La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) estima que el dèficit agregat per a 2023 de les comunitats autònomes (CCAA) se situarà en el 0,8% del PIB, xifra lleugerament superior a les previsions realitzades pel Govern d'Espanya i per l'AIReF, que situen el dèficit autonòmic en el 0,6% del PIB en ambdós casos.

Així ho assenyala Fedea en un nou número del seu Observatori Fiscal i Financer de les CCAA, en qui s'analitzen els ingressos i despeses autonòmiques fins al juliol i es presenta una estimació del saldo pressupostari autonòmic a tancament de l'exercici.

Segons les dades publicades per la Intervenció General de l'Administració de l'Estat el passat 29 de setembre, el saldo en Comptabilitat Nacional fins i tot juliol de 2023 de les CCAA va ser de -1.142 milions d'euros (-0,1% PIB), el que ha suposat una millora respecte al saldo del mateix període de 2022, que va ser de -4.857 milions d'euros (-0,4% PIB).

Aquesta millora es deu a un increment dels recursos subjectes a lliuraments a compte i liquidació del Sistema de Finançament Autonòmic (SFA). A l'exercici de projecció per estimar el tancament de l'any 2023, Fedea parteix de la dada de juliol (-0,1% PIB) i li afegeix el saldo en Comptabilitat Nacional dels mesos d'agost a desembre de 2022 (-0,7% PIB), així com el diferencial esperat entre els ingressos i les despeses del període agost-desembre de 2023 respecte al mateix període de 2022.

Menys recaptació, més despesa i actualització salarial

Fedea considera com a efectes diferencials d'ingressos els lliuraments més grans a compte previstos (5.033 milions) i la caiguda de la recaptació estimada en l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (-599 milions). Ambdós efectes suposen en suma un augment dels recursos de 4.434 milions d'euros (0,3% PIB).

Respecte a l'efecte diferencial de les despeses, Fedea afegeix l'impacte que tindrà, de mantenir-se, l'increment de la despesa registrada a juliol de 2023 en cada comunitat en les partides de despeses de personal, consums intermedis, transferències socials en espècie i interessos, que xifra en 5.725 milions d'euros.

També té en compte l'impacte diferencial de l'actualització salarial d'octubre-desembre 2023 sobre la produïda en els mateixos mesos de 2022, ambdues amb efectes retroactius a gener (-959 milions). En suma, l'efecte total suposa un augment de les despeses de 4.766 milions d'euros (0,3% PIB).

Alerta de deteriorament estructural pel creixement de la despesa

Per tant, explica Fedea, els efectes diferencials d'ingressos i despeses s'anul·len, donant lloc a un dèficit autonòmic previst, en Comptabilitat Nacional, del 0,8% del PIB, dues dècimes més gran a l'estimat per l'AIReF i el govern espanyol. Aquesta desviació s'explica per la despesa més gran prevista per Fedea respecte a l'estimat per ambdues institucions.

"Aquesta previsió no és una bona notícia per dos motius. El primer, perquè la reducció del dèficit en les CCAA el 2023 seria només del 0,3% del PIB, molt inferior a la previsió (0,8% del PIB) amb què es van elaborar els Pressupostos. I el segon, perquè aquesta desviació es produeix pel fort creixement de la despesa, en particular del consum públic i, per tant, pensem que hi haurà un deteriorament estructural", avisa Fedea.

En cas de confirmar-se la seva projecció de dèficit per a les CCAA, "es posaria en risc la senda de reducció de dèficit anunciada pel govern espanyol per a l'any 2023, que descansava al seu torn en la reducció de dèficit esperada per part de les CCAA". "Amb el més que probable retorn de les regles fiscals europees per a l'any 2024, creiem que la consolidació fiscal del conjunt de les administracions públiques a Espanya no es pot demorar més i hauria de ser una de les principals tasques que ha d'afrontar el futur govern d'Espanya", conclou l'informe.