L'evolució dels indicadors econòmics que es coneixerà en les setmanes vinents ajudarien a aclarir en quina mesura el procés de desinflació contínua als Estats Units, si la demanda agregada s'està moderant davant condicions financeres i creditícies més estrictes i si els mercats laborals estan assolint un millor equilibri entre demanda i ofereix. I, basant-s'hi, la Reserva Federal prendrà una decisió sobre els tipus d'interès, tal com deixen clar els experts de l'autoritat monetària en les actes de la reunió feta el 31 d'octubre i 1 de novembre que es van conèixer aquest dimarts. Els membres del Comitè Federal de Mercat obert de la Reserva Federal van coincidir en la seva última reunió en què és necessari "procedir amb cautela" a l'hora d'estudiar possibles noves pujades de tipus d'interès. "Tots els participants van coincidir que el Comitè estava en condicions de procedir amb cautela i que les decisions polítiques en cada reunió continuarien basant-se en la totalitat de la informació (econòmica) entrant i les seves implicacions per a les perspectives econòmiques", aferma el text. En aquella reunió, els membres del FOMC van acordar mantenir els tipus en una forquilla del 5,25% i el 5,5%, el seu màxim nivell des de 2001, encara que no van descartar cap altra pujada abans de final d'any, que podria anunciar-se en l'última reunió que es farà el 12 i 13 de desembre.

De moment, les dades d'octubre passat mostren que la taxa d'inflació va tornar de nou a baixar, després d'haver pujat o romàs estancada des de juny, i els preus es van reduir mig punt, una caiguda que situa a l'indicador en el 3,2%. La inflació subjacent, dada clau que analitza la Reserva Federal (Fed) per a les seves decisions sobre tipus d'interès, va baixar interanualment una dècima, fins al 4%. Així i tot, el context no és precisament de refredament econòmic, com s'espera quan els tipus són alts: Els Estats Units van registrar en el tercer trimestre un inesperat repunt al seu producte interior brut (PIB), que va créixer l'1,2%, amb un ritme anual del 4,9%, segons les dades publicades la passada setmana per l'Oficina d'Estadístiques Econòmiques (BEA).

El mercat laboral, una altra dada clau

Quant al mercat laboral, una altra de les dades clau que analitza la Fed per decidir possibles pujades, la creació d'ocupació es va alentir considerablement fins als 150.000 llocs de treball nous, 147.000 menys dels generats un mes abans, i la taxa d'atur va pujar una dècima fins al 3,9%. 

"Els participants van assenyalar que seria apropiat endurir encara més la política monetària si la informació entrant indiqués que el progrés cap a l'objectiu d'inflació del Comitè era insuficient", aferma el text. A més, tots els participants van acordar que "seria apropiat que la política es mantingués en una actitud restrictiva durant algun temps", fins que la inflació "estigui clarament descendint de manera sostenible cap a l'objectiu" del 2%.

El passat dia 9 en una intervenció pública, el president de la Fed, Jerome Powell, va afirmar que no estava segur que el regulador nord-americà hagi pujat els tipus d'interès prou per aconseguir baixar la inflació a l'esmentat 2%. Així, si fa falta "endurir encara més la política", va assenyalar Powell, la Fed no dubtarà a fer-ho.

La parada anunciada a començaments de novembre va ser el segon respir consecutiu després de les onze alces que ha realitzat des de març de l'any passat. Des de març de 2022 fins al juny d'aquest any, el comitè federal de mercat obert de la Fed -l'òrgan encarregat de la política monetària- va decidir pujar els tipus d'interès. Després de la pausa de juny, al juliol van tornar a augmentar-los i tant al setembre com a l'octubre els tipus es van mantenir sense canvis.