Un grup d'experts de l'Institut d'Economia de Barcelona de l'UB ha presentat aquest divendres un estudi sobre el nou model de finançament pactat entre Catalunya i el govern espanyol en el qual el compara amb els del Quebec, Escòcia, el concert basc i el model foral de Navarra. Una de les principals conclusions és que "dir que és una rèplica del basc o del foral navarrès és fals", en paraules de l'investigador Alejandro Esteller, un dels experts, a l'Agència Catalana de Notícies. 

"Tots els impostos a Navarra són gestionats pel model foral. El govern central encara tindrà presència a l'hora de recaptar impostos o quedar-se amb una part a Cataluya", diu Esteller. "A Catalunya, es preveu que hi hagi un anivellament amb la resta de comunitats. En el cas de Navarra i País Basc, tot i que n'hi hauria d'haver perquè són comunitats riques, aquestes previsions no es fan", reflexiona. Hi ha, per tant, "diferències substancials" entre els models de finançament i "dir que és una rèplica del basc o del navarrès és irregular o és fals". 

L'estudi conté un article d'Esteller i Marta Espasa-Queralt sobre la singularitat com una "fortalesa per a la cohesió territorial" que resumeix tot l'estudi, amb articles escrits per investigadors locals sobre els models del Quebec, d'Escòcia i de Navarra. Finalment, la investigadora Maite Vilalta fa una prospectiva sobre el nou model de finançament acordat per a la Generalitat amb el govern espanyol. 

En aquest últim es repassa també l'evolució dels sistemes de finançament i els diferents models vigents a Espanya, que són dos, el foral de País Basc i Navarra i el comú per a la resta. I conclou que el model de finançament sorgit a l'estat espanyol arran de l'Estatut d'Autonomia català de 2006 té diverses mancances. 

Aquell model incloïa algunes cessions tributàries de l'estat cap a les autonomies, però té carències com "la insuficiència de recursos", "els resultats erràtics i poc justificables, des del punt de vista equitatiu", "el mal funcionament dels mecanismes de coordinació tècnica i institucional" i, finalment, "la poca transparència i visibilitat que té cap a la ciutadania".

El nou acord atorga una "major responsabilitat" a Catalunya pel que fa als seus impostos però fa "raonable" la seva aportació a les arques de l'estat i de la resta de comunitats autònomes. Segons Vilalta, es tracta d'un model "fonamentat en els principis bàsics del federalisme fiscal" que permet a Catalunya "aprofundir en l'autogovern". 

Ara bé, el nou model haurà de ser revisat, sobretot de cara a les autonomies que resultin "infrafinançades", conclou l'informe, que diu que cal "esperar" a veure com es concreten quantitativament les aportacions catalanes a l'estat. 

El text, diu, recull l'esperit de l'Estatut de 2005 però "no té res a veure" amb els pilars que fonamenten els models forals: disposició de tots els tributs i aportació d'una quota. 

Tampoc, diu, és un model confederal, ja que "la sobirania fiscal està en mans del govern central" i així continuarà. "Si es generalitza la proposta catalana, s'avançaria cap a un escenari vertaderament federa, molt probablement asimètric", diu el text. 

"El nou model ha de permetre un augment substancial de la capacitat normativa tributària de la Generalitat de Catalunya, en coordinació amb el govern central i amb la Unió Europea", diu la introducció de Queralt i Esteller, coordinadors de l'informe. 

En el cas del Quebec, destaca la gran autonomia fiscal amb una agència tributària pròpia i la gestió íntegra dels impostos llevat de les duanes, i es complementa amb un sistema de transferències verticals al govern federal i d'un sistema d'anivellament. El Quebec té també un sistema de pensions independent. "Encara que el sistema de federalisme fiscal canadenc no està exempt de crítiques, el seu disseny ha aconseguit mantenir un equilibri relativament estable al llarg del temps, oferint un marc que combina la cohesió federal amb el reconeixement de la singularitat territorial", diu l'informe. 

Pel que fa al model escocès, des de fa deu anys recapta aproximadament la meitat dels seus impostos: gestiona part de l'impost sobre la renda, diversos tributs mediambientals i sobre la propietat. També té la seva agència tributària, però "continua depenent en gran part d'una subvenció global del govern britànic", alerta l'informe, que veu certs riscos fiscals en aquest model. 

Pedro Pascual analitza el model navarrès amb una recaptació i gestió de gairebé tots els seus tributs i una aportació anual a l’estat per les càrregues no assumides. Entre els avantatges del model, està "una major corresponsabilitat fiscal, la capacitat d’ajustar els ingressos i la despesa, menys endeutament i més eficiència recaptatòria", però existeix un risc en assumir al 100% els impostos. Cal, a més, millorar la transparència i aclarir la contribució a la solidaritat interterritorial, així com actualitzar la connexió i reforçar la coordinació entre les hisendes, segons els acadèmics.