Catalunya es posiciona com el segon territori de l'Estat amb més despesa en paper d'alumini, amb una forquilla que oscil·la entre 23 i 38 milions d'euros anuals, només per darrere d'Andalusia. Així ho reflecteix l'informe El cost ocult de l'entrepà a Espanya, elaborat per Roll'eat, que analitza l'impacte econòmic d'un producte quotidià que, malgrat el seu reduït preu unitari, genera un desemborsament considerable en el conjunt de les llars. L'estudi xifra entre 120 i 200 milions d'euros la despesa anual de les famílies en aquest material d'un sol ús, una xifra que evidencia com els consums aparentment menors poden adquirir rellevància macroeconòmica quan es computen en termes agregats. L'informe focalitza l'anàlisi en els 6,7 milions de llars amb fills que resideixen a l'Estat, d'acord amb les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
Aquest segment de població presenta un patró d'ús més intensiu del paper d'alumini, especialment vinculat a la preparació diària d'entrepans per a les carmanyoles escolars. El treball de camp ha calculat que cada llar destina anualment a aquest producte una quantitat compresa entre 18 i 30 euros, una estimació basada en preus reals de mercat, que oscil·len entre 0,07 i 0,17 euros per metre lineal segons la marca, i en patrons de consum domèstic. Aquests patrons inclouen l'ús de 35 centímetres de paper d'alumini per entrepà i una mitjana de 250 entrepans anuals per llar, considerant tant els 180 dies lectius del calendari escolar com les sortides complementàries, els caps de setmana i les activitats extraescolars.
La despesa invisible de les rutines quotidianes
L'informe exemplifica com les despeses diàries de petit import, quan es reprodueixen al llarg de tot l'any, poden generar un impacte econòmic significatiu sense que el consumidor en sigui plenament conscient. Segons les dades recollides, un entrepà estàndard requereix aproximadament 35 centímetres de paper d'alumini, la qual cosa representa una despesa d'entre dos i sis cèntims d'euro per unitat, en funció de la marca escollida. En una llar amb fills en edat escolar, considerant uns 250 entrepans anuals, la despesa associada exclusivament a aquest ús se situa entre 6 i 15 euros a l'any. A aquesta quantitat s'hi afegeixen altres aplicacions del paper d'alumini, com ara el seu ús per a enfornar, conservar aliments o tapar recipients. La European Aluminium Foil Association (EAFA) assenyala que, a l'Estat, el 74% de les llars utilitza el paper d'alumini per a embolicar aliments i un 26% en fa ús diàriament. A partir d'aquestes freqüències de consum, la despesa anual addicional s'estima entre 8 i 15 euros en aquelles llars amb un ús actiu del producte.
L'informe desglossa l'impacte econòmic del paper d'alumini per territoris i revela que aquesta despesa presenta una distribució desigual però significativa en tot el territori. Andalusia encapçala la llista amb una despesa anual d'entre 28 i 46 milions d'euros, seguida de Catalunya, amb una forquilla de 23 a 38 milions, i de la Comunitat de Madrid, amb uns 21 a 35 milions. El País Valencià registra una despesa d'entre 17 i 29 milions, Galícia d'entre 8 i 13 milions, i Castella i Lleó d'entre 7 i 12 milions. Aquestes xifres completen el rànquing dels territoris amb més despesa associada a aquest producte. El càlcul territorial s'ha realitzat a partir de les dades de l'Enquesta Contínua de Llars de l'INE corresponents a l'any 2020, que proporciona el nombre específic de llars amb fills per a cada regió, la qual cosa ha permès obtenir una estimació precisa de l'impacte econòmic regional basada en la distribució real d'aquest tipus de llars per territoris.
Més enllà de la despesa: l'impacte ambiental i la generació de residus
L'informe no només quantifica la despesa econòmica, sinó que també obre la reflexió sobre l'impacte ambiental derivat d'aquests hàbits de consum. L'Estat genera anualment unes 15.000 tones de paper d'alumini domèstic, un residu que presenta dificultats per al seu reciclatge i la producció del qual requereix un elevat consum energètic. En l'entorn escolar, la magnitud del problema es multiplica: un centre amb mil alumnes que utilitzen paper d'alumini cada dia pot superar els 300 quilos de residus generats al llarg d'un curs acadèmic.
L'objectiu de l'informe, segons expliquen fonts de l'empresa, no és assenyalar pràctiques individuals, sinó aportar dades que permetin comprendre l'impacte econòmic acumulat d'hàbits quotidians àmpliament normalitzats. En declaracions recollides en l'estudi, Meritxell Hernández, fundadora i consellera delegada de Roll'eat, ha assenyalat que el paper d'alumini exemplifica com els productes d'un sol ús s'integren en la rutina domèstica sense que se'n percebi el cost real acumulat, atès que el seu baix preu unitari fa que rarament es consideri una despesa rellevant.
Hernández ha afegit que aquest patró de consum s'emmarca en un context més ampli de productes d'un sol ús que formen part de la rutina domèstica i ha subratllat que, en un escenari marcat pels reptes de la gestió de residus, l'anàlisi del cost real dels productes d'un sol ús cobra més importància que mai.