El preu de l'habitatge ha pujat un 29% en una dècada a Espanya, segons l'anàlisi Variació acumulativa de l'habitatge a Espanya el 2024, basat en els preus de l'habitatge en venda del mes de febrer dels últims 15 anys de l'Índex Immobiliari Fotocasa, que apunta que el cost d'un habitatge ha crescut un 18% en els últims cinc anys i un 7% l'últim any a Espanya. Tanmateix, l'informe destaca que el preu de l'habitatge ha caigut un 11% respecte a fa 15 anys (2009).

Analitzant els preus que es pagaven per un habitatge en venda fa 10 anys (el 2014), el preu mitjà del metre quadrat de l'habitatge s'ha incrementat un 29% a Espanya (de 1.726 euros el metre quadrat el febrer de 2014, als 2.234 euros per metre quadrat el febrer de 2024). Així, els espanyols de fa una dècada (el 2014) havien de pagar per la compra d'un habitatge de 80 metres quadrats una mitjana de 138.000 euros, davant els 178.700 euros que costen de mitjana a Espanya el febrer d'aquest any.

Comunitats més afectades per l'increment de preus

Respecte a les comunitats autònomes que més han vist incrementar l'acumulatiu del preu de l'habitatge en venda en els últims deu anys, destaquen les Balears, les Canàries i la Comunitat de Madrid que se situen al capdavant de les pujades. En concret, Balears és la comunitat que més ha vist créixer el preu respecte a fa una dècada, en concret un 109%, seguit de les Canàries (78%) i la Comunitat de Madrid (68%).

D'altra banda, tres comunitats autònomes han vist descendir l'acumulatiu del preu de l'habitatge en venda des de 2014 (10 anys). Es tracta d'Astúries (-5%), Castella i Lleó (-2%) i Extremadura (-1%).

Repunt del cost de l'habitatge per capitals de província

Si s'analitza el repunt del preu de l'habitatge dels últims deu anys per capitals de província, crida l'atenció que en dues d'elles se supera el 100% d'increment. Es tracta de Palma de Mallorca (123%) i Màlaga (107%) que presenten els increments més voluminosos del preu de l'habitatge de segona mà. En tercera posició es troba la ciutat de Madrid, que apuja un 82% el preu respecte a fa una dècada, seguida de la ciutat de València (66%) i Las Palmas de Gran Canària (55%). I seguint el rànquing de les capitals de província que més han pujat en els últims deu anys, en sisena posició es troba Alacant (51%), Sant Sebastià (46%), Girona (46%), Santa Cruz de Tenerife (45%) i Barcelona (43%).

En l'altre extrem, hi ha vuit capitals de província que en la comparativa respecte al preu de fa deu anys presenten caigudes en el preu de l'habitatge. La caiguda més acusada respecte a 2014 la presenta Zamora, que cau un -17%, seguida de Palència (-11%), Jaén (-11%), Ciudad Real (-6%), Càceres (-3%), Lugo (-2%), Ourense (-2%) i Salamanca (-1%).

"Amb el pas del temps és habitual que tots els béns i serveis vagin augmentant de preu. Tanmateix, l'habitatge ho fa a un ritme molt precipitat que condiciona i limita l'accés a la llar. En els últims anys, l'encariment ha estat molt significatiu fruit del desequilibri existent entre oferta i demanda i que cada vegada s'engrandeix. Actualment, la compra d'un habitatge costa 40.000 euros més (de mitjana) que el 2014. Hi ha comunitats en les quals un habitatge val 160.000 euros més que fa 10 anys, com en el cas de les Balears. A més, lamentablement, la tendència indica que aquest augment de preu serà la tònica del mercat any rere any, mentre l'oferta no s'incrementi," ha apuntat després de la presentació de l'estudi María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.