Les finances de les comunitats autònomes no acabaran l'any 2026 amb les xifres que preveien el govern espanyol i l'AIReF. Segons les estimacions que Fedea ha fet públiques aquest divendres, el conjunt de les comunitats tancarà l'exercici amb un desequilibri del 0,4% del PIB, una dada que multiplica per quatre el 0,1% que figurava en les previsions oficials. L'informe, signat per José Ignacio Conde-Ruiz, Manuel Díaz i Carmen Marín, assenyala que aquesta desviació es produirà tot i que els ingressos de les regions creixeran amb força, i la vincula directament a l'empenta de la despesa pública.

Els autors del document, inclòs en el darrer número de l'Observatori Fiscal i Financer de les Comunitats Autònomes, van més enllà i alerten sobre l'efecte que aquesta desviació podria tenir sobre el conjunt de les administracions. Si la resta de subsectors complissin les projeccions de l'AIReF, que calcula un dèficit global del 2,8% del PIB partint d'un 0,1% autonòmic, el desfasament de les regions faria superar el 3% del PIB al total de les administracions públiques. Cal tenir present que el 0,4% projectat coincideix amb el tancament de 2025, de manera que el desequilibri es mantindria sense correcció.

Un creixement dels ingressos que no compensa la despesa

La projecció parteix de les dades d'execució que la Intervenció General de l'Administració de l'Estat ha publicat fins al juliol de 2026. En aquest moment, les comunitats presentaven un saldo negatiu de 429 milions d'euros en termes de Comptabilitat Nacional, una xifra que representa el 0,02% del PIB i que millora lleugerament el resultat del mateix mes de l'any anterior, quan el desequilibri arribava als 1.668 milions, l'equivalent al 0,10% del PIB. Fins a juliol, els ingressos no financers havien augmentat un 6,6%, uns 10.235 milions més, empesos pels recursos del sistema de finançament autonòmic, mentre que les despeses no financeres pujaven un 5,7%, 8.996 milions, per sobre del 3,5% que marca la regla de despesa. Fedea posa el focus en l'evolució d'algunes de les partides principals de consum públic.

La remuneració dels assalariats s'ha incrementat un 7,1%, els consums intermedis un 4,9% i les transferències socials en espècie un 5,3%, mentre que els interessos han pujat un 9,8%. Segons els càlculs del centre d'estudis, si la despesa de les regions hagués seguit una trajectòria moderada d'acord amb la regla del 3,5%, el subsector hauria tancat el 2026 amb un lleuger superàvit del 0,1% del PIB. De cara al període comprès entre agost i desembre, l'estudi calcula un efecte diferencial positiu en els ingressos de 5.457 milions d'euros, el 0,3% del PIB, respecte al mateix tram de 2025.

Aquest increment s'explica sobretot per l'augment de les entregues a compte, que aporten 5.155 milions, i per un efecte net de 302 milions derivat de l'evolució de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i, a Canàries que recapta menys. Pel que fa a la despesa, la projecció apunta a un efecte diferencial total de 6.544 milions, el 0,4% del PIB. Aquesta xifra resulta de sumar 5.832 milions per l'evolució de la despesa corrent i els interessos, restar 118 milions per l'ajust de la pujada salarial retroactiva comptabilitzada el desembre de 2025 i afegir 830 milions per operacions extraordinàries que l'AIReF ha identificat i que afecten Andalusia, el País Valencià, Canàries i Extremadura.

Nou territoris amb dèficit i vuit amb superàvit

Les previsions mostren una gran disparitat entre territoris. Nou comunitats acabaran el 2026 en negatiu i vuit ho faran amb superàvit. Els desequilibris més grans correspondran al País Valencià, amb un dèficit de l'1,8% del PIB que inclou l'impacte de la DANA, i a Múrcia, amb l'1,6%. A continuació se situen Catalunya, amb el 0,8%; el País Basc, amb el 0,7%; Canàries i La Rioja, totes dues amb el 0,5%; Andalusia i Aragó, amb el 0,2% cadascuna, i la Comunitat de Madrid, amb el 0,1%. A l'altre extrem, Navarra encapçala les regions amb saldo positiu gràcies a un superàvit del 2,3% del PIB.

La segueixen Galícia, amb el 0,4%; Astúries, amb el 0,3%; Extremadura, Cantàbria, Castella i Lleó i Castella-la Manxa, totes quatre amb el 0,2%, i les Balears, amb el 0,1%. Els investigadors conclouen que, amb l'aplicació de les noves regles fiscals europees, Espanya ha d'afrontar un procés exigent de consolidació fiscal i de reducció progressiva del deute en què les comunitats hauran de participar mitjançant una gestió més rigorosa, la racionalització de les polítiques i una disciplina més elevada de la despesa. En aquest sentit, adverteixen que l'augment dels ingressos no és suficient per si sol per millorar els saldos pressupostaris.