lusió a la polèmica reforma del registre horari, que Treball pretén impulsar mitjançant Reial Decret després de no aconseguir el suport necessari a la Cambra Baixa. Garamendi ha insistit que la suma d'aquests factors està generant una "inseguretat jurídica molt gran", un clima que, segons ell, afecta especialment el teixit de les petites i mitjanes empreses (pimes), a les que, assegura, se les tracta com si fossin "l'enemic".
El Ministeri de Treball considera que les empreses tenen marge per apujar salaris gràcies als seus elevats beneficis. Per la seva banda, Garamendi ha instat Yolanda Díaz a anar "als territoris, a les fleques, als petits comerços, als restaurants i als bars" i a preguntar allà pels marges empresarials. Des d'aquesta perspectiva, les afirmacions del govern espanyol no es corresponen amb la realitat del petit comerç i la restauració.
"Estem anant a buscar a persones, a anar a destruir-les per a intentar tenir la raó i això no és així", ha conclòs, en un últim i emotiu rebuig a la narrativa oficial sobre la salut financera de les empreses espanyoles. En conjunt, la intervenció de Garamendi reflecteix un profund divorci entre el govern espanyol i el món empresarial, amb la manca de previsibilitat pressupostària i les tensions en matèria laboral com a eixos d'una confrontació que sembla lluny de resoldre's.