Els tràmits d'estrangeria fa temps que són dels més complicats i durs de l'administració pública, tot i que en els darrers anys hi ha hagut algunes millores. Saturació del sistema de cites prèvies amb revendes de cites per qui les aconsegueix, esperes d'anys per saber si t'han concedit l'asil i dificultats per demostrar que el mereixes, dificultats perquè les empreses tramitin els permisos de treball i altres tràmits burocràtics deixen milers de migrants en la incertesa o fins i tot la il·legalitat durant mesos. Ara bé, si tens mig milió d'euros, no et caldran proves, ni contractes de treball ni massa requisits: la residència serà teva si ets major d'edat i et compres una casa amb aquests diners gràcies a una llei de l'any 2013 que permet els visats daurats. I ni tan sols caldrà que visquis a Espanya per mantenir-la.
Els visats daurats o golden visa es poden tramitar als consulats extracomunitaris (excepte al de Rússia, vetat per la guerra) o, com a permís de residència (no és visat si es fa des de dins del país), a la Unitat General d'Empreses, que depèn del ministeri de Seguretat Social. Portugal i Irlanda han deixat de concedir-lo en les darreres setmanes, mentre que Xipre ho va deixar de fer l'any 2020 després d'un escàndol de corrupció. El Regne Unit i el Canadà, fora de la Unió Europea, també han abandonat aquest tipus de visat que Espanya manté malgrat les recomanacions en contra de la Comissió Europea. D'una banda, critica els riscos de capitals corruptes o blanquejos de diners que comporta i, de l'altra, que un permís de residència tingui un valor econòmic. El govern espanyol no facilita dades actualitzades sobre la concessió d'aquests permisos i els diners recaudats i els ministeris implicats, Exteriors, Economia i Seguretat Social, tampoc no aclareixen quin és el seu futur, després d'haver sigut preguntats en reiterades ocasions per ON ECONOMIA. Hi ha diversos països europeus que permeten obtenir visats per inversions, però només Espanya, Bulgària, Grècia i Malta ho permeten a partir de la compra d'un habitatge.
L'advocat Antonio Segura, vocal d'estrangeria del Col·legi d'Advocats i especialitzat en la matèria, treballa cada dia al seu despatx amb diferents tipus de visats i relata que "alguns tràmits en línia que haurien de trigar quinze minuts triguen mesos" i que aconseguir una cita prèvia per demanar asil polític, per exemple, "és un maldecap". "Hi ha alguns procediments que donen cita d'avui per a l'abril, però després s'obren cites abans i és un caos d'aconseguir", explica. "És injust que els treballadors migrants pateixin tant i triguin tant només per a poder regularitzar la seva situació", comenta.
Tot canvia, però, quan el permís sol·licitat és el d'inversors, que es pot demanar després de comprar una casa per un valor de 500.000 euros o més, o bé invertint un milió d'euros o més en accions o participacions d'una empresa espanyola o dos milions en deute públic espanyol. El permís també es pot obtenir amb la inversió en un projecte empresarial, sense mínim de diners inicial, sempre que generi llocs de treball i impacte social, tecnològic o científic. El termini per concedir aquest permís per part de l'administració és de vint dies, tot i que el procés es pot allargar si falta documentació. Ara bé, "si no hi ha resposta de l'administració, el silenci administratiu implica aprovació del permís, és l'únic permís de residència amb silenci positiu", aclareix Segura.
Els casos de l'asil i la protecció internacional, a l'altra cara de la moneda, són els permisos de residència més problemàtics. L'asil, d'acord amb l'article 13.4 de la Constitució espanyola i a les convencions internacionals de Ginebra 1951 i Nova York 1967 sobre refugiats, s'atorga a les persones amenaçades o perseguides per motius socials, polítics o de gènere o orientació sexual que no troben protecció al seu país, mentre que la protecció internacional es dona a aquells ciutadans que tot i no ser perseguits podrien veure perillar la seva vida si tornessin al seu país. El procediment comença amb l'odissea de trobar cita prèvia a estrangeria i el sol·licitant ha de presentar proves que demostrin que ha sigut víctima de persecució. Mentre s'avaluen aquestes proves, el sol·licitant rep una targeta que li permet treballar de manera temporal fins a la resolució del seu permís.
Contrast de transparència
L'asil i la protecció internacional són relativament assequibles per aquelles persones que fugen de països en conflicte o dictadures violentes, però menys per als qui marxen de democràcies o països amb situacions més complexes. És per això que l'any passat es van denegar un 60% de les sol·licituds d'asil, 51.838, segons xifres del ministeri d'Interior recopilades per la Comissió Espanyola d'Ajut al Refugiat. La transparència amb què cada any s'ofereixen les xifres amb tot detall contrasta també amb la manca de dades actualitzades sobre el permís de residència per a inversors, malgrat les reiterades peticions d'ON Economia als ministeris de Seguretat Social i Exteriors.
Colombians, veneçolans, marroquins i hondurenys i senegalesos van ser els qui més denegacions van patir. La gran majoria de demandes d'asil de països com Hondures, El Salvador o Guatemala són denegades, ja que es considera que els estats són democràtics ofereixen protecció i no participen en la persecució, tot i que els demandants que fugen de les mares, màfies locals, denuncien que aquestes tenen tentacles dins el poder. Declaren fugir d'un perill vital en països amb xifres d'assassinats equiparables, i de vegades superiors, a la de països armats.
Per això, diferents plataformes com la mateixa CEAR fan crides per tal que se'ls reconegui el seu dret asil, per ara sense èxit. Qualsevol ciutadà d'aquell país, o de qualsevol altre que estigui fora de la Unió Europea, podrà tenir la residència europea sense passar per tots aquests tràngols amb una inversió inicial de 500.000 euros. Per això, la Comissió Europea va demanar que es deroguin i el comissari de Justícia i Consumidors, Didier Reynders, va assegurar que "la venda de la ciutadania a través de passaports daurats és il·legal conformement al Dret de la UE i planteja greus riscos per a la nostra seguretat".
Més enllà de les significatives diferències de velocitat i requisits, les facilitats que dona el permís de residència a inversors no s'apliquen a cap altre. Des del primer dia, l'autorització "permet estar un any sencer fora d'Espanya", sense mínim. La resta de permisos, inicialment, tenen un límit d'absència màxim de sis mesos per any. És a dir, si no estàs un mínim de sis mesos a l'any a Espanya, perds la residència. Això canvia només quan s'aconsegueixen els permisos de llarga durada o permanent comunitaris, que es consoliden cinc anys després de l'inici del permís. Sempre que no siguis un inversor. "La majoria compren una casa i només venen de vacances", diu Segura, que, tanmateix, creu que es tracta d'un visat "positiu perquè va servir per dinamitzar el mercat immobiliari després de la crisi financera de l'any 2008.
L'antropòleg social i expert en migracions Miguel Pajares, president d'honor de la Comissió Catalana d'Ajut al Refugiat (CCAR), diu, a títol personal i no de la comissió, que aquestes diferències suposen una "situació de discriminació" entre migrants pel seu poder adquisitiu. "Aquesta diferència ja l'hem viscut quan a les oficines d'estrangeria hi havia diferents ritmes quan un treballador demanava el permís o ho feia una empresa", afegeix. "Als qui tenen diners, se'ls dona i se'ls tramita ràpid la residència, mentre que a d'altres que fugen de conflictes se'ls posa tanques i se'ls assassina davant les tanques", culmina Pajares, que creu que aquestes polítiques "vulneren tot concepte d'igualtat i de drets humans".