L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que les reformes de pensions adoptades entre 2021 i 2023 elevaran el dèficit públic en 1,1 punts del PIB en 2050 i 1 punt el 2070. La presidenta de la AIReF, Cristina Herrero, ha explicat aquest divendres que aquests càlculs es deriven que les mesures d'increment d'ingressos previstes en aquestes reformes, que ascendeixen a l'1,3% del PIB, "no aconsegueixen compensar l'augment de la despesa, que s'eleva al 2,4% i 2,3%, respectivament, el 2050 i el 2070." Les pensions són un dels elements clau de l'augment de la despesa pública a llarg termini, en especial a partir de 2035, fins a assolir un màxim de despesa en pensions del 16,3% del PIB en 2049 -14,8% si s'exclouen les pensions no contributives i de classes passives- per després baixar al 13,4% en 2070 -13,9 % excloses no contributives i classes passives.

Segons les dades manejades pel Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social, la reforma generarà una "guardiola" per afrontar l'increment de la despesa en pensions d'uns 120.000 milions d'euros, en part per l'augment de l'ocupació que generarà superàvit en el sistema de la Seguretat social a partir de 2026.

"Com abans actuem menor serà la magnitud de l'ajustament a realitzar".

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) calcula que la despesa associada a l'envelliment de la població elevarà el dèficit públic fins al 7% del PIB el 2070, un any en què el deute públic assolirà el 186% del PIB si no s'adopten mesures per aturar aquest desfasament. La presidenta de la AIReF, Cristina Herrero, ha presentat aquest divendres una opinió de la institució sobre la sostenibilitat de les administracions públiques a llarg termini amb el que pretén donar llum perquè "com més aviat millor actuem menor serà la magnitud de l'ajustament a realitzar". Aquests càlculs s'assenten en un escenari base en el qual la població espanyola atraparia els 50,3 milions d'habitants el 2050 i 52,1 milions el 2070 gràcies a l'impuls de la migració, en el que l'economia creixeria una mitja de l'1,3 % anual sense regles fiscals.

Herrero ha explicat que, d'acord a aquestes projeccions –"no són previsions", ha insistit- el dèficit públic creixerà a partir de 2026 fins a situar-se en un màxim del 8,1% del PIB el 2055, per després reduir-se fins al 7% fins a 2070. Aquest increment del desfasament respon a l'augment de la despesa en pensions, sanitat, educació i cures de llarga durada associades a l'envelliment, així com el mateix cost d'un deute creixent, que arribaria al 6,9% del PIB el 2070. Herrero ha defensat la conveniència de realitzar una anàlisi global sobre la sostenibilitat de les finances públiques, perquè "no hi ha compartiments estancs" per a pensions o comunitats autònomes i centrament en un repte, com és l'envelliment, que "aflorarà amb força a partir de la dècada dels anys trenta".