El Govern ha publicat aquest dissabte fins a quatre informes que va encarregar a experts juristes i un d'econòmic que avalen la proposta de prohibir la compra especulativa d'habitatge. La limitació a aquest tipus d'adquisicions està d'acord amb totes les legislacions, no envaeix competències, ni vulnera el dret de propietat. A més, pot resultar efectiva segons dos dels informes. Es tracta d'una condició que van posar els Comuns per tal de donar suport als pressupostos de la Generalitat. 

Des del novembre de l'any passat, l'executiu i el partit liderat per Jéssica Albiach van crear un grup de treball en el qual participen l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer i els experts en urbanisme, habitatge i dret Rosa Fornas, Fuentsala Alcalá, Pablo Feu i Jaime Palomera. Els quatre han elaborat informes per separat que veuen viable i legal aplicar aquesta prohibició. Albiach ha aprofitat la publicació de l'informe per demanar "dir prou als fons voltor" i per exigir a l'executiu "intervenir el mercat i prohibir les compres especulatives". 

L'informe de Pi-Sunyer té 42 pàgines i està publicat amb data 4 de febrer. Reconeix "l'ampli marge de llibertat que el dret vigent deixa al legislador estatal a l'hora d'establir limitacions als drets de propietat en general i també als legisladors autonòmics". Per arribar a aquesta conclusió, el catedràtic ha repassat les resolucions del Tribunal Constitucional a les diverses regulacions sobre el dret a la propietat i l'habitatge aprovades en els darrers anys. 

L'article 33 de la constitució, després de proclamar "la funció social" del dret a la propietat privada, afegeix una limitació en el tercer apartat, on diu que "ningú podrà ser privat dels seus bens ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o interès social, mitjançant la corresponent indemnització". La "funció social", per tant, pot arribar a prevaldre a l'hora de limitar una regulació sobre el dret a propietat. "Caldrà veure, doncs, com ha concretat la Llei 12/2023 (la llei d'Habiattge) i la STC 79/2024 el contingut i l’abast de la legitimació per establir limitacions d’acord amb les funcions socials dels drets de propietat privada", resa l'informe.

"El dret a l’habitatge digne es converteix així en causa legitimadora per imposar limitacions a tercers als seus drets de propietat privada en la matèria d’habitatges", assevera l'estudi. 

En la mateixa línia, l'informe de l'advocat Pablo Feu, de 122 pàgines estableix que els reguladors poden intervenir els mercats d'habitatge "quan es pugui constatar de manera objectiva que l'increment il·limitat de les rendes de lloguer dels habitatges i dels preus de compra, que el mercat imposa a les nostres ciutats o en alguna part d'elles, està generant descohesió social i dispersió territorial, és a dir, està provocant el seu desenvolupament NO sostenible". Feu revisa algunes sentències de la justícia i determina que "les normes jurídiques han d'interpretar-se d'acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades". 

L'informe de Jaime Palomera, a través d'Idra, repassa en 52 pàgines la situació de dificultat d'accés a l'habitatge a Catalunya i analitza la limitació des del punt de vista social i econòmic. Contempla un "mercat d'habitatge més estable" a Singapur, on s'ha limitat l'acumulació de patrimoni immobiliari. 

"La política d’habitatge pot condicionar l’accés, prioritzar l’ús residencial i frenar l’acumulació especulativa", diu l'informe, que assegura que aquestes mesures "poden reduir la pressió especulativa, corregir dinàmiques que tensionen el mercat i millorar l’estabilitat residencial". 

A la mateixa conclusió arriba Fuensanta Alcalá, que assegura en un informe de 22 pàgines que "l’aplicació de règims disciplinaris clars i previsibles no destrueix el mercat immobiliari, sinó que redueix la pressió especulativa a curt termini i reorienta la inversió cap a models compatibles amb l’ús residencial estable". I afirma que "aquestes mesures contribueixen a estabilitzar la demanda, reduir la volatilitat dels preus i reforçar la cohesió social". 

Alcalá reafirma a més que la mesura és compatible amb el dret de la Unió Europea i amb el Comitè Europeu de Drets Humans, ja que "la limitació de destinació i el règim disciplinari associat no vulneren la lliure circulació de capitals ni el dret de propietat protegit pel Conveni Europeu de Drets Humans, atès que no són discriminatoris, responen a una finalitat legítima d’interès general, són proporcionats i mantenen la possibilitat d’aprofitament econòmic del bé". 

"Des de la perspectiva del dret civil català, la mesura s’integra de manera coherent en la concepció institucional del dret de propietat, tal com resulta del Codi civil de Catalunya, que configura el domini com un dret funcionalment orientat i sotmès a límits legals derivats de l’interès general", afegeix.

I completa que la limitació "resulta coherent amb la doctrina del TS sobre les determinacions funcionals del planejament i permet situar la intervenció dins l’ àmbit propi de les competències urbanístiques autonòmiques, sense invasió de la competència estatal en matèria de dret civil".