El govern espanyol reclama a la Comissió Europea un nou impost sobre els beneficis de les companyies energètiques, però, en aquesta petició, no està sol perquè compta amb el suport d'altres quatre països europeus amb executius de signe polític molt divers: Alemanya, Àustria, Itàlia i Portugal. L'objectiu és distribuir de “manera equitativa” els beneficis extraordinaris que aconsegueixin les companyies per l'increment del preu de l'energia a causa de la guerra a l'Iran.
En una carta conjunta difosa aquest dissabte a través de les xarxes socials, els ministres d’Economia d’aquests cinc països, inclòs l’espanyol Carlos Cuerpo, demanen a la Comissió Europea que apliqui un nou impost sobre els beneficis de les energètiques ara que s’estan disparant per l’augment de preus. L’executiu comunitari els ha promès examinar amb rapidesa la seva petició.
"El conflicte a l'Orient Mitjà ha provocat un augment dels preus del petroli, fet que suposa una càrrega considerable per a l'economia europea i per als ciutadans europeus. És important que aquesta càrrega es distribueixi de manera equitativa", assenyalen en la carta adreçada al comissari europeu de Clima, Neutralitat Climàtica i Creixement Net, Wopke Hoekstra.
Proposen que la Comissió Europea desenvolupi mesures per gravar els beneficis extraordinaris de les empreses energètiques a través d'un "instrument de contribució a escala de la UE sustentat en una base jurídica sòlida". Recorden que, el 2022, es va introduir un instrument semblant, “mitjançant una contribució solidària temporal”, després que la invasió russa a Ucraïna disparés els preus energètics. No obstant això, demanen que s'estudiï si els beneficis obtinguts per les multinacionals petrolieres a l'estranger es poden incloure d'una forma més específica del que es va fer fa quatre anys.
Els cinc ministres europeus que han impulsat aquesta mesura consideren que permetria finançar "ajudes temporals, especialment per als consumidors, i frenar l'augment de la inflació, sense imposar càrregues addicionals als pressupostos públics". A més, indiquen que enviaria "un missatge clar" en el sentit que els qui es beneficiïn de la guerra han d'aportar "per alleujar la càrrega que recau sobre la població en general".
A les 13.00 hores d'aquest dissabte, el preu del barril de petroli de tipus Brent, de referència a Europa, estava lleugerament per sobre dels 109 dòlars, fet que suposa un increment del 8,11% en cinc dies i del 39,79% en un mes.
La guerra de l'Iran ha convertit posar gasolina en un calvari, i més en dies com els de Setmana Santa, quan, a causa del gran nombre de desplaçaments, la demanda de gasolina i gasoil puja i els preus, també. Aquest any l'encariment venia mitigat per la rebaixa d'impostos per part del govern espanyol i les campanyes de descompte de les grans petrolieres, però, així i tot, omplir el dipòsit costa fins a 20 euros més que l'any passat.