Des de 1980, i en virtut del Reial Decret 2806/1979, s'integren a la seguretat social. Tanmateix, abans d'aquesta data, també existia protecció obligatòria dels jugadors professionals de futbol, a través de la Llei de Mutualitats 1941, a través de la Mutualitat de Futbolistes Espanyols (que cobreix incapacitat i supervivència), però no cobreix jubilació.

Per tot això, l'Associació de Futbolistes Espanyols està treballant en la recopilació d'informació sobre els futbolistes de la dècada dels 70 i inici dels 80. Jugadors a qui en el període predemocràtic no se'ls va reconèixer la seva condició de treballadors. Cal recordar que la protecció als futbolistes professionals per part de la Seguretat Social es va iniciar l'1 de gener de 1980, ja emparats per un règim especial. Des que es va crear el comitè d'assessors de l'associació, Sapientia AFE, els seus integrants treballen en aquesta línia com un dels seus objectius principals.

El gran canvi va entrar relativament fa poc. Els jugadors de futbol cotitzen a la Seguretat Social, encara que no ho van fer durant moltíssims anys de 'professionalisme'. Va ser des de l'any 2003 quan va entrar a formar part del Règim General de la Seguretat Social dins del grup esportista professional. Ara des de la Seguretat Social tenen un marge de 90 dies per resoldre i noticiar la tramitació de la pensió de jubilació del futbolista, encara que el termini mitjà real no sol arribar als vint dies.

Com funciona?

  • Durada de la carrera:

    Encara que la carrera dels futbolistes professionals sol ser curta, el temps cotitzat com a futbolista compta per a la jubilació.

  • Lesions:

    Les lesions poden obligar els futbolistes a retirar-se abans de l'edat de jubilació, però això no afecta el seu dret a la pensió, sempre que compleixin els requisits de cotització.

  • Altres modalitats de jubilació:

    A més de la jubilació ordinària, els futbolistes també poden accedir a altres modalitats, com la jubilació anticipada, la jubilació flexible o la jubilació parcial.

  • Els futbolistes professionals cotitzen a la Seguretat Social, la qual cosa els permet accedir a la pensió de jubilació.

  • Requisits per a la pensió:

    Per accedir a la pensió de jubilació ordinària, els futbolistes han d'haver complert l'edat ordinària de jubilació i haver cotitzat un mínim de 15 anys a la Seguretat Social durant la seva vida laboral.

En resum: Els futbolistes tenen dret a la pensió de jubilació i a altres prestacions socials, però l'accés a elles dependrà de les seves condicions laborals i de la cotització a la Seguretat Social.

Una lluita històrica

Fins a la publicació en el BOE del Reial Decret 2806/1979, el futbolista va estar en una situació d'absolut desemparament, ja que la Mutualitat de Futbolistes només s'utilitzava per realitzar reconeixements mèdics bàsics per atorgar la llicència corresponent. L'1 de gener de 1980 va entrar en vigor l'esmentat decret, però no es cobria la incapacitat laboral transitòria (abans ILT), ni la invalidesa permanent parcial, ni la jubilació, ni la prestació d'atur, ni les prestacions familiars, ni la cobertura específica dels accidents de treball, ni les malalties professionals.

Fins al desenvolupament d'una normativa especial per mitjà del Reial Decret 1006/85, pel qual es regula la relació laboral especial dels esportistes professionals, molts futbolistes van ser considerats com a amateurs, malgrat ser professionals a tots els efectes, perdent drets laborals, com percebre una pensió, una indemnització per incapacitat, etc. Posteriorment, amb l'entrada en vigor del RD 2621/1986 l'1 de gener de 1987, es va equiparar a tots els futbolistes professionals com a treballadors, reconeixent totes les prestacions de les quals avui dia es continuen divertint.