Foment del Treball ha llançat un missatge clar als agents econòmics i polítics: no hi ha possibilitats de sostenir salaris elevats en el temps si prèviament no es produeix una millora significativa dels nivells de productivitat. Aquesta tesi centra l'addenda que Foment ha incorporat al seu últim informe de conjuntura. El director d'Estudis i Economia de l'entitat, Salvador Guillermo, ha explicat que pujar sous sense que acompanyin guanys d'eficiència és un camí que només es pot recórrer a molt curt termini, perquè acaba repercutint negativament sobre els marges de benefici de les companyies.
Segons ha argumentat Guillermo, aquesta dinàmica no és viable a llarg termini, ja que la pressió sobre els marges acaba limitant la capacitat d'inversió de les empreses i, en darrer terme, posa en risc la seva supervivència. Per això, la patronal defensa que els increments salarials només són sostenibles si van lligats a una eficiència més elevada del conjunt del sistema productiu, de manera que les companyies puguin afrontar costos laborals més alts sense perdre competitivitat als mercats.
L'informe de Foment dedica un espai destacat a qüestionar la manera com sovint es planteja el debat sobre el model productiu. La patronal considera que centrar la discussió en quins sectors haurien de guanyar pes i quins haurien de perdre'n és un enfocament erroni, perquè no hi ha activitats econòmiques que siguin intrínsecament bones o dolentes. El que realment importa, defensa el document, és el grau d'eficiència amb què operen les empreses de cada sector. Salvador Guillermo ha il·lustrat aquesta tesi amb exemples concrets. Ha recordat que hi ha companyies turístiques que assoleixen nivells de productivitat extraordinàriament alts, mentre que no falten empreses industrials o tecnològiques que presenten rendiments més aviat discrets. Aquesta realitat demostra, a parer seu, que l'etiqueta sectorial no predetermina el grau d'eficiència d'una empresa, i que, per tant, té poc sentit parlar de sectors guanyadors i sectors perdedors.
Les lliçons d'Europa
Per a reforçar el seu argument, la patronal ha recorregut a la comparació internacional. Guillermo ha destacat que hi ha països considerats econòmicament exitosos que mantenen sectors tradicionals molt forts i competitius. Ha esmentat el cas de l'agricultura als Països Baixos, un sector que malgrat ser considerat per alguns com a poc modern és, en realitat, un dels més eficients i tecnificats del món. També ha citat la indústria a Alemanya, que continua sent el motor de l'economia del país malgrat les dificultats dels darrers anys, i el turisme a Suïssa, un sector que en altres contextos podria ser menystingut, però que allà contribueix de manera decisiva a la riquesa nacional. La conclusió que n'extreu Foment és que el camí per a millorar la productivitat a Catalunya no implica abandonar determinades activitats econòmiques, sinó per modernitzar-les i incorporar tecnologia a tots els sectors, sense excepció. El que cal, segons la patronal, és que el teixit productiu en conjunt sigui més eficient, no que uns sectors creixin a costa d'altres.
Un dels arguments centrals de l'informe és que la connexió entre productivitat i salari no és circumstancial sinó estructural. La patronal sosté que no és casual que els països amb nivells d'eficiència més elevats siguin també els que registren sous mitjans més alts. Per a explicar aquesta relació, Guillermo ha utilitzat una comparació gràfica que ha despertat l'atenció dels assistents. Ha assenyalat que un cambrer alemany no serveix més cafès per hora que un cambrer espanyol, de manera que la diferència de productivitat entre tots dos països no pot atribuir-se a més esforç individual dels treballadors alemanys.
La clau, argumenta el dirigent patronal, és que el sistema econòmic en el seu conjunt és més eficient a Alemanya, i aquesta major eficiència és la que permet finançar uns salaris més alts per a tots els treballadors, inclosos els del sector serveis. Aplicat a Catalunya, aquesta lògica porta la patronal a defensar que les polítiques públiques haurien de concentrar els seus esforços a elevar la productivitat global de l'economia, més que a redistribuir la riquesa existent sense ampliar prèviament la base productiva.
Regulació i absentisme, els dos grans frens a la productivitat segons Foment
Durant el torn de preguntes, el vicepresident de Foment del Treball, Joan Roget, i el president de la comissió d'Economia i Fiscalitat, Valentí Pich, han assenyalat quins són, al seu entendre, els principals factors que estan limitant la millora de la productivitat a Catalunya. Tots dos han coincidit a assenyalar la regulació com un dels obstacles més importants. Segons la seva diagnosi, l'excés de normes i traves administratives està desincentivant la inversió i encarint el funcionament de les empreses, la qual cosa acaba repercutint negativament sobre l'eficiència del conjunt del sistema.
El segon factor assenyalat ha estat l'absentisme laboral, un fenomen que segons la patronal està assolint nivells preocupants i que limita la capacitat productiva de moltes companyies. Roget i Pich han defensat que per a millorar la productivitat no n'hi ha prou amb polítiques d'innovació tecnològica, sinó que cal també abordar aquests dos problemes estructurals. Sense un entorn normatiu favorable i sense una reducció de l'absentisme, han advertit, qualsevol intent de guanyar eficiència toparà amb sostres difícils de superar.
Més enllà de l'addenda sobre productivitat, l'informe de conjuntura de Foment del Treball dedica una anàlisi detallada a l'impacte que el conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà té sobre l'economia catalana. El document reconeix que els principals indicadors macroeconòmics mostren una evolució favorable en termes generals, però alerta que l'activitat industrial presenta una trajectòria menys dinàmica a Catalunya que al conjunt de l'Estat.
Segons les dades recollides per la patronal, el valor afegit brut industrial continua en desacceleració, una circumstància que l'informe atribueix a l'exposició més gran del teixit productiu català als mercats europeus. L'encariment de l'energia derivat de la inestabilitat geopolítica és un altre dels factors que, segons Foment, està afectant negativament l'economia. L'estudi pronostica que l'augment dels preus energètics reduirà la renda disponible de les famílies, comprimirà els marges de les empreses i incrementarà el grau d'incertesa entre els agents econòmics. Tot plegat, adverteix la patronal, podria traduir-se en una moderació addicional del creixement durant els pròxims trimestres.