El petit poble d'Estamariu, amb només 134 habitants a l'Alt Urgell, va viure aquest divendres una jornada especial, una reivindicació de força, creativitat i emprenedoria pagesa. Sota el títol Ruralitat i urbanitat: un camí d'anada i tornada, la fundació Planes Corts, de la família Planes fundadora de Fluidra, va posar rostre i donar veu als emprenedors del Pirineu, davant l'atenta mirada d'Eloi Planes, president executiu de Fluidra, que després d'obrir les jornades reivindicant els "valors de pagès" que han inspirat el seu lideratge, va quedar captivat pels joves emprenedors. "Ha superat les expectatives", reconeixia després planes.
Una influencer farmacèutica a Martinet de 29 anys, un actor que va obrir una escola de teatre a la Seu d'Urgell, un dels principals productors de fusta de la regió, un propietari de supermercat que es reinventa, una parella de joves grangers que han vingut del Maresme o una fornera de Terrassa van demostrar que l'activitat econòmica dels Pirineus està viva, és creativa i va molt més enllà dels tòpics.
Empresaris més consolidats com Sergi Sebastia, de fustes Sebastia, que factura 4,3 milions d'euros anuals, i Joan Simon, propietari dels supermercats Dis.Seu, que en factura 5,7, van obrir les jornades tot demostrant la importància d'anar-se'n a estudiar a fora, a conèixer món, per després tornar amb els coneixements al territori. Simon va estudiar negocis a Boston abans de tornar a la Seu i la manera d'entendre els negocis li ha servit per reinventar els supermercats amb una aposta per la qualitat i la creació recent de plats preparats davant la manca de clients en la compra comuna.
Pel que fa a Sebastia, director comercial de fustes Sebastia, va donar tota una demostració de coneixement tècnic del món de la fusta i va reivindicar el paper del sector com a gestor ambiental, ja que els boscos descontrolats tenen més risc d'incendi. "Nosaltres som pagesos, recol·lectem arbres, però la burocràcia és molt elevada", va alertar Sebastia, crític també amb una normativa europea que vol limitar el nombre d'arbres que es poden talar. Sebastia va defensar una inversió de 3 milions en una planta a la regió que en altres zones podria haver estat més barata. "Busquem atraure gent jove que marxa a estudiar fora, perquè ha de marxar, i després torna. L'economia no es basa només en el turisme. També tenim i hem de tenir enginyers, arquitectes, hem de tornar a fer vi tot important coneixements", va dir. I va defensar l'ús del pi roig del Pirineu en construccions locals que sovint fan servir avet del centre d'Europa.
"És important que hi hagi empreses locals que donen feina a gent local", va dir Simon, que va reivindicar que per a 60 famílies són "punt de sortida de productors locals".
En la posterior taula rodona, joves emprenedors de l'Alt Urgell, alguns que tornen, d'altres que arriben per primer cop, i alguns amb vincles familiars al territori, van explicar la seva aventura d'emprenedoria i innovació al territori.
Lena de Pons, a més de regentar la farmàcia de Martinet, és una influencer amb més de 300.000 seguidors a Tiktok. Va explicar alguns reptes que s'havia trobat "com el fet que homes grans hagin d'explicar intimitats a una noia jove que és nova al poble" o el fet que de vegades "falta estrès i de vegades va bé", al poble, tot i que "el ritme caribeny de vegades és beneficiós per la salut", però "de vegades desespera". De Pons, a més, ha aportat innovació com "una màquina de vending" aprofitant el fet que la farmàcia es troba enmig de la carretera.
El Bernat Font, jove de 29 anys que va obrir amb la seva parella la Granja Cal Geroni a Villec, on viuen tres famílies, explica que tot i que és del Maresme sentia la crida del Pirineu, d'on provenien els seus pares, i que sempre havia volgut emprendre aquí. Va estudiar enginyeria agrònoma i va obrir una granja de cabres per vendre llet, però com que està prohibit vendre llet crua als clients comercials el que fan és vendre-la a formatgers. No va ser fàcil trobar clients i "durant mesos vam haver d'estar munyint cabres per llançar la llet", explica entre riures de tota l'audiència. Finalment, ho van aconseguir, i també guanyen ingressos extra amb la venda de cabrits, als quals donar-los el biberó va ser també una feinada. Enguany han facturat 170.000 euros amb una producció de llet d'entre 10.000 i 15.000 litres al mes, explica a ON ECONOMIA.
La cultura també pot ser una inspiració d'emprenedoria i Joel Pla, nascut i criat a la Seu, va anar a Barcelona a estudiar teatre perquè sempre havia volgut ser actor i el que es va trobar no li va agradar. "Això d'anar a conèixer a aquest i a aquest altre per fer-se notar és una cosa que no m'agradava. I m'enyorava molt", explica. Així que va tornar al Pirineu i va crear La Fanga, una escola de teatre que ha fet que hi hagi més gent del territori que aposta per les arts escèniques. "Vaig marxar el 2007 i fins al 2017 només hi havia dues persones que havien marxat de la Seu per estudiar teatre. Ara ja n'hi ha vuit i és molt important marxar fora per veure com es fan les coses al món", va dir Pla.
Aquesta idea de marxar del Pirineu i tornar amb els coneixements adquirits per tal d'aportar innovació al territori va planar en tot moment per la jornada, i va marcar també la idea de lligam al territori que Joan Planes va tenir. De fet, va impulsar amb la Fundació Planes Corts una comunitat energètica d'autoconsum que ja compta amb 30 clients a un poble de poc més de 100 habitants, amb el repte de tornar-ho 100% sostenible quan aconsegueixin el cable que connecti la planta de biometà que ja tenen en marxa (i que serveix per desfer-se de purins) a la xarxa elèctrica mitjançant la cogeneració.
L'Esther Massana, que tenia una fleca a Terrassa, va apostar per deixar-ho tot i marxar al Pirineu tot i els reptes que s'ha trobat a la Fleca la Xata. "Ens costa trobar alguns proveïdors de farina i aprofitem els viatges a Terrassa quan anem a fer castells per portar-ho", va explicar.
La major part dels assistents van reivindicar una millor interconnexió del Pirineu i Pla va recordar que "el Teatre Nacional de Catalunya el paguem tots els catalans" i que, en canvi, per anar allà a veure una obra una persona de l'Alt Urgell ha de gastar una bona quantitat de diners. "És el nostre dret tenir equipaments culturals públics", va afegir.