Junts, la formació que lidera Miriam Nogueras al Congrés ha tornat a posar sobre la taula una idea amb molt de recorregut a la fiscalitat espanyola: que el contribuent pugui restar a la seva declaració de la renda una part del que paga pel seu habitatge habitual. La diferència, aquesta vegada, és que la deducció no es limitaria a qui té hipoteca, sinó que també s'estendria al lloguer, equiparant per primera vegada de forma simètrica els dos règims de tinença.

El plantejament concret figura en una proposició no de llei registrada al Congrés dels Diputats a mitjan abril del 2026. Una proposició no de llei no obliga el Govern, però marca la posició del grup proponent i obre la porta a negociar amb l'Executiu un decret que la incorpori. La xifra clau és una deducció del 15% sobre les quantitats pagades per hipoteca o lloguer d'habitatge habitual, amb un límit màxim d'11.630 euros anuals per contribuent.

Convé llegir la proposta amb precisió: el 15% s'aplicaria sobre allò que el contribuent pagui durant l'any pel seu habitatge, fins a un màxim de base d'11.630 euros. És a dir, l'estalvi màxim en quota líquida de l'IRPF rondaria els 1.744 euros anuals per contribuent (15% d'11.630 euros), sempre que es complissin tots els requisits i s'arribés a aquest límit de despesa. Tal com subratlla el grup GRX.

La regulació matriu de l'impost és la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'impost sobre la renda de les persones físiques i el seu reglament de desenvolupament, el Reial decret 439/2007, de 30 de març. Qualsevol nova deducció estatal per habitatge habitual s'hauria d'incorporar a través d'una modificació d'aquesta Llei 35/2006 o mitjançant una disposició específica amb prou rang.

Una deducció estatal per hipoteca o lloguer operària sobre la quota íntegra de l'impost i, a part autonòmica, estaria subjecta al marge de maniobra de cada comunitat autònoma. La Junta d'Andalusia disposa de competència normativa pròpia a la part autonòmica de l'IRPF i ja manté algunes deduccions per lloguer per a col·lectius específics (joves menors de trenta-cinc anys, víctimes de violència de gènere, majors amb determinades rendes). Qualsevol deducció estatal nova se sumaria a les autonòmiques vigents, no les substituiria.

L'altre marc a tenir en compte és la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge, que al seu dia va introduir diversos incentius i bonificacions a l'IRPF per a arrendadors en zones tensionades. Una deducció per a arrendataris i per a hipotecats completaria aquest mapa pel costat del pagador.

Cas pràctic

Vegem com es traduiria la proposta en un cas concret. Imaginem una persona amb una hipoteca d'habitatge habitual sobre un pis adquirit el 2024 per 180.000 euros. La quota mensual hipotecària puja a 850 euros, fet que suposa 10.200 euros a l'any entre capital i interessos.

Si la deducció s'aprovés tal com la planteja Junts, el contribuent podria aplicar-se el 15% dels 10.200 euros pagats durant l'any, és a dir, 1.530 euros menys a pagar (o més a tornar) a la declaració de l'IRPF de l'exercici. Com que 10.200 euros està per sota del límit de 11.630 euros, es podria deduir tota la despesa sense necessitat d'aplicar el límit. Prenguem ara un segon cas: un llogater de 32 anys que paga 950 euros al mes de lloguer pel seu habitatge habitual. La despesa anual puja a 11.400 euros. La deducció estatal seria del 15% sobre els 11.400 euros, és a dir, 1.710 euros d'estalvi fiscal. A aquesta quantitat se sumaria, si escau, la deducció autonòmica andalusa per lloguer per a menors de 35 anys, amb els seus propis límits i requisits, tal com recull la normativa autonòmica vigent.