El Fons Monetari Internacional ha proclamat aquest dimarts a l'economia espanyola com la gran locomotora del creixement a la zona euro, amb una projecció revisada a l'alça que la situa en una trajectòria de creixement gairebé tres vegades superior a la dels seus principals socis continentals.
Les últimes previsions apunten a una expansió del Producte Interior Brut (PIB) del 2,9% per al 2025, una xifra que representa una millora substancial de quatre dècimes respecte als pronòstics del passat juliol i que consolida el país com el destí més dinàmic entre les grans potències de la moneda única. El panorama que dibuixa l'informe semestral de l'organisme internacional presidit per Kristalina Georgieva reflecteix un continent profundament dividit.
Mentre Espanya aprova amb nota alta en creixement, les altres tres economies fonamentals de l'eurozona presenten un pulmó econòmic notablement més feble. Alemanya, tradicional motor industrial del bloc, es conformarà amb un tímid 0,2% d'expansió el pròxim any. França, per la seva banda, assolirà un 0,5%, i Itàlia un 0,7%. La mitjana de la zona euro se situarà en un modest 1,2%, una distància abismal respecte al vigor espanyol que evidencia l'èxit de les polítiques econòmiques aplicades a la Península. "Espanya no només creix a un ritme excepcional per als estàndards europeus, sinó que ho fa a un nivell que rivalitza amb la mitjana global del 3,2%", assenyala l'economista en cap de l'FMI per a Europa.
La perspectiva a mitjà termini continua sent favorable, amb una projecció del 2% de creixement per al 2026, també revisada a l'alça en dues dècimes. Tanmateix, aquest quadre idíl·lic presenta importants clarobscurs que amenacen la sostenibilitat del model. L'indicador més preocupant continua sent la taxa d'atur, que es mantindrà com la més elevada de tota la Unió Europea, amb un 10,8% previst per al 2025 i un 10,7% per al 2026.
Aquestes xifres, encara que reflecteixen una millora progressiva, suposen una càrrega social i econòmica que lastra el potencial de creixement a llarg termini. El dèficit públic se situarà en el 2,7% el 2025 i el 2,6% el 2026, per sota del llindar del 3% marcat per Brussel·les. Aquest escenari de disciplina fiscal conviu amb una millora del poder adquisitiu dels ciutadans, que augmentarà un 1,6% aquest any i un 0,8% el pròxim, alimentant un cicle virtuós de consum i creixement.
L'informe de l'FMI transcendeix l'àmbit europeu per analitzar l'economia global, que mostra una resistència inesperada davant l'augment de les tensions comercials. L'organisme ha revisat a l'alça en dues dècimes el creixement mundial per al 2025, situant-lo en el 3,2%, gràcies a l'impacte "menor de l'esperat" dels aranzels impulsats principalment per l'administració del president nord-americà, Donald Trump. No obstant això, l'organització alerta que aquesta aparent calma podria ser efímera. "Els aranzels es troben molt lluny dels nivells de 2024", adverteix el text, "i la incertesa comercial es manté elevada". Com a prova d'això, l'informe assenyala una estabilització de la inflació "lleugerament per sobre dels objectius dels bancs centrals" i unes expectatives de preus "encara fràgils".
En un apartat especialment crític, l'FMI destaca l'impacte negatiu de les tensions comercials en el desenvolupament global. L'ajuda internacional al desenvolupament va caure un 9% el 2024, i s'espera que aquesta tendència negativa continuï el 2025. Aquesta disminució afectarà especialment els països en vies de desenvolupament, ampliant la bretxa econòmica entre les nacions riques i pobres i posant en perill els avenços en la lluita contra la pobresa.
Mentre Espanya celebra les seves perspectives econòmiques excepcionals, l'informe de l'FMI serveix com a recordatori que en un món interconnectat, el creixement sostenible requereix no només xifres macroeconòmiques sòlides, sinó també una visió global que no deixi ningú enrere. El repte per a Madrid serà aprofitar aquest moment de bonança per abordar les seves debilitats estructurals i contribuir a un ordre econòmic internacional més estable i equitatiu.