La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha pujat els tipus d'interès en 25 punts bàsics aquest dimecres. Un nou increment en línia amb l'esperat pel mercat, després de la tempesta que ha sacsejat al sector bancari en les últimes setmanes. Es tracta de la novena pujada de tipus duta a terme per l'organisme monetari que presideix Jerome Powell des de març de l'any passat per provar de frenar la inflació al país nord-americà.

Amb aquest nou encariment del preu dels diners, les taxes se situen a la forquilla del 4,75%-5%, el seu nivell més alt des de l'any 2007. Malgrat la incertesa financera creada arran del col·lapse de Silicon Valley Bank (SVB) i el pànic desencadenat en les últimes setmanes pel temor d'un efecte contagi en altres bancs com First Republic, la Fed continua apujant els tipus per rebaixar l'escalada de preus.

Les últimes dades reflecteixen un descens per vuitè mes consecutiu en la inflació dels EUA, fins al 6% al febrer, mentre que les xifres d'atur, un altre indicador de referència per al banc, van despuntar sorprenentment el mateix mes, en línia amb la qual cosa busca l'organisme.

S'acosta el final de les pujades?

El Comitè Federal de Mercat Obert (FOMC), que decideix les alces de tipus, ha assenyalat que les pròximes pujades no estan assegurades i dependran en gran manera de les dades econòmiques. D'aquesta manera, anticipa que "pot ser apropiat un enduriment addicional de la política monetària" per a retornar la inflació al 2%, ha assenyalat en el comunicat posterior a la reunió. No obstant això, el Comitè assegura que "monitorarà de prop la informació entrant i avaluarà les implicacions per a la política monetària”.

Si bé les declaracions que acompanyen a l'anunci de la pujada de tipus continuen apuntant a més increments de les taxes, el missatge és menys dur que les declaracions anteriors, on l'organisme indicava que els “augments continus” serien apropiats per a reduir la inflació. Aquest to més suau es produeix enmig d'una crisi bancària que ha creat incertesa i temor sobre l'estabilitat del sistema financer mundial.

 El comitè ha volgut remarcar el missatge que el sistema bancari estatunidenc és sòlid i resistent. En aquest sentit, assegura que és probable que els esdeveniments recents desemboquin en "condicions creditícies més estrictes per a les llars i les empreses i que pesin sobre l'activitat econòmica, la contractació i la inflació". Així, considera que "l'abast d'aquests efectes és incert" i assevera que romandrà "molt atent als riscos d'inflació”.

Amb aquest nou increment, els tipus d'interès se situen en un rang objectiu d'entre el 4,75% i el 5%. Les projeccions publicades juntament amb la decisió sobre l'increment apunten a una taxa màxima del 5,1%, sense canvis respecte a l'última estimació de desembre, i indica que la majoria dels funcionaris de la Reserva Federal esperen només una pujada més de les taxes més endavant. 

Després de l'anunci d'aquest dimecres, el president de la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units, Jerome Powell, ha assegurat en la roda de premsa posterior que, a conseqüència de la recent crisi bancària, els augments de les taxes d'interès actuals poden no ser adequats per a contenir la inflació. "En canvi, ara anticipem que alguna política addicional de fermesa pugui ser adequada", va assenyalar Powell.