L'Euríbor ha tancat el 2025 amb un 2,267%, el cinquè increment consecutiu. Una xifra que reflecteix un any de transició cap a un escenari de més tranquil·litat després dels forts moviments dels anys anteriors. No obstant això, la tendència dels darrers cinc mesos apunta a un canvi de cicle, tot marcant la fi d'una etapa de rebaixes pronunciades en les quotes. Si s'analitza l'evolució completa de l'any es pot observar que l'indicador va iniciar el gener en el 2,525%, el seu punt més elevat de tot l'exercici.
Des d'aquest pic, ha experimentat una suavització de 0,258 punts percentuals al llarg dels dotze mesos. Aquesta davallada, però, no ha estat lineal ni constant. De fet, el comportament anual revela que l'Euríbor s'ha mogut dins d'una forquilla relativament estreta, oscil·lant entre el 2% i el 2,5%, un marc de volatilitat reduïda que contrasta amb les fortes oscil·lacions viscudes durant la crisi energètica i la inflació galopant.
En una comparació interanual, l'Euríbor registra un descens de 0,167 punts percentuals respecte al desembre de 2024, quan es va situar en el 2,436%. Aquesta correcció, encara que modesta, es tradueix en un cert alleujament per aquelles persones que la revisió anual de la hipoteca coincideix amb aquest mes. Per a una hipoteca mitjana de 150.000 euros a vint-i-cinc anys amb un diferencial de l'1%, la quota mensual passaria dels 745,8 euros que es pagaven fa un any a uns 732,32 euros actuals.
Això representa un estalvi aproximat de 13,5 euros al mes i uns 160 euros menys a l'any. Tanmateix, aquest alleujament és significativament més modest que les fortes rebaixes que es van produir en el període 2023-2024. I el que és més rellevant: per a una part important dels hipotecats, concretament aquells amb revisions semestrals, l'últim tram de l'any ha suposat justament el contrari: un increment en la seva quota.
Com que el juny de 2025 l'Euríbor es va situar en el 2,079% (0,188 punts per sota del desembre), aquests prestataris veuran com el seu préstec es revalora. Aplicant la mateixa hipoteca i tipus, la pujada seria d'uns 16,54 euros més al mes. En un context de contenció, s'espera que el Banc Central Europeu (BCE) mantingui la seva actual política de tipus d'interès estabilitzats durant bona part de 2026, sense grans moviments ni a l'alça ni a la baixa. Els mercats de derivats, no obstant això, comencen a descomptar una possible pujada de tipus ja ben entrat el 2027, un horitzó encara prou llunyà per no generar alarma immediata.
L'autèntic problema del mercat
Els analistes coincideixen a assenyalar que el focus de preocupació s'ha desplaçat. L'escassetat de propietats en venda manté els preus en nivells elevats, un desequilibri entre oferta i demanda que es va iniciar després de la pandèmia, el 2021, i que no ha fet més que ampliar-se amb el pas dels anys, amenaçant també la dinàmica del mercat per l'any 2026.
Aquesta pressió en el preu de l'actiu neutralitza en part els beneficis de l'estabilitat en els tipus. En aquest context, la banca ja ha començat a ajustar les seves condicions. Almenys nou entitats han revisat a l'alça els interessos de les seves hipoteques, incloent-hi productes de tipus fix. Entre elles figuren el Santander, BBVA, Bankinter, ING i Ibercaja, així com Unicaja o Banca March. Aquest moviment reflecteix una reorientació de la política comercial cap a marges més amplis.
En definitiva, el 2025 ha suposat per a l'Euríbor l'any de la consolidació i la normalització. S'ha deixat enrere la fase d'incertesa extrema i s'ha entrat en una senda de fluctuacions suaus, marcada per una política monetària més previsible. Però també ha estat l'any que ha tancat la porta a les fortes rebaixes en les quotes, posant en relleu que el repte principal per a l'accés a l'habitatge encara és l'evolució dels preus, una batalla que s'allunyà molt més enllà dels simples moviments de l'indicador hipotecari.