La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha calculat que la reforma de les pensions suposarà un dèficit del 5% del PIB el 2050. De la mateixa manera, l'entitat creu que s'elevarà un 17,49% la despesa del PIB en l'esmentat període. Al seu informe publicat aquest dimecres, el director Ángel de la Fuente assegura que, segons els "càlculs d'urgència" realitzats, la reforma augmentarà "molt notablement" la despesa en prestacions, però només "modestament" els ingressos. Situació que influirà augmentant el dèficit de la Seguretat Social.

La setmana passada el Govern va aprovar la segona fase d'aquesta modificació en el sistema de pensions, després de la qual l'organisme independent Airef va calcular que les esmentades mesures elevaran el dèficit públic en 1,1 punts del PIB el 2050. També des de Fedea es va pronunciar recentment De la Font en una entrevista per a ON ECONOMIA, on va assegurar que la reforma "no va en la direcció correcta perquè no afronta els problemes del sistema", principalment pel factor demogràfic i per l'evolució de la productivitat.

Ara, des de l'entitat apunten que les dues fases de la reforma de les pensions, juntament amb la del règim especial de treballadors autònoms (DESAFIA), incrementaran la despesa del sistema fins al 17,49% del PIB el 2050, més de cinc punts per sobre de la despesa el 2019.

De la Fuente adverteix que aquestes reformes "condemnen" a la Seguretat Social a un dèficit "molt significatiu" i "ràpidament creixent" des de 2030 endavant o fins i tot "possiblement abans", que podria arribar a arribar, abans de transferències de l'Estat, a prop del 5% del PIB entorn de 2050, davant l'1,3% del PIB registrat el 2019, abans de la pandèmia.

"En el seu conjunt, la reforma que ara es tanca augmentarà molt més la despesa en pensions que els ingressos per cotitzacions, condemnant al sistema públic de pensions a un dèficit bàsic, abans de transferències de l'Estat, important i ràpidament creixent, que caldrà cobrir amb ingressos generals, deixant poc marge per a altres prioritats", avisa De la Fuente.

La despesa s'incrementarà notablement, però els ingressos ho faran modestament

Així, Fedea estima que la reforma de pensions incrementarà "molt notablement" la despesa esperada, mentre que només augmentarà "modestament" els ingressos del sistema, per la qual cosa considera que l'última pota de la reforma, aprovada fa tot just dues setmanes, s'hauria de tramitar com a projecte de llei "per donar-li una altra de pensada i buscar un consens més ampli". Segons l'opinió de De la Fuente, el text de l'última reforma, "que ha generat dubtes en la AIReF i al Banc d'Espanya", hauria merescut una discussió "més detallada, informada i serena de la que ha tingut".

Fedea assenyala al seu informe que la despesa observada o pressupostada fins a 2023 "mostra ja una desviació significativa respecte a les projeccions" de l'últim Informe d'Envelliment de la Comissió Europea. Això, precisa, no es deu només a la caiguda del PIB derivada de la crisi del Covid, pel que podria no ser alguna cosa "merament transitòria". El 2019, últim any abans de la pandèmia, la despesa pública en pensions, incloent classes passives i pensions no contributives, es va situar en el 12,3% del PIB i la Seguretat Social va tancar amb un dèficit de l'1,3%.

Fedea subratlla que, prenent aquell mateix any com a base, l'Informe d'Envelliment de la Comissió Europea de 2021 estima, a l'escenari base (mantenint inalterat el sistema anterior a l'actual reforma), que la despesa creixerà moderadament fins a assolir el 13% el 2050, amb una mitjana del 12,73% durant el període 2022-50.

Pel costat de la despesa, les dues mesures crucials de la primera fase de la reforma de les pensions del Govern, la indexació de les pensions a l'IPC i la supressió del Factor de Sostenibilitat, són les generaran l'increment més gran de la despesa per a 2050, un 2,7% del PIB i un 0,80% del PIB, respectivament.

Estimacions de Fedea segons les diferents mesures

També contribuiran a augmentar la despesa, encara que de forma molt més modesta, algunes de les mesures recollides a l'últim decret, com el període de càlcul (0,18% del PIB), el repunt de la pensió màxima (0,04% del PIB) i la millora de les pensions mínimes i el complement de bretxa de gènere (0,17% del PIB).

Una altra mesura que elevarà la despesa, segons Fedea, és la millora de les pensions dels autònoms (0,66% del PIB per a 2050). Per la seva part, els incentius a la prolongació de la vida laboral acabaran per suposar un estalvi mitjà per al sistema del 0,23% del PIB entre 2022 i 2050. Sumant totes aquestes mesures, la despesa pública en pensions estimada per Fedea s'incrementarà gairebé 4,5 punts respecte al registrat el 2019, fins al 17,49% del PIB el 2050 (15,24% del PIB de mitjana en el període 2022-50).

Quant als ingressos, Fedea calcula que el deslímit de les bases màximes de cotització i la pujada de les cotitzacions associades al Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) reportaran, cada una d'aquestes mesures, ingressos equivalents al 0,40% del PIB per a 2050. Per la seva part, la nova quota de solidaritat aportarà un 0,10% del PIB a l'esmentat exercici, mentre que l'augment de les cotitzacions dels autònoms implicarà ingressos del 0,75% del PIB.

Així les coses, sumant totes aquestes mesures, els ingressos addicionals que rebrà el sistema per a 2050 es xifren en l'1,65% del PIB, d'acord amb els càlculs "d'urgència" realitzats per Fedea. El resultat entre les despeses i els ingressos estimats per l'acció d'aquestes reformes dona un dèficit bàsic de la Seguretat Social (abans de transferències de l'Estat) del 4,84% del PIB per a 2050, amb una mitjana del 2,99% del PIB en el període 2022-2050.